1-origens
2-localització en espai i temps
3-característiques generals
4-l’arquitectura
5-l’escultura
6-la pintura
7-comentari d’una obra
8-imatges pintura
9-imatges escultura
10-imatges arquitectura
11-bibliografia


origens

el punt d'arrencada del nou estil és el monestir de cluny. La donació del duc d'aquitània 
guillermo iii en el 909 permet que l'abat brumón fon en la vila de cluny en borgoña 
un monestir amb dotze monjos. Allí es va elaborar una reforma, la cluniaciense, basada en l'adoració 

per tots els fidels de les relíquies de sants i que només podien posseir els monjos.
En la societat oscurantista i esotèrica del segle x hi havia una autèntica psicosi de 
mil·lenarisme o canvi de mil·lenni, el qual s'associava amb la finalitat del món (com avui dia). Però en passar el mil·lenni i veure que no ocorria gens especial, en acció de gràcies occident es va omplir de 
santuaris. Va haver-hi un sentiment de gratitud i devoció i d'això es van aprofitar els monjos 
cluniacienses perquè amb l'adoració de les relíquies ells obtenien suculents beneficis (caritat, 
hostalatge, ofrenes, etc). Era una manera d'autofinançar el monestir i obtenir recursos extres, 
a més d'una forma de controlar culturalment al “poblo”. 

Esglèsia romànica

localització en el temps i espai

des del seu naixement al segle x, finsa la seva lenta i desigual desaparició al segle xiii, l'estil, segueix el cicle vital de qualsevol estil artístic: fase arcaica (primer romànic), fase clàssica (romànic ple) i per ultimo una fase decadent o barroquizante (tardorromanico). 
La “primera etapa” es desenvolupa en les dècades finals del segle x i al llarg de bona part del xi. En ell juga un paper predominant l'arquitectura anicónica. Neix en el nord d'itàlia i s'estén pel sud de frança i nord-est d'espanya. Per la seva procedència i desenvolupament se li ha denominat també estil lombardo. 
És així com durant el segle xi comencen a construir-se en el nord de catalunya un elevat nombre de temples d'estil lombardo, a lleida, girona i barcelona. Aquest primer impuls arriba també al regne d'aragó, conservant-se bons exemplars a la província d'osca. Excepte algun cas aïllat de galícia i valladolid, el primer romànic, frenat per la tradició artística hispànica del astur-lleonès i el mossàrab, no tindrà en la resta de la nostra geografia cap implantació.

Mosaic de mèrida
característiques generals
4.1 característiques generals
el temple romànic és el monument principal de l'arquitectura 
romànica. La seva planta sol ser de creu llatina, amb una o diverses naus 
longitudinals: 1-3-5 i una altra transversal o creuer. També hi ha temples amb 
planta de creu grega i temples centralitzats (baptisteris o esglésies,octogonals 
de *templaris). Les capçaleresde les plantes longitudinals acaben en absis, normalment 
semicirculars, encara que el de la nau central sol ser major que els laterals. De vegades s'adossen .
Absis secundaris sobre els braços del creuer o radials sobre la girol i la nau 
semicircular que envolta l'absis central per darrere. 
La nau central és més alta que les laterals el que produeix 
a l'exterior un efecte volumètric variat. El temple romànic es 
resol en un joc de volums geomètrics. Els murs 
excel·lents de la nau central es perforen per una banda de 
finestres que contribueixen a la il·luminació de l'interior (esquema 
típic de la planta basilical). Les naus laterals tenen a les grans esglésies, dos pisos per 
contrarestar les embranzides laterals de la nau central. Aquest segon pis fa la funció de tribuna i 
té obertures obertes a la nau central.

L’arquitectura

l'origen de l'art romànic està en la reforma de cluny i per les quantioses 
donacions que reben i que els permeten escometre obres arquitectòniques i de grans dimensions i 
també perquè des del punt de vista teòric també el romànic té el seu origen en cluny. L'abadia 
de *cluny és el primer monument amb totes les característiques fonamentals de l'estil. Aquests 
assoliments i aquest estil es transmeten des de *cluny a través de totes les vies de peregrinació i els seus 
portadors són els propis monjos *cluniacienses, que són els arquitectes de l'època. 
Per aixòl'arquitectura romànica és clerical, tant perquè és l'únic consumidor com també 
perquè són els únics que saben fer-ho. Els *cluniacienses recorren la principal via de peregrinació 
de l'època: el camí de sant jaume i va sembrant la seva petjada amb esglésies i monestirs, encara que el 
primer focus autèntic de romànic és el nord d'itàlia, la lombardia. 

Arquitectura romànica

l’escultura

l'escultura romànica, s'insereix en general, dins de les metes artístiques del moviment de l'art romànic, inclosa la comunicació entre l'església catòlica i entre els fidels, la qual cosa és el regne de déu a la terra i el temple. Així, l'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura, inserint-se com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va desenvolupar entre el segle xi i, en correspondència amb les diferents parts d'europa, del segle xii o la primera meitat del xiii.
És el romànic, del segle xi, en el qual es donen a conèixer les primeres obres d'escultura monumental que es presenten des del segle v, període en el qual deixen d'existir peces d'embalum rodó (peces tridimensionals) i observen un augment de la producció de petita escultura i treballs en metall, desenvolupats durant el període del barroc.

La pintura

la pintura té els mateixos temesiconogràfics que l'escultura. Però a més, hi trobem les il·lustracions de llibres que apareixen per comentar els textos, com el 'beat liébana'.
Hi ha també pintura mural, encara que es conserva malament i n'hi ha poca. Però la pintura va ser molt important, ja que tots els edificis devien estar policromats. La pintura se situava preferentment en l'interior. L'absit principal era el centre organitzador del programa iconogràfic. Es varen pintar, a més, les voltes i els murs.
Igual que l'escultura, la pintura té una clara funció docent, i un marcat caràcter simbòlic, a més, d'estètic. Apareixen el mateix tipus de convencionalismes: frontalitat, carència de volum i profunditat, formes geomètriques i esquemàtiques, adaptació al marc arquitectònic, antinaturalisme i hieratisme, encara que això es compensa amb una gran expressivitat de les figures.
Té una força influència de l'art bizantí. Predomina el dibuix, amb línia grossa, colors plans i sense volum. L'espai es crea per la distribució de les figures en l'espai. La tècnica més utilitzada és la del fresc, el que requereix una certa preparació del mur: l'estucat. Els colors també poden aplicar-se al temple. Donada l'amplitud dels murs, la composició de l'escena adquirirà una importància singular. També es pintà sobre una tabla, per posar en els altars. La composició seguia les convencions del relleu.
Sant climent de taüll.

Majestat batlló

majestat batlló és unaimatge en fusta policromada del segle xii, que representa crist crucificat, en actitud de 'crist majestat' o triomfant, sense rastres de sofriment. És una de les mostres més interessants d'imatgeria medieval d'aquest tipus iconogràfic a catalunya. La seva procedència s'ha situat als pirineus catalans de la comarca de la garrotxa 1]aquesta obra es troba exposada al museu nacional d'art de catalunya de barcelona.
La majestat batlló deu el seu nom al col·leccionista enric batlló i batlló, que la va comprar en un mercat d'antiguitats i la va donar a la diputació de barcelona l'any 1914. Al moment d'arribar al museu estava coberta per una capa de vernís que impedia de veure la policromia.
Es creu que aquest tipus d'iconografia es va introduir a catalunya pels pisans, quan van arribar el 1114 per ajudar el comte de barcelona ramon berenguer iii, en la seva conquesta de les illes balears.[3] al període romànic, la fusta va ser un dels materials més emprats per a l'elaboració del mobiliari litúrgic i les imatges per a l'interior dels temples, emprant-se per als crists crucificats dos blocs o troncs de fusta, un per al cos i un altre per als braços, sent normal que després de tallades les imatges es policromessin.


Imatges de la pintura romànica

imatges d’escultura romànica



imatges de l’arquitectura romànica

bibliografia

-viquipedia
-elarteromànico.com
-mnac.com
-llibre de socials medi 2n eso