Colosseu

Arquitecte: desconegut
(comitent: Flavi
Vespasià, emperador)
Localització: vall del
Coliseu (Roma)
Estil: romà imperial

(amfiteatre Flavi) 72-80


Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada), 525 m (perímetre)


El context històric
Després del regnat de terror i excessos de Neró, havent estat deposat i haventse suïcidat després (any 68), hi hagué un any, el 69, en que varen disputar-se el tron quatre emperadors, dels quals en sortí vencedor Vespasià, el qual instaurà una nova dinastia, la Flàvia, formada només per ell i els seus dos fills, Titus I Domicià.

Amb Vespasià l’exèrcit pujà a primer ordre polític. Durant el seu imperi es propicià la recuperació econòmica de Roma, es reformà el Senat i es promogué l’ascens de l’ordre aqüestre, de la qual ell provenia, a l’administració de l’Estat. Va emprendre grans obres públiques, de les que destacà el Colosseu, iniciat l’any 72.

Les fronteres es reforçaren en diverses regions perilloses de l’imperi, i va esclafar la rebel·lió dels jueus, amb l’exèrcit comandat per Titus, que acabà destruint Jerusalem. Va ser quan els símbols jueus es traslladaren a Roma com a botí, tal i com es recull en els relleus de l’arc de Titus, que commemorà el fet. El breu regnat de Titus (79-81) deixà el record de la fi de les obres i la inauguració de l’amfiteatre Flavi o Colosseu (any 80), així com l’esmentat arc de triomf. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia iHerculà sota l’erupció del Vesuvi i un nou incendi a Roma. Fou el seu successor, Domicià, qui completà del tot l’obra, l’any 82. El Colosseu es convertí en l’amfiteatre més gran de tots els que s’havien fet mai.

Vespasià (69-79)

Emperadors
Flavis
Domicià
(81-96)

Tit
(79-81)

https://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm


Relleus de l’arc de Titus, on els romans s’emporten els símbols
jueus agafats del temple de Jerusalem.


L’estil

Romà imperial
Amfiteatre vol dir unió de dos
teatres (genuí romà).
Es feien en superfícies planes
gràcies a l’ús de la volta de canó i
la d’aresta

Gran influència en el
Renaixement

Volta d’aresta (encreuament de
dues voltes de canó)


Cinc ordres arquitectònics
Columna i base toscanes


Combinació d’arc de
mig punt i arquitrau

Volta de canó


Anàlisi formal

Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos.
Arquitectura de voltes típica dels romans.
Cada pis separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les
columnes adossades de l’ordre corresponent i aixecat sobre un podi, el qual
no es correspon als pisos interiors.


Elements de suport

Columnes adossades decoratives,
dels diferents ordres

Contraforts gruixuts

Pilars


Elements suportats

Entaulament format per arquitraus,
frisos i cornises (decoratius)
Arcs de mig punt i voltes de
canó i d’aresta


Secció de la càvea, sostinguda per
voltes superposades sostingudes per
pilastres de travertí.
No aprofita els desnivells, sino que
s’aixeca sobre una superfície plana.
Galeria del circ romà deTarraco, les
voltes de canó sostenen la càvea


El cor de l’edifici és
ple de quilòmetres de
passadissos i galeries,
anulars i radials,
cobertes amb voltes
de canó i d’aresta, i
d’escales, per garantir
el moviment fluid de
molta gent.
Cada nivell es
comunicava amb
escales i rampes que
accedien a les grades
per unes portes
(vomitoris)


Espai exterior
Àtic amb lesenes
(faixes verticals)
corínties

Ordre
corinti
Ordre jònic

Estilòbat
Ordre dòric toscà
(80 arcades)

4 pisos


Quart pis fou afegit
posteriorment (Domicià). Àtic
massís, amb lessenes i finestres
quadrades i 24 màstils de fusta.
Millorava efecte visual exterior.


Reconstrucció

Pals de fusta
pel velarium
(240) (tendal
immens)
Exterior
recobert d’estuc
Estàtues als
intercolumnis
del 2n i 3r pis


Planta el·lipsoidal

arena

vomitoria

càvea

Àtic o quart nivell
(estructura massissa)
Sistema
esglaonat
de galeries
amb voltes

Tercer nivell
d’ordre corinti

Segon nivell
d’ordre jònic

Primer nivell
d’ordre dòric

Vuitanta accessos

Sunion

Fou situat en el llac dessecat de
l’antiga Casa Daurada de Neró. El
nom de Colosseu prové de la
colossal estàtua de Neró que
l’acompanyava.


Espai interior
Vomitòria

Arena

Subsòl

Càvea


La planta el·líptica defineix l’espai concèntricament. Al centre, l’arena,
amb la mateixa forma, crea el lloc on es produïen els espectacles, i la
càvea estava al voltant. En aquesta graderia hi cabien uns 50.000
espectadors.


Graderia envolta l’arena,
sota la qual Domicià hi feu
construir un subsòl ambpassadissos, escales,
corredors voltats,
habitacions i cambres.
També un sistema de
conducció d’aigua per
crear una gran piscina a
l’arena per fer-hi
naumàquies.




Entorn i integració urbanística
Situat al llac dessecat de l’antiga domus àurea de Neró. Probablement l’edifici
més gran de l’antiguitat. El Colosseo fou un regal de l’emperador Vespasià
(69-79) al poble, per tornar-li un espai que Neró (54-68) li havia pres.
Es va situar en un extrem dels antics fòrums de Roma i proper al circ Màxim.
El 1936 s’alterà el seu entorn per l’obertura de la Via dels Fòrums Imperials.
Localització en
el plànol de la
Roma imperial
(actual: vall del
Colosseu, a
Roma)


Interpretació (Contingut i significat)
El nom li ve d’una estàtua colossal (40 m) de Neró que hi havia a prop, que
es conservà fins l’Edat Mitjana, canviant-li el rostre. Vespasià utilitzà per
construir-lo part del botí robat després de la gran rebel·lió dels jueus. Al
contrari del costum de situar els amfiteatres als afores de les ciutats, el
Colosseo es col·locà al vell mig de Roma. Vespasià morí l’any 79 i Titus
l’acabà (nivell superior) i l’inaugurà l’any següent. Després el seu germà
Domicià construí les galeries subterrànies que servien per als esclaus i els
animals.

Neró


Caràcter públic i civil. Oferia espectacles gratuïts entre gladiadors (munera)
i amb feres (venationes), batalles Es calcula que hi varen morir entre
500.000 i 1 milió de persones.
Els 50.000 espectadors s’hi distribuïen segons la seva categoria social.
La graderia a la planta baixa tenia 80 accessos. Ràpida sortidaespectadors.
Posteriorment se li han donat diversos usos que l’han malmès força.


Els gladiadors i les
lluites amb feres

Mentre es mantingui dret el Colosseo, es
mantindrà dreta Roma. Quan caigui el Colosseo,
caurà Roma. Quan caigui Roma, caurà el món.
Beda el Venerable, historiador del segle VIII.
Ens mostra la perdurable glòria d’aquest
monument.



Funció

El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià, sota el regnat del
qual començaren les obres (72); manifesta el seu poder i les seves gestes. Es
creà per donar-ne una imatge benefactora i amb clara intenció
propagandística. La seva inauguració sota el regnat de Titus (80), fill de
Vespasià, va convertir-se en una festa que durà 100 dies. El Colosseo
s’utilitzà durant quasi bé 500 anys, fent-se els últims jocs al s. VI, bastant
després de la caiguda de Roma (476). Posteriorment se li donaren diferents
usos.
Servia també, com tots els amfiteatres, per fer-hi les lluites de gladiadors,
entre ells o amb feres, batalles navals …


Models i influències
Els amfiteatres varen ser una tipologia
arquitectònica original de l’Imperi
Romà, sorgint de la unió de dos
teatres.
La superposició d’ordres arquitectònics
en diferents pisos era típica de l’època
hel·lenística. S’usà al teatre Marcello
(13 a C) de Roma anteriorment, i
després, durant el Renaixement i
Barroc es repetí sovint.
Algunes solucions en la construcció de
graderies i altres instal·lacions han
servit de model a construccions
esportives modernes.
Palau Farnesi,
Miquel Àngel,
segle XVI

Palau Rucellai d’Alberti, segle XV