ART CONTEMPORANI SEGLE XIX

art neoclàssic.
Marc cronològic i context històric
Moviment estètic de base intel·lectual, originat pel cansament davant les fórmules del barroc. Segona meitat del s. XVIII. És el moviment artístic que correspon al pensament de la Il·lustració. Període de la Revolució Francesa. Epicentre : FRANÇA. Retorn de l’antiguitat clàssica: Grècia i Roma. Trovalles de Pompeia i Herculà. Publicacions de bibliografia d’arqueologia. Es creen campanyes antibarroques, partidaris de l’anomenat “ Bon Gust” Cansanci i esgotament de les formes del Rococó. • Winckelman: “ Hª del arte de la antiguedad” • Stuard: “ Antiguedades de Atenas”.

Característiques generals. Les bases de l’art Neoclàssic
A la segona meitat del segle XVIII hi ha la recerca d’un art alternatiu als excessos del barroc i rococó, un art en el que la forma i la funció es corresponguin racionalment.
Aquest art vol servir a la societat que surt a la segona meitat de segle. És l’art dels il·lustrats, el qual l’identifiquen a una societat lliure de dogmes. L’estil neoclàssic s’acaba convertint en un art al servei de les idees revolucionàries, i més tard en vehicle de propaganda al servei de l’imperi napoleònic. L’obra de l’artista neoclàssic s’ha d’adaptar a les necessitats socials.

Arquitectura. Elements més destacats. Obres…
Rebutja qualsevol tipus d’ornamentació, cerca línies simples, basades en els models clàssics, les columnessubstituïren els pilars, i els murs es deixaren llisos o amb estuc, predominen els edificis de caràcters públic sobre els religiosos, com mercats, biblioteques, museus Una obra emblemàtica dels neoclassicisme va ser la Madeleine de Pierre Vignon, primer temple de la Glòria i després església, també construïren grans columnes commemoratives i arcs de triomf. Reprodueix formes generades per grecs i romans. Exemples: Arc de l’Étoile de Chalgrin (París). Porta de Brandemburg (Berlín). Els invalids a parís, la casa blanca a washington.

Escultura. Canova. Obres…
Nou sentit plàstic de la elegància i la serenitat. Intent d’alliberamet de la tradició barroca. Línies pures, amb contorns ben delimitats. Rebutjen l’efecte pictòric i les sinuositats barroques. Material de més prestigi: Marbre blanc. Als relleus, les figures en un primer plà, sense fons pictòric. Temes: Alegorías, retrats, mitològics i funeraris. . Els dos principals escultors són: Bertel Thorvaldsen i Antonio Canova: “eros y psique, perseus amb el cap de medusa, paolina borghese, les tres gràcies”.
Pintura. J.L.David. obres i altres autors importants.
L’art ha de representar accions i escenes que moguin a l’espectador a la virtut, l’heroisme i que li despertin la moral cívica. El model en el que creuen trobar aquestes virtuts és l’antiguitat clàssica: els grans temes de les tragèdies gregues, les virtuts cíviques i morals de la Roma republicana són font d’inspiració dels pintors neoclàssics(David). Dona prioritat a la línia, al contorn nítid, que dona claredat a la representació. El color està al servei de la línia, i es prefereixen els colors primaris, que capten millor la llum freda i tallant per donar més precisió als volums. Aplicació de la perspectiva lineal. Exemples: Antoine-Jean Gros ‘Madame Pasteur’, ‘Napoleó el 1796’. Jean: autoretrat, ‘la gran odalisca’ (1814). Madame Moitessier, 1851. Eugène Delacroix Lallibertat guiant al poble. Goya amb l’obra ‘El tres de maig de 1808’ i J.L.David Retrato de un personaje de la nobleza, Andrómaca velando a Héctor, El Juramento de los Horacios, Muerte de Sócrates, la coronación de napoleon, etc.

ART ROMÀNTIC. (Pintura romàntica)
Marc cronològic i context històric
Repúbliques o monarquies constitucionals. Revolució burgesa. Es trenca amb l’antic règim. Nou model d’estat. Apareix el proletariat, enfrontat a la burgesia. Temàtica reivindicativa. Temàtica sentimentalista.
Característiques generals de la Pintura Romàntica
Predomini del color sobre la línea. Composicions lliures, res a veure amb les composicions clàssiques. Colors freds. Cap tipus de contenció. Llibertat absoluta de l’artista. Gran tema utilitzat: Païssatge. Exteriorització del JO.
Autors i obres més importants
Pintura denuncia i Pintura de paisatges
Françios Rude, La Marseillaise (Arc de l'Étoile, Paris). El rai de la Medusa. 1819 Gericault. La Llibertat guiant al poble, Eugène Delacroix. Gaspar Friedrich, Monjovora el mar.


ART REALISTA. (Pintura Realista)
Marc cronològic i context històric
La industrialització ha provocat l’aparició del PROLETARIAT que pateix les conseqüències del capitalisme. Jornades extenuants, treball de dones i infants, pèssimes condicions d’habitacle Els artistes compromisos davant els grans problemas polítics i socials. (acusats de socialistes i revolucionaris). Aparició de FOTOGRAFIA. Prenen força les doctrines de MARX i ENGELS. El 1848 es l'any del “Manifest comunista'. Creació de les organitzacions obreres. TEMES SOCIALS La gent humil, la seva feina, la vida a l’aire lliure (platja, picnic), la ciutat (carrers, cafès, balls), els paisatges, són la tematica preferida.
Característiques generals de la Pintura Realista.
Rechaza el objetivismo y la evasión del arte romantico. Se defiende de la realidad con deseo de transformarla. Es una pintura objetiva, que no intenta embellecer la realidad. Representa la vida cotidiana: en el campo, en la ciudad, la intimidad, el paisaje o en el trabajo, con minuciosidad. Veracidad: se le acusara de “feísmo”, de no buscar la belleza en su arte; por representar la vida diaria de trabajadores y de campesinos.
Autors i obres més importants
-Gustave Courbett: enterrament d’Ornans, senyoretes al costat del Sena, les dorments.
-Jean-François Millet: L’Àngelus, Les espigolaries.
-Marià Fortuny: La vicaria.
-Goya: la Maja nua i la Maja vestida, la duquesa de Alba, la gallina cega.