Consultar ensayos de calidad


Psicologia de l’Educació a l’etapa d’infantil - 10 principis psicopedagògics propis d'una proposta educativa de qualitat



TFPE :
10 principis psicopedagògics propis
d’una proposta educativa de qualitat

Psicologia de l’Educació a l’etapa d’infantil
Alumna: Marta Nogué Pañella
Grup 6A . Curs 2010-11
Professor: Horacio Vidosa

INTRODUCCIÓ

La elaboració d’aquest treball final té com a objectius valorar l’adquisició i la gestió de coneixements adquirits al llarg de l’any en l’assignatura de Psicologia de l’Educació, així com la capacitat de observar, reflexionar, analitzar, valorar, és a dir, tot allò referent al nivell de competències.

La finalitat de la realització d’aquesta activitat és que tot aquest estudi recollit en criteris psicopedagògics serveixin per analitzar el projecte educatiu del centre on realitzarem les pràctiques al segon any dels estudis.



El treball consta de dues parts, en la primera part trobem un decàleg de principis elaborats personalment com a reflexió del que es considera que hauria de tenir un projecte educatiu de qualitat en un centre. En la segona part, el treball es basa en l’anàlisi de dos projectes educatius de centre on es comprova si els criteris psicopedagògics elaborats es troben reflectits dins d’aquests documents.

I per finalitzar, trobem les conclusions globals del treball realitzat.

Exposar les 10 idees/principis clau que cal trobar en un Projecte Educatiu de Centre per a una escola de qualitat:

1) Fomentar el desenvolupament integral dels infants mitjançant la construcció de
coneixements, de la seva pròpia identitat personal i promoure la creació de relacions socials entre els seus membres.

L’educació escolar té com a objectiu establir aprenentatges que resultin de les aportacions individuals dels alumnes i de la dinàmica de les relacions socials entre professor i alumne i entre el grup d’iguals. Estaríem parlant del constructivisme de orientació sociocultural basat en les idees de Vygotsky. Això ens portaria al triangle interactiu, professor-alumne-continguts, on s’estableixen relacions entre els processos d’ensenyament que desenvolupa el professor i el mateix aprenentatge que fanels alumnes a l’aula. Aquesta interactivitat ens adreça cap al concepte de intersubjectivitat i als mecanismes d’influència educativa, els quals faciliten la construcció de coneixements dins de l’activitat mental dels alumnes.

2) Oferir als infants situacions riques en possibilitats d’aprenentatge que siguin significatives, on l’ infant sigui protagonista i subjecte actiu en la construcció de coneixements i en el seu desenvolupament, per tal de facilitar el seus propis esquemes de coneixement.

Partint dels coneixements previs dels alumnes, l’aprenentatge escolar és un procés actiu que viu l’alumne, on s’han de tenir en compte les seves capacitats cognitives i oferir una ajuda educativa, proporcionant-li materials, continguts i reptes abordables per l’alumne que el motivin i facin que trobi sentit en tot allò que aprèn. D’aquesta manera s’aconseguirà un aprenentatge significatiu.
Aquestes característiques estan relacionades amb la creació de zones de desenvolupament pròxim (ZDP) de Vygotsky.

3) Generar espais on els infants trobin un clima de seguretat, confiança, respecte, afecte, és a dir, se sentin feliços i estimats. L’escola ha de facilitar que s’estableixin i es promoguin relacions positives per a la convivència amb tots i cadascun dels membres de la comunitat escolar.

D’aquesta manera es construeix un vincle afectiu, que permetrà la creació d’un aferrament segur i això fomentarà en els infants el desenvolupament de habilitats exploratòries, que es des de el punt de vista de l’aprenentatge segons Mercer (1997), la parla exploratòria ofereix en gran mesura la comprensió i la construcció de coneixements en l’aula.

4) Afavorir el desenvolupament de les competències bàsiques en quant a coneixements, habilitats, aptituds i actituds es refereix, per tal de que els infants puguin ser capaços de dur a terme tasques utilitzant els seus coneixements i ajustant-se a les seves capacitats i limitacions davant de les diferents situacions que se’ls hi presentin.

S’ha de partir del nivell de cada criatura realitzant una renúncia estratègicaper establir quins son els coneixements previs del infant i d’aquesta manera cercar horitzons de significats compartits, tot proposant reptes dins d’una distància òptima i utilitzant tècniques de modelatge i negociació per tal de fomentar la creació de nivells més elevats de representacions o significats compartits.

5) Promoure situacions de participació, interacció i cooperació entre el grup d’iguals o entre els infants i els altres membres de la comunitat escolar per afavorir la motivació en els petits , en les diferents situacions d’ensenyament – aprenentatge i així poden assolir els objectius establerts.

Ja que aquesta relació e interacció afavoreix el procés d’aprenentatge i té efectes en el rendiment escolar i en els seus resultats, així com en aspectes de caràcter actitudinal i motivacional.

6) Potenciar un autoconcepte general, ajustat i positiu en els infants així com un alt nivell d’autoestima per tal d’afavorir una imatge d’acceptació personal positiva, i d’aquesta manera fomentar un pensament crític i lògic.

Mitjançant aquesta base es crearà un equilibri emocional favorable en el infant que el permetrà expressar-se lliurement i de manera espontània en espais on s’exerceixi la parla exploratòria, s’utilitzin recursos discursius i s’afavoreixi els mecanismes interpsicològics per a l’aprenentatge, com ara el conflicte sociocognitiu, la regulació mútua a través del llenguatge o el suport mutu a l’atribució de sentit.

7) Respectar la individualitat de cada infant tenint en compte els seus coneixements previs, el seu ritme de treball, les seves capacitats físiques, intel·lectuals, culturals o socials. Cada infant és únic, particular i irrepetible.

S’ha de tenir en compte les característiques evolutives de l’alumne. Aquest és un aspecte rellevant a l’hora de la planificació i observació de l’activitat educativa. També ho és per detectar i derivar cap a on sigui necessari possibles anomalies que es presentin en l’ infant.

8) Afavorir l’autonomia personal dels alumnes tant pel que fa als aspectes intel·lectuals, alspsicològics, culturals i socials.

S’ha de permetre que els infants assumeixin petites responsabilitats, oferint ajudes i recolzament en funció de les seves capacitats i augmentar progressivament la responsabilitat per tal d’afavorir l’adquisició de major autonomia, el que anomenaríem com Bastida (Bruner). Seguidament es fomentaria el traspàs progressiu del control d’aprenentatge cap a l’alumne per tal de promoure una actuació cada vegada més autònoma i autoregulada del infant.

9) Oferir una escola inclusiva que es regeixi pel principi d’atenció a la diversitat, on es té com a finalitat proporcionar les diferents condicions necessàries perquè els infants ( inclòs els infants amb necessitats educatives especials) puguin assolir el màxim desenvolupament de les seves capacitats personals.

S’ha d’atendre a tot l’alumnat i compensar les possibles desigualtats mitjançant habilitats d’observació, discriminació positiva, s’ha de tenir en compte els factors moduladors que poden facilitar les tasques a realitzar, s’ha diversificar els materials i establir programacions realistes i flexibles per tal d’atendre les diferents necessitats i interessos dels infants i d’aquesta manera afavorir adequadament el seu desenvolupament.

10) Establir una relació de col·laboració i respecte entre família i escola, per tal
d’establir una coherència educativa pel que fa als aprenentatges, valors,
hàbits tenint tot present les peculiaritats de cada família.

D’aquesta manera és més senzill pels educadors conèixer la situació real de l’alumne, fins i tot en ambients que no siguin els de l’escola i això, junt amb la capacitat de l’escola d’acollir no només l’alumne, sinó la seva família i les seves emocions i particularitats, fa que la tasca educativa es pugui dur a terme amb més fluïdesa.

Identificar els principis psicopedagògics que heu elaborat en dos Projectes Educatius de Centre concret, i explicar i valorar la concreció que es fa en aquest projecte.

POSSIBLE MODEL DE PROJECTE EDUCATIU 0-3 ANYS I L’ESCOLA QUE VOLEM - CEIP FRUCTUÓS GELABERT 3-6 ANYS|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Fomentar el desenvolupament integral dels infants mitjançant la construcció de coneixements, de la seva pròpia identitat personal i |
|promoure la creació de relacions socials entre els seus membres. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI |X |NO

|Aquest principi es present en tots dos projectes. |
|En el de 0 a 3 anys se’ns diu que l’escola té com a objectiu el descobrir i conèixer el propi cos i ajudar a adquirir les pautes |
|elementals de convivència i relació social. |
|En el projecte de 3 a 6 anys és un principi de l’escola el fet d’ajudar als nens a desenvolupar-se per sí mateixos com a individus i a|
|la vegada a relacionar-se amb els companys. |

|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Oferir als infants situacions riques en possibilitats d’aprenentatge que siguin significatives, on l’ infant sigui protagonista i |
|subjecte actiu en la construcció de coneixements i en el seu desenvolupament, per tal de facilitar el seus propis esquemes de |
|coneixement. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI |X |NO
||
|La riquesa en possibilitats d’aprenentatge és present a tots dos projectes. |
|En el de 0 a 3 anys s’informa de la importància del joc en aquesta etapa de la vida i de com és necessari proporcionar als infants una|
|oferta variada i planificada de recursos i materials adaptats als diferents moments maduratius, així com també espais de joc, |
|materials d’informació, representació i experimentació. |
|En el de 3 a 6 anys els nens són protagonistes del procés d’aprenentatge i la seva implicació s’aconsegueix a través de la potenciació|
|de la curiositat, l’ interès per aprendre, la imaginació i la reflexió, així com a través de la participació activa, fins i tot en el |
|projecte general de l’escola. |

|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Generar espais on els infants trobin un clima de seguretat, confiança, respecte, afecte, és a dir, se sentin feliços i estimats. |
|L’escola ha de facilitar que s’estableixin i es promoguin relacions positives per a la convivència amb tots i cadascun dels membres de|
|la comunitat escolar. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI |X |NO

|Ambdós projectes reflecteixen la necessitat de generar aquests tipus d’espais. |
|En el de 0 a 3 anys es mostra com l’establiment de vincles d’afecte entre infants iadults és una condició indispensable per afavorir |
|l’aprenentatge. Així com tenir present la seva seguretat física i crear un clima acollidor i de diàleg. |
|En el de 3 a 6 anys és fonamental que el nen estigui a gust a l’escola. Que gaudeixi d’anar-hi, que hi jugui, rigui, faci amics. També|
|que s’hi senti estimat i escoltat i que tot i que conegui l’existència de límits, també sàpiga que aquests seran establerts de |
|forma justa. |

|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Afavorir el desenvolupament de les competències bàsiques en quant a coneixements, habilitats, aptituds i actituds es refereix, per tal|
|de que els infants puguin ser capaços de dur a terme tasques utilitzant els seus coneixements i ajustant-se a les seves capacitats i |
|limitacions davant de les diferents situacions que se’ls hi presentin. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI |X |NO

|Tots dos projectes mostren interès per aquest principi. |
|En el de 0 a 3 anys són de vital importància conceptes som la recerca, l’exploració sensoriomotriu o el descobriment, que condueixen a|
|conquestes constructives i funcionals i a la vegada a nous interessos i al progrés en el desenvolupament de l’autonomia motriu, |
|cognitiva, moral i afectiva. |
|En el de 3 a 6 anys es parla de la necessitat de potenciar les habilitats pròpies de cada nen i de la necessitat de que aprenguin a|
|conèixer-se i acceptar-se tal com són, amb les seves limitacions i a superar-se en la mesura de les seves possibilitats. |

|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Promoure situacions de participació, interacció i cooperació entre el grup d’iguals o entre els infants i els altres membres de la |
|comunitat escolar per afavorir la motivació en els petits , en les diferents situacions d’ensenyament – aprenentatge i així poden |
|assolir els objectius establerts. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI NO

|Aquesta mena de situacions són presents a tots dos projectes. |
|En el de 0 a 3 anys es diu que l’educador donarà a l’alumne la possibilitat d’explicar el propi pensament i a la vegada escoltar i |
|reflexionar sobre el dels companys. |
|Per altra banda en el de 3 a 6 anys es promou la participació activa, el treball en equip, el fet d’aprendre a ser responsables de la |
|pròpia llibertat i també la presència en diferents àmbits de l’escola, com l’assemblea de delegats. I fins i tot, si és possible, |
|se’ls farà partícips del projecte general de l’escola o de l’elaboració i concreció del currículum. |

|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Potenciar un autoconcepte general, ajustat i positiu en els infants així com un alt nivell d’autoestima per tal d’afavorir una imatge|
|d’acceptació personal positiva, id’aquesta manera fomentar un pensament crític i lògic. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI |X |NO

|Aquest principi també està reflectit en tots dos projectes. |
|En el de 0 a 3 anys se’ns diu que una de les finalitats de l projecte és que l ’infant confií en les seves possibilitats i que |
|adquireixi una imatge positiva de si mateix. |
|En el de 3 a 6 anys es té molta cura per l’autoestima i l’objectiu és que aprenguin a conèixer-se i acceptar-se tal com són, amb les |
|seves limitacions, i a superar-se en la mesura de les seves possibilitats. |

|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Respectar la individualitat de cada infant tenint en compte els seus coneixements previs, el seu ritme de treball, les seves |
|capacitats físiques, intel·lectuals, culturals o socials. Cada infant és únic, particular i irrepetible. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI |X |NO

|El respecte a la individualitat de cada alumne està present a ambdós projectes. |
|En el de 0 a 3 anys es diu que cada infant és únic i que l’escola acull a tots els infants, amb diferents ritmes i estils |
|d’aprenentatge, diferents capacitats, diferents actituds, diferents aptituds,diferents formes de relacionar-se i d’adaptar-se a un |
|nou context social. |
|Mentre que en el de 3 a 6 anys es diu que s’atendrà la diversitat de l’alumnat respectant el ritme i les característiques de cada |
|alumne, potenciant les seves habilitats i atenent les seves dificultats, tant d’aprenentatge com de relació. |

|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Afavorir l’autonomia personal dels alumnes tant pel que fa als aspectes intel·lectuals, als psicològics, culturals i socials. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI |X |NO

|L’afavoriment de l’autonomia personal el trobem reflectit en tots dos projectes. |
|En el de 0 a 3 anys es busca el progrés en el desenvolupament de l’autonomia motriu, cognitiva, moral i afectiva. Com una eina més |
|perquè els infants comencin a entendre el món i als altres. |
|En el de 3 a 6 anys es parla del la formació de persones. De trobar un espai personal i de creixement, de potenciar el criteri i la |
|opinió pròpia de l’alumne. També la capacitat de judici, l’assertivitat, l’empatia, les habilitats socials i la intel·ligència |
|emocional. |

|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Oferir una escola inclusiva que es regeixi pel principi d’atenció a la diversitat, on es té com a finalitat proporcionar lesdiferents|
|condicions necessàries perquè els infants ( inclòs els infants amb necessitats educatives especials) puguin assolir el màxim |
|desenvolupament de les seves capacitats personals. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI |X |NO

|A tots dos projectes trobarem referències a l’escola inclusiva i l’atenció a la diversitat. |
|En el de 0 a 3 anys la presència de la diversitat a l’escola i a l’aula es defineix com a font de dinàmiques de relació i interacció ,|
|que constitueixen una ocasió de maduració. |
|En el de 3 a 6 anys, l’escola es defineix com a acollidora i respectuosa amb la diversitat de tot l’alumnat i les seves famílies. |

|PRINCIPI PEDAGÒGIC |
|Establir una relació de col·laboració i respecte entre família i escola, per tal d’establir una coherència educativa pel que fa als |
|aprenentatges, valors, hàbits tenint tot present les peculiaritats de cada família. |
|PRESENT EN EL PROJECTES |SI |X |NO

|La relació entre família i escola és molt important en tots dos projectes. |
|En el de 0 a 3 anys s’estableix que aquesta relació serà en termes de cooperació i que són fonamentals la comunicació fluïda i l’ |
|intercanvi d’informació. Per aixòés important acollir els infants i les seves famílies de forma personalitzada. |
|En el de 3 a 6 anys es diu que s’implicarà a les famílies en la construcció del projecte educatiu, que se les tindrà informades i que |
|existirà una comunicació fluïda amb l’escola. I que també hi haurà la possibilitat d’espais on plantejar dubtes sobre l’educació dels |
|fills, amb assessoraments sobre altres temes que els preocupin , xerrades, etc. |

CONCLUSIONS

Com a conclusió de la tasca realitzada, considero cabdal respectar les etapes evolutives del infant, donant-li el temps i l’espai necessaris per tal que el nen assoleixi un bon desenvolupament tan a nivell cognitiu, emocional com psicomotor i que el nen adquireixi un sentiment d’identitat i que desperti en ell, l’interès i l’entusiasme per la recerca de nous coneixements al llarg de la seva vida. Per això es necessari crear projectes educatius de centre de qualitat, on es tinguin en compte tots aquests aspectes i que la seva comunitat educativa en sigui molt conscient de el que significa.

El meu treball final de psicologia de l’educació m’ha permès aprofundir i analitzar amb el que hem treballat al llarg del curs en l’assignatura . Això ha provocat en mi, l’ interès per conèixer amb més detall totes les teories i metodologies en que es basen diferents experts que apareixen al llarg dels blocs.

Els resultats d’aquest treball han estat molt positius per a mi, tant a nivell personal com professional, ja que alguns aspectes no els havia treballat anteriorment. Cal dir, però, que a l’hora de desenvolupar la feina la dificultat més gran que he tingut és la falta de temps degut a la meva situació personal. Tot i així, els materials que utilitzat com a suport per elaborar el treball final han resultat molt útils.

Com a punt final, comentar que seria molt positiu disposar de més temps per aprofundir dins de l’últim bloc treballat, el que fa referència a l’aprenentatge i desenvolupament a l'etapa d'educació infantil, ja que moltes persones no l’hantreballat anteriorment i ajudaria a elaborar altres aspectes del treball.

Per finalitzar agrair la tasca realitzada pel docent i la seva comprensió.

BIBLIOGRAFÍA

Material elaborat per el professor Horacio Vidosa.

Lectures obligatòries :

Coll, C. (2001) Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. A C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y Educación, 2. Psicologia de la Educación Escolar (pp. 157-186). Madrid: Alianza.

Coll, C.; Solé, I. (1989). Aprendizaje significativo y ayuda pedagógica. Cuadernos de Pedagogía, 168, pp. 16-20.

Miras, M. (2001). Un punto de partida para el aprendizaje de nuevos contenidos: los conocimientos previos. En C. Coll, E. Martín, T. Mauri, J. Onrubia, I. Solé i A. Zabala (1993). El constructivismo en el Aula. Barcelona: Graó. 12ª edición de 2000, (paginas 47-63).

Tapia, J.A. y Montero, I. (1990). Motivación y Aprendizaje escolar. En C.Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.) Desarrollo Psicológico y educación. Vol II. (pp. 183- 199). Barcelona: Alianza.

Colomina, R. & Onrubia, J. (2001). Interacción educativa y aprendizaje escolar: la interacción entre alumnos. En C. Coll, J. Palacios y A. Marchesi (comps.). Desarrollo psicológico y educación, 2. Psicología de la educación escolar (pp. 415- 434). Madrid: Alianza Editorial

Onrubia, J. (1997). Escenarios cooperativos. Cuadernos de Pedagogía, 255, 65-69.

Onrubia, J. (1993). Enseñar: crear zonas de desarrollo próximo e intervenir en ellas. En C. Coll, E Martín, T. Mauri, M. Miras, J. Onrubia, I. Solé, i A. Zabala (1993), El constructivismo en el aula (101-124). Barcelona: Graó.

Colomina, R.; Onrubia, J.; Rochera, Mª J. (2001). Interactividad, mecanismos de influencia educativa y construcción del conocimiento en el aula. En C.Coll, J. Palacios, y A. Marchesi (comp.) Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar (450-458) Madrid: Alianza Editorial.

Bassedas, E., Huguet, T. Solé, I. (2000). Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (Cap. 1. pp. 15-48). Barcelona: Graó.


Política de privacidad