1-origens
2-localització en espai i temps
3-característiques generals
4-l’arquitectura
5-l’escultura
6-la pintura
7-comentari d’una obra
8-imatges pintura
9-imatges escultura
10-imatges arquitectura
11-bibliografia
origens
el punt d'arrencada del nou estil és el
monestir de cluny.
La donació del
duc d'aquitània
guillermo iii en el 909 permet que l'abat brumón fon en la vila de cluny
en borgoña
un monestir amb dotze monjos. Allí es va
elaborar una reforma, la cluniaciense, basada en l'adoració
per tots els fidels de les relíquies de sants i que només podien
posseir els monjos.
En la societat oscurantista i esotèrica del segle x hi havia una autèntica
psicosi de
mil·lenarisme o canvi de mil·lenni, el qual s'associava amb la
finalitat del
món (com avui dia). Però en passar el mil·lenni i veure
que no ocorria gens especial, en acció de gràcies occident es va omplir de
santuaris. Va haver-hi un sentiment de gratitud i
devoció i d'això es van aprofitar els monjos
cluniacienses perquè amb l'adoració de les relíquies ells
obtenien suculents beneficis (caritat,
hostalatge, ofrenes, etc). Era una manera
d'autofinançar el monestir i obtenir recursos extres,
a més d'una forma de controlar culturalment al “poblo”.
Esglèsia romànica
localització en el temps i espai
des del
seu naixement al segle x, finsa la seva lenta i desigual desaparició al
segle xiii, l'estil, segueix el cicle vital de qualsevol estil artístic:
fase arcaica (primer romànic), fase clàssica (romànic ple)
i per ultimo una fase decadent o barroquizante (tardorromanico).
La “primera etapa” es desenvolupa en les dècades finals del segle x i al llarg de bona
part del xi.
En ell juga un paper predominant l'arquitectura anicónica.
Neix en el nord d'itàlia i s'estén pel sud de
frança i nord-est d'espanya. Per la seva procedència i
desenvolupament se li ha denominat també estil lombardo.
És així com durant el segle xi comencen
a construir-se en el nord de catalunya un elevat nombre de temples d'estil
lombardo, a lleida, girona i barcelona.
Aquest primer impuls arriba també al regne
d'aragó, conservant-se bons exemplars a la província d'osca.
Excepte algun cas aïllat de galícia i valladolid, el primer romànic, frenat per la tradició
artística hispànica del
astur-lleonès i el mossàrab, no tindrà en la resta de la
nostra geografia cap implantació.
Mosaic de mèrida
característiques generals
4.1 característiques generals
el temple romànic és el monument
principal de l'arquitectura
romànica. La seva planta sol ser de creu llatina, amb una o diverses
naus
longitudinals: 1-3-5 i una altra transversal o creuer. També hi ha
temples amb
planta de creu grega i temples centralitzats (baptisteris o esglésies,octogonals
de *templaris). Les capçaleresde les plantes longitudinals acaben en
absis, normalment
semicirculars, encara que el de la nau central sol ser major que els laterals.
De vegades s'adossen .
Absis secundaris sobre els braços del creuer o radials sobre la
girol i la nau
semicircular que envolta l'absis central per darrere.
La nau central és més alta que les
laterals el que produeix
a l'exterior un efecte volumètric variat. El temple romànic
es
resol en un joc de volums geomètrics. Els
murs
excel·lents de la nau central es perforen per una banda de
finestres que contribueixen a la il·luminació
de l'interior (esquema
típic de la planta basilical). Les naus laterals tenen a les grans
esglésies, dos pisos per
contrarestar les embranzides laterals de la nau central. Aquest
segon pis fa la funció de tribuna i
té obertures obertes a la nau central.
L’arquitectura
l'origen de l'art romànic està en la reforma de cluny i per les quantioses
donacions que reben i que els permeten escometre obres arquitectòniques
i de grans dimensions i
també perquè des del punt de
vista teòric també el romànic té el seu origen en cluny. L'abadia
de *cluny
és el primer monument amb totes les característiques fonamentals
de l'estil. Aquests
assoliments i aquest estil es transmeten des de *cluny a través
de totes les vies de peregrinació i els seus
portadors són els propis monjos *cluniacienses, que són els
arquitectes de l'època.
Per aixòl'arquitectura romànica és clerical, tant
perquè és l'únic consumidor com també
perquè són els únics que saben fer-ho. Els *cluniacienses
recorren la principal via de peregrinació
de l'època: el camí de sant jaume i va
sembrant la seva petjada amb esglésies i monestirs, encara que el
primer focus autèntic de romànic és el nord
d'itàlia, la lombardia.
Arquitectura romànica
l’escultura
l'escultura romànica, s'insereix en general, dins de les metes
artístiques del
moviment de l'art romànic, inclosa la comunicació entre
l'església catòlica i entre els fidels, la qual cosa és el
regne de déu a la terra i el temple. Així, l'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura,
inserint-se com un element complementari, i es va dedicar principalment a
l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin
comprensibles per als creients laics. Aquesta activitat es va
desenvolupar entre el segle xi i, en correspondència amb les diferents
parts d'europa, del segle xii o la primera
meitat del
xiii.
És el romànic, del
segle xi, en el qual es donen a conèixer les primeres obres d'escultura
monumental que es presenten des del segle v,
període en el qual deixen d'existir peces d'embalum rodó (peces
tridimensionals) i observen un augment de la producció de petita
escultura i treballs en metall, desenvolupats durant el període del barroc.
La pintura
la pintura té els mateixos temesiconogràfics que l'escultura.
Però a més, hi trobem les il·lustracions
de llibres que apareixen per comentar els textos, com el 'beat
liébana'.
Hi ha també pintura mural, encara que es conserva malament i n'hi ha
poca. Però la pintura va ser molt important, ja
que tots els edificis devien estar policromats. La pintura se situava
preferentment en l'interior. L'absit principal era el centre organitzador del
programa iconogràfic. Es varen pintar, a més,
les voltes i els murs.
Igual que l'escultura, la pintura té una clara
funció docent, i un marcat caràcter simbòlic, a
més, d'estètic. Apareixen el mateix tipus de convencionalismes:
frontalitat, carència de volum i profunditat, formes geomètriques
i esquemàtiques, adaptació al marc arquitectònic,
antinaturalisme i hieratisme, encara que això es compensa amb una gran
expressivitat de les figures.
Té una força influència de l'art
bizantí. Predomina el dibuix, amb línia grossa, colors
plans i sense volum. L'espai es crea per la distribució de les figures
en l'espai. La tècnica més utilitzada és la del fresc, el que requereix una
certa preparació del
mur: l'estucat. Els colors també poden aplicar-se al
temple. Donada l'amplitud dels murs, la
composició de l'escena adquirirà una importància singular.
També es pintà sobre una tabla, per posar en
els altars. La composició seguia les convencions del
relleu.
Sant climent de taüll.
Majestat batlló
majestat batlló és unaimatge en fusta policromada del segle
xii, que representa crist crucificat, en actitud de 'crist majestat'
o triomfant, sense rastres de sofriment. És una de les
mostres més interessants d'imatgeria medieval d'aquest
tipus iconogràfic a catalunya. La seva
procedència s'ha situat als pirineus catalans de la comarca de
la garrotxa 1]aquesta obra es troba exposada
al museu nacional d'art de catalunya de barcelona.
La majestat batlló deu el seu nom al col·leccionista enric
batlló i batlló, que la va comprar en un
mercat d'antiguitats i la va donar a la diputació de barcelona l'any 1914.
Al moment d'arribar al museu estava coberta per una
capa de vernís que impedia de veure la policromia.
Es creu que aquest tipus d'iconografia es va introduir a catalunya
pels pisans, quan van arribar el 1114 per ajudar el comte
de barcelona ramon berenguer iii, en la seva conquesta de les
illes balears.[3] al període romànic, la fusta va
ser un dels materials més emprats per a l'elaboració del
mobiliari litúrgic i les imatges per a l'interior dels temples,
emprant-se per als crists crucificats dos blocs o troncs de fusta, un per al
cos i un altre per als braços, sent normal que després de
tallades les imatges es policromessin.
Imatges de la pintura romànica
imatges d’escultura romànica
imatges de l’arquitectura romànica
bibliografia
-viquipedia
-elarteromànico.com
-mnac.com
-llibre de socials medi 2n eso