La Península Ibèrica en l'Edat Mitjana (ss V-XV):

TEMA 1. Del segle III al segle VIII.

L'Edat Mitjana comença amb la fragmentació de la unitat mediterrània amb l'expansió de l'islam (des de la Península Arabica fins a l'Occident, el nord d'Àfrica, la Península Ibèrica, el sud de França i les illes del Mediterrani).
Després de 200 anys d'inestabilitat en el món romà, des del centre d'Europa comencen les invasions germàniques.
En Hispània, l'entrada dels germans suposà la creació del Regne Visigot de Toledo.

218 a.C. fins 476 d.C. --> Set segles de romanització d'Hispania. El 218 a.C. arriben els primers romans a Ampúries. En el 476 d.C. fi de l'Imperi Romà d'Occident. Entre aquestes dues dates es crea un procés de romanització de la península. Transformació completa de la cultura ibèrica, un conglomerat de pobles arcaics que no mai van constituir una unitat política, sols tenien característiques comuns. Aquestos pobles tenien en comú la seua ascendència de pobles colonitzadors de la mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos). Suposà la incorporació de la Península Ibèrica a un món mediterrani i romà, a partir del 218 a.C. començà un procés progressiu d'incorporació al món romà, un pas endavant al procés de civilització.

411 fins 711 --> Tres segles de dominació germànica amb un altre model polític i social, diferent a l'anterior d'època romana. L'any 411 arriben els visigots a la Península Ibèrica, comença un procésd'arrelament d'un poble germànic al territori peninsular. Independent de la resta de territoris del desaparegut imperi romà. L'any 507 va tenir lloc la batalla de Vouillé al Regne de Tolosa, on els francs de Clodoveu I van derrotar als visigots d'Alaric II. Des d'aleshores els visigots d'Aquitània es van refugiar a la Península Ibèrica, Gesaleic es refugia a Barcelona i es escollit com a rei del visigots amb ajuda de Teodoric, rei del ostrogots. Barcelona esdevé capital del regne visigòtic. A partir d'aleshores es produeix una transformació de la cultura romana i una introducció dels valors germànics.

Decadència de l'Imperi Romà d'Occident: s. III-IV d.C.:
Resultat d'un procés irreversible, caracteritzat per:
- La crisi del sistema esclavista romà.
- Autonomia creixent de les grans propietats rurals.
- L'afonament dels principals pilars romans. Com per exemple, les ciutats.
- Irrupció dels pobles bàrbars en l'Imperi.
- Els elements endògens van ser molt importants per a l'enfonsament de l'Imperi, no sols les invasions germàniques: creixent voracitat fiscal de l'Imperi. Els impostos van anar creixent per fer front a unes grans despeses públiques (militars, obres, etc.). La densa activitat burocràtica de l'Imperi també va suposar una gran despesa.
- Enquistament de nous poderosos en el govern: els bisbes, els alts funcionaris de l'estat, famílies senatorials, etc.

Els impostos romans sortien principalment de la terra.
Els bisbes, l'aristocràcia senatorial, etc. era un grup privilegiat que estava exent de pagar impostos.
La terrasols es podia vendre si es venia també la mà d'obra que la treballava. La classe mitjana va fugir de les ciutats.
Des del segle III endavant, el gran problema de les ciutats va ser que el govern va designar comtes per recaptar impostos per defendre les fronteres, aquestos impostos, al ser tan elevats, es va fer molt difícil recaptar-los, i açò va impedir fer front als atacs germànics. Per tant va ser el propi estat el que acabà amb l'enfonsament de l'Imperi.

Tres grans fenòmens característics:
- La pròpia classe política de l'estat anava aprofitant-se de la mà d'obra i les propietats rurals.
- Monopolització del poder local. Els poderosos acolliren baix la seva protecció a camperols incapaços de pagar el impostos a l'estat.
- Els poderosos sustraien a l'estat un gran nombre de contribuents. Encomanació --> obligava als desprotegits a entregar les seves terres als poderosos però continuaven treballant com a camperols de terra aliena. --> Diferencia entre renda i impost, l'impost es paga a l'estat per sostenir l'estructura de l'estat; i la renda és la quantitat que es paga per un treball, que va a mans de particulars.

Durant els segles II, IV i V es va produir una inestabilitat externa (invasions) i interna (cops d'estat del propi exèrcit).
L'any 411 és la primera data de presència de germans a la Península Ibèrica, sueus, vàndals i alans).

Les reformes de Dioclecià, s. III d.C.:
Des de l'any 284 fins el 305, Dioclecià introduí unes grans reformes per fer front a les invasions germàniques que permeteren prolongarl'existència de l'imperi romà dos segles més fins el 476.
Va crear un dur sistema fiscal per tal de cobrir les necessitats de l'exèrcit. Les províncies es convertiren en bases logístiques de recaptació d'impostos, molta gent els pagava en gra. Va procurar mantenir l'estructura política de l'estat sense tenir en conter l'ofegament del camperolat, que era el fonament fiscal de l'Imperi.
A banda des del segle III, fins el segle V d.C. continuà l'inestabilitat interna, les lluites de l'exèrcit per fer-se amb el tron. Qualsevol general victoriós podia fer-se amb el títol imperial, de fet, la major part dels emperadors van ser generals victoriosos. Els vàndals, sueus i alans s'introduïren a la Península Ibèrica com a tropes auxiliars que participaren per a desposseir del títol imperial a Constantí III.

Vàndals silins--> instal·lats en la bètica.
Vàndals alins--> instal·lats en Gallaecia (actual Galícia).
Alans--> situats en Lusitània i en la Cartaginensis
La província Tarraconensis estava sota el govern romà.


Els visigots eren un poble molt romanitzat pel seu llarg contacte amb l'imperi.
El 454 els visigots es posen al servei de Roma:
- Acabaren amb les corregudes dels bacaudae (bagaudes) --> camperols, serfs i colons rebel·lats per la pressió fiscal romana, es dedicaren a cremar les explotacions de la vall de l'Ebre.
- Sotmetre als muntanyesos del nord peninsular, els cantabres i els vascons --> saqueig de la planura, s V.
- Expulsió dels vàndals de la Península Ibèrica, que fugien a Àfrica. Maniobra militar més complexa. Exterminaciódels alans.

Visigots:
L'any 376 creuen el riu Danuvi i derroten a l'emperador Vallent (378) en la batalla d'Adrianopolis, establint-se com a poble federat de l'imperi, amb la finalitat de fer front a la resta de pobles que venien amb la mateixa intenció principal que ells. Foren assentats al nord de Grècia (a la frontera de l'imperi) per parar la migració d'altres pobles d'orient. --> Federats de l'imperi a canvi de servei militar.
El tractat de federació (foedus) va permetre continuar la seva existència com a poble lliure però subordinat a Roma. Quedaren units entre ells sense fondre's amb la població dels territoris on visqueren. Garantía un estatut jurídic, social i religiós diferent de l'imperi.
Les victòries visigodes enfront d'altres pobles bàrbars permeteren solicitar a Roma noves i millors recompenses.
410 saquegen la capital de l'imperi dins de les lluites militars.
El 414 Ataülf es casà amb Gal·la Placídia (filla de l'emperador Teodosi i germana d'Honori).
418 d.C. signaren un nou tractat de federació, que va permetre la seva instal·lació entre Touluse, Narbona i Burdeus (Regne visigot de Touluse). L'any 475/476 els visigots constituïren un regne independent en aquest territori, al mateix temps que els ostrogots ocuparen Itàlia, fins l'any 507 que es va succeir la batalla de Vouillé. En la batalla de Vouillé el francs i els burgundis derrotaren els visigots i es van anar traslladant cap a la Península Ibèrica.
A partir del 462, els visigots ocuparen la regió del sud de França anomenada Septimania, formada per setciutats: Elna, Narbona, Carcassona, Besiers, Agde, Magacona i Nimes.

La desintegració de l'imperi donà lloc a la consolidació dels primers regnes germànics --> construcció de les primeres entitats polítiques sòlides. Eren pobles nòmades amb organització tribal.
La majoria dels pobles germànics desaparegueren ràpidament. Després del 476 existeix una lluita de pobles germànics per ocupar terres de l'antic imperi romà.

Península Ibèrica es constituí com una província independent de Roma.
L'emperador d'Orient Justinià, en el segle VI pensà en reconstruir l'Imperi d'Occident començant per les illes del Mediterrani, Còrcega, Cerdenya, les Balears, etc. I també en la Península Ibèrica, on la presencia bizantina va ser molt forta degut a l'alt grau d'urbanització i romanització en la mediterrània peninsular per fer front als germans. Al sud de la península també hi hagué una gran presencia bizantina.
Orospeda --> territoris entre els bizantins i els visigots en la Península Ibèrica, on vivien hispano-romans. En aquest territori es produïa un xoc cultural.
A mitjans del segle VI en la Península Ibèrica --> els sueus al nord-occidental; vascons eren independents.

Els visigots eren arrians en un principi, i els hispano-romans, des de 325 van ser catòlics.

Constitució del Regne Visigot de Toledo:
Després de la batalla de Vouillé, on van ser derrotats pels francs, en el 507 els visigots es van anar traslladant de la Gal·lia a la Península Ibèrica i s'instal·laren.
Des del 507 fins a 50 anys després, els visigots a la Península Ibèricatingueren reis, però la seua organització interna no era suficientment organitzada per a formar un regne.
El rei ostrogot Teodoric II exercí un protectorat sobre les terres hispàniques dels visigots, per que era la única manera de continuar en la Península Ibèrica sense la pressió dels francs.
Alguns historiadors afirmen que l'objectiu dels visigots no era assentar-se en la Península Ibèrica, si no anar al nord d'Àfrica per la gran riquesa que aportava el blat.
Desembarcament de les tropes bizantines al sud de la Península Ibèrica, van exterminar als vàndals del nord d'Àfrica. Tenien com objectiu reconstruir l'imperi romà d'occident (l'emperador Justinià) a partir del segle VI.
Els visigots de la Península Ibèrica, havien fet front als francs, sueus i als bizantins.
Després de la desaparició del Regne de Touluse, va començar a crear-se el Regne de Toledo.
Leovigild va ser el constructor del Regne visigot de Toledo. El seu regnat correspon del 572 al 586. Des de Narbona va fer front als francs. I des de Toledo va fer front als bizantins.
La separació entre hispano-romans i visigots donà lloc a un canvi --> els visigots afavoriren l'apropament i integració amb els hispano-romans. Aquest canvi afavorí l'interés de constituir una entitat política.

Perquè volíen un acostament? Per la presència bizantina o neoimperial. Es pretenia amb aquesta aliança estalviar una acollida dels bizantins per part dels hispano-romans.

L'aristocràcia romana, seguia mantenint les seues possessions.
L'aristocràcia militar germana volia construir unregne.

Mesures per establir una estructura de govern sòlida:
- Implantar una sobirania territorial, Leovigild lluità i va vèncer als sueus fins a la seva extinció, també contra els cantabres i vascons, i amb els bizantins, que estigueren en la Península Ibèrica fins el 525, amb la forta base naval de Cartagena.
Fundació de Victoriaco (Vitoria), Olegito (Olite), Recopolis (nord de la província de Burgos).
- Era necessari compilar un marc legal, que facilités la convivència entre dues cultures molt diferents --> el Codex Revisus --> liber Iudiciorum, una llei per a tots els pobladors del regne. Matrimonis entre visigots i hispano-romans.
- Regular la transmissió del poder, superar la tradició d'elecció de cabdills guerrers per l'arrelament d'una dinastia, transmissió del poder de l'herència sanguinia. Procés que s'allargaria amb molt poc d'èxit.
- Construir una organització administrativa, una estructura de govern --> d'una banda, el nomenament de ducs i comtes, càrrecs desenvolupats per la noblesa goda, que tinga una gran autonomia de govern de les antigues províncies romanes. L'ús d'eixes competències propiciarien la protofeudalització.
Ciutats encapçalades pels bisbes (pastors de l'església) que protegien a la població dels perills d'aleshores. Des de l'any 392 l'emperador Teodosi havia declarat la confessionalitat religiosa de tot el territori de l'imperi, persecució de totes les religions excepte el cristianisme. Els bisbes els principals funcionaris de l'estat romà.
El Regne de Toledo va ser el continuador de l'imperi romà.Regne epígon que continuava amb la cultura del baix imperi romà, cultura cristiana, confusió entre religió i estat, fins el segle VIII.
- En el III Concili de Toledo 589, els visigots van renunciar a l'arrianisme i van adoptar com a religió el cristianisme. En un primer moment Leovigild intentà unir la població sota l'arianisme en el II Concili del 580, i després el seu fill els uní sota el cristianisme en el II concili. Els concilis eren l'assemblea de govern del regne. El Regne de Toledo es governa mitjançant els concilis, amb la participació del bisbes.
Confusió entre el poder de l'estat i el de l'església. Persecució de les altres religions, especialment dels jueus, als segles VI i VII van haver dues massacres de jueus.
Les ciutats començaren a envoltar-se de muralles i els bisbes eren els protectors de la població.
La autarquia general que constituí el comerç de la producció del món romà i la conseqüent decadència de les ciutats constituí un fenomen intern perquè el comerç de la mediterrània encara es mantingué viu fins al domini islàmic de la mediterrània.
Existència d'una classe de guerrers, bisbes i terratinents que necessitaven luxes --> comerç d'objectes de luxe fins el segles VIII. A pesar de la ruralització.
Els visigots i els ostrogots continuaren la cultura romana. Continuïtat del comerç mediterrani fins l'arribada dels musulmans.
El fonament polític d'aquest regne va ser el tribalisme militar dels visigots. Tot home lliure, era un soldat, la seua dedicació és la guerra. Les grans famílies aristocràtiques creen unseguici propi.

El monarca visigot encara té els poders de l'antic període romà a la Península Ibèrica, quan aquesta política va esdevindre un fracàs, els governants van intentar minvar el poder de l'aristocràcia. Van trencar l'estructura de pau.
La monarquia es va crear un propi enemic en una aristocràcia fusionada --> els reis van emprar a l'església com a element d'equilibri polític i ideològic, Leovigild té poder absolut. L'església veu que l'aristocràcia hispanorromana domina els seus monestirs etc, i s'alinea amb la corona.
El rei deu lleialtat a canvi d'una prestació militar, recompensat amb terres, i càrrecs polítics i administratius.
Circumstàncies econòmiques i socials al Regne Visigot de Toledo:

Continuïtat de la crisi del fenomen urbà, que es remonta al s.III, en l'imperi romà comença un procés de decadència de les ciutats. Aquest fenomen de degradació de la vida urbana va ser simultani a un procés de ruralització de l'Imperi i també a una creixent inestabilitat urbana.
Es substitueix l'administració civil per l'administració de les ciutats a mans dels bisbes, que intentaven protegir a les ciutats i a la seva població, perquè des de dos segles abans havien quedat lligats a l'aparell de l'estat. Al segle V l'església governa totes les ciutats degut a l'afonament de l'administració civil romana. Concentració de poder en mans dels bisbes.
Molts bisbes s'oposaren a l'arribada dels germans, per mantindre la seva posició predominant en l'aparell de l'estat, però açò va ser inevitable.
Ruralització de l'economia i la societat,autoconsum. Els impostos van desapareixent. L'església i les aristocràcies demanda de productes, molts d'ells fets a les seues propietats (vilae) --> centre de la vida dels homes.
Cert flux de comerç de luxe molt costós. Pagat amb or i plata. Portat per mercaders jueus o orientals. Objectes de poc de pes, però molt car.
Triomf del món rural, progressiva ocupació del món rural i nivells de població molt baix --> caiguda del món urbà heretat de l'imperi romà d'occident.
Villae --> explotació agrària.
Aparició de l'economia agrària --> dependència camperola.
Colonat --> expropiació de terres dels camperols per a ser treballades per ells a benefici del senyor. Els colons tenien dret a formar família.

Leovigild:
Recupera impostos, reestructura l'exèrcit, desenvolupa una església ariana que fracasa i determina el pas a la conversió a l'ortodòxia trinitària.
Tractà d'imposar una successió hereditària. Els seus dos fills són associats al tron.
Hemeregild --> la bética i Mèrida (regió)
Recared --> la resta de la Península Ibèrica.
Tracta de fer una aliança amb Nèustria, les filles hereves es casen amb ells.
Hemeregild es proclama rei amb l'ajud de l'aristocràcia hispano-romana de la bética, bizantins i sueus.
556 --> Recared succeeix al seu germà.
559 --> Reconversió dels sues al cristianisme.
A la seva mort el seu fill només va regnar 6 mesos, després va ser substituït per un cap tribal de l'aristocràcia.
Integració de l'església hispano-romana en el govern --> tracta de controlar a l'aristocràcia. Cada vegada va anar agafantmés força. Els bisbes van a ser funcionaris.
III Concili de Toledo (589): Recared converteix al poble visigot al cristianisme.
El rei presidia i convocava el concili.
XVI concili de Toledo --> reconversió o la mort dels jueus, obligació de viure en barris separats, obligats a vestir distint, etc. Se'ls prohibeix la tinença de terra, es dediquen al petit comerç. Comerç de llarga distància. Els jueus col·laboraran en la invasió àrab. Persecució dels jueus.


El problema polític del Regne de Toledo:
- La guerra civil --> lluites entre famílies poderoses per controlar el monarca o per a fer-se amb el tron. Forçaven a una situació de lluites internes per controlar la monarquia.
589-711 --> 19 reis arribats pels cops militars i pocs 'van morir en el seu llit'.
L'església va acceptar una certa sacralització de la figura del rei. El recolzament de l'aristocràcia als diferents candidats i l'alineament de l'església amb l'aristocràcia --> progrés d'acumulació de terres.
Atanagild per fer-se amb el poder va cridar als bizantins i va perdre territoris a la bètica.

TEMA 2: AL-ANDALUS. 711-1031.

24/9/2013

Tema 2: L'imperi islàmic a la Península Ibèrica:

Des de l'any 711 la presencia islàmica suposa un tall en la historia precedent de la Hispania romana, i l'Imperi visigot de Toledo. Progressivament va anar desfent la historia precedent. Fins 1492, els musulmans foren una entitat política. La fi del regne de granada no significa la desaparició dels musulmans en la península. Fins 1609 els musulmans van conviure en la P. Iberica.Americo Castro, la identitat hispànica era hibrida.
Expansió de l'islam o invasió musulmana? L'imperi musulmà es va extendre des d'Arabia cap a orient i cap a occident. El terme d'invasió musulmana no es correcte. Expansió de l'islam fins a terres hispàniques.
Any 622, any de la Hègira, quan Mahoma fugi de la Meca cap a Medina perseguit per les seues doctrines i creences.
La era hispànica comença l'any 38 d.C.
L'any primer dels musulmans es l'any de la Hègira (622). Comença la cronologia dels musulmans. L'any 630 Mahoma torna a la Meca i comença l'expansió islàmica. Un imperi creat a base de la expansió d'una doctrina, gracies a la incorporació de pobles en aquesta doctrina.
Com va sorgir la doctrina:
A partir de les tesis de Mahoma, en la península aràbiga. Acollides per tribus beduïnes nòmades dedicades al comerç i al bandolerisme. Feien de connexió d'orient amb occident. Totes les rutes caravaneres passaven per la península arabica, fins ara dirigides per la Meca.
Mahoma predicava la pau al llarg de les rutes i mercats de la península arabica, manteniment de la ruta, rica i fonamental per a ells.
El primer islam dona lloca una associació o aliança comercial entre tribus. Mes trad passa a ser una confederació religiosa, després dona lloc a la creació d'una organització política. Gracies a aquesta practica pacificadora. el primer islam constituí un codi ètic, que barrejava les antigues creences àrabs amb cristianes, hebrees etc. Un codi ètic que introduïa un argument igualitari d'ajuda mutua entre els membres d'aquestacomunitat, expressat en l'alcorà. Que es fonamentava en un impost solidari per a ajudar als necessitats de la aliança comercial. aquest impost cohesionava a tots els musulmans sota el càrrec del califa, el continuador de la obra de Mahoma.
Gihad, guerra santa contra els que no formaven part d'aquesta aliança, que s'ana extenent per tots els territoris, 'o estàs amb mi o contra mi'.
En certa facilitat l'islam incorpora territoris i pobles, la lluita contra els pagans (gihad) tingué en principi cert respecte a les comunitats monoteistes, respecte als jueus i cristians. Aquestes tres religions parteixen d'un mateix llibre, l'antic testament.

Procés d'expansió d'orient mitjançant la gihad, sempre aprofitant les debilitats internes en cada territori. En un primer moment els musulmans eren una força d'intervenció militar que lluitaven a un bàndol, que volien saquejar i aconseguir esclaus. L'èxit de la operació hispana tingué arguments de pes, l'arribada dels musulmans conta amb l'ajuda dels hebreus.
Una part de l'aristocràcia visigoda crida als musulmans per
L'any 711 d'un colp va caure tota la estructura de govern visigoda. La majoria de les classes dirigents visigodes pactaren la rendició de les ciutats i territoris davant els musulmans. Es someteren pacíficament.
Comte Casius: donaria pas a una família que accepta l'islam, una família de muladís (Banu Qasi), descendents musulmans del comte Casius.
Pactaren i sobrevisqueren, açò va fer possible la expansió islàmica. Els bisbes van fer el mateix, Mérida, Osca i Tarragona, les úniquesciutats que van oferir resistència a la expansió islàmica, la resta del regne pacta amb els musulmans, rendició pacifica.
Així la P.I. es convertia en dos anys en una província d'un imperi gegant, governat des de Damasc, que poc a poc anà afegint terres i regions.
La P.I va sucumbir per acció dels governadors de Kairauan. L'any 714 els musulmans ocuparen Barcelona, Saragossa i Astorga. L'any 732, per primera vegada el musulmans van ser aturats, quan les tropes carolíngies van els van derrotar en la batalla de Poitiers. I tingueren presencia en Narbona (França) fins el 759.
L'arribada dels musulmans va estar acompanyada per una minoria de àrabs, un reduït grup de llinatges que encapçalaren a una majoria de veïns nord africans (tropes berbers) evangelitzats. Per a la minoria àrab sempre tractaren inferiors als berbers.
Les famílies àrabs que dirigien l'exèrcit conqueridor, s'aprofitaren de les millors terres a l'hora de repartir-les, monopolitzaren els càrrecs de govern, i repartiment desigual del boti. Dona lloc a un moviment general de reivindicacions berbers que s'inspiraven les tesis careghites, unes tesis igualitàries. Promogueren en l'any 740 una rebel·lió berber en la frontera que mes problemes havia causat als àrabs. Reivindicaren el seu dret a tenir els mateixos drets que la resta dels musulmans, en la vall del Duero, la minoria àrab va cridar als Chunds (siris) per sufocar la rebel·lió bereber. Els gros del contingent militar de la conquesta torna al nord d'Àfrica i l'abandó de la vall del Duero.

Berebers discriminats.Mossàrabs: hispanorromans i visigots que conservaren la seua religió i les seves costums.
Muladís: Grup cristià que va renunciar a la seva religió i es va convertir a l'islam. Pràcticament d'immediat els nobles visigots es convertiren a l'islam.
Jueus
Berbers: eren el gros de l'exèrcit invasor.
Àrabs: Qaisies i Iemenites. Una minoria que dominava l'exèrcit. Enfrontades.

25/9/2013
Banu Qasi i Banu Marwan.

Iemenites i Qaisies:

Diferencies religioses, existeix dos grans corrents de pensament dins l'islam
Primera etapa de la dominació islàmica a la P.I.: Emirat depenent
Segona etapa de la dominació islàmica: emirat independent.
Abd al Rahman I, va ser el primer omeia, que s'establiren en al Andalus i constituïren un poder polític independent.

L'islam es
- Ala l'únic déu i Mahoma el profeta, monoteista.
-Tots els musulmans ha de fer 5 oracions al dia, en les hores prescrites.
- Respectar el dejú en les hores de sol al mes del ramadan.
- Peregrinar a la meca, al menys una vegada en la vida.
- Donar almoina als creients necessitats. Aquesta almoina es convertí en un impost, recaptat pel califa, el cap dels creients.

L'ideari igualitari de l'islam no es complí, i així van sorgir conflictivitats interiors. La diferencia en la contribució. Profunda diferencia entre els xiites i els sunnites, provoca un odi que encara persisteix, el xiisme agrupa a tots els seguidors d'ali (cosí i gendre de Mahoma) hauria d'haver-lo succeït en la direcció espiritual de l'isla, segons els preceptes corànics i sota les directriusdels imans. aquesta successió va ser interrompuda per Muawiya, que dona un cop d'estat i s'apropia de l'herència legitima d'ali. Muawiya era el governador de (), agrupa al seu voltant als sunnites, amb el pretext de mantenir la ortodòxia de les lleis àrabs replegades en la 'sunna'. Amb aquest cop 'estat l''islam va passar de tenir la capital en la meca a tenir la capital en Síria (Damasc), es a dir, les conquestes musulmanes esteses per tota la mediterrània i l'orient afavoriren un procés d'annexió de terres i d'acostament de les poblacions de cada territori i des del cop d'estat hi hagué una transformació pròpiament dita de l'imperi.
L'any 750 la família Omeia va patir un altre cop d'estat per part dels abbasies (abdul Abbas), tota la família anterior (omeies) va morir menys un, es van emportar la capital a Bagdad, suposa l'extermini de tota la família omeia, excepte un, abd al rahman, que va fugir a al Andalus on l'esperaven les tropes del Chund. Es va fer amb l'emirat andalusí, la seua arribada 756, comença una nova etapa, l'emirat independent de l'autoritat política de l'imperi. Respecta la autoritat religiosa del califa, pero no l'autoritat política.

718-756-- Emirat depenent.
756-929-- Emirat independent. Caracteritzat per respectar l'autoritat religiosa del califa de Bagdad, però no l'autoritat política. Abd al Rahman.
929-1031-- Califat de Córdoba. L'imperi fragmentat en 3 califats, El califat fatimí, el califat de Bagdad i el de Córdoba.
1031- Fragmentació en taifes, 22. Després arriben el almoravids i unifiquenles taifes afegint-les al nord d'Àfrica.

27/9/2013
Aquesta provincia islamica (califat de cordoba) adquiri de noui independencia, respecte a la resta de l'imperi islamic. Una independecia politica, en cap cas religiosa, perque l'autoritt del califa va ser respectada fins la proclamacio del califat de cordoba en el 929. Des de l'arribada del primer omeia a al andalus es va produir un proces de aculturacio, de islamitzacio., que posa fi a la etapa de la conquesta i del domini del l'exercit arab. Amb l'arribada del primer omeia andalusi suposa una islamitzacio, incorporacio veritable de la peinsula a l'imperi.
Primer, reorganitzacio administrativa, va dividir al andalus en 22 provincies o 'cores'. Recolzades per tres marques frontereres, Inferior (merdia) mitjana (toledo, superior (saragossa), per contindre les agrssions dels muntanyencs, recolzats pels carolingis.
Segona (politica fiscal), transformacio forta, profunda, del sistema fiscal, ara dividit a la poblacio no arab, especialment als muladis i als berbers, erenmusulmans pero de segona categoria.
Tercer, els pactes signats a la conquesta, deixaren de ser respectats, comença un proces de confiscacio de terres als visigots no islamitzats,. de manera que el gros de la noblesa visigoda passa a ser muladi, molt dells asumiren la direccio de les cores. Consequencia, conversio massiva de la noblesa visigoda a l'islam, i aquesta nobles amuladi tingue assignada la direccio d'algunes cores, aixi mantingue el seu arrelament als territoris. La noblesa visigoda mantingue la sevaimplantacio regional o sempre l'havien tingut.ç
Quart, intensa campanya militar en direccio nord, contra la serralada cantabrica, el pirineu, i el sud de frnaça, amb exit dins la peninsula, pero fracassos a frança. Campanyes dirigides contra les marques que presenta irregularitats. Al andalus ocupa la part sud-est. Desigual ocupacio de la peninsula per l'interes musulma per les terres mes romanitzades, i per tant la seua projeccio es dirigi cap a la gal·lia, on la forntera militar era mes grossa, a causa de que l'enemic era mes fort.
Cinque, inmigracio, atraccio de partidaris, de fidels, de parents, d'amics, de la familia omeia de tot l'imperi, que arriba a al andalus on s'establi l'unic supervivient de la familia. Existeix una atraccio de sunnites a al andalus, suposa una estrategia d'arabitzacio cultural.
Sise, profesionalizacio de l'exercit mercenari, fonamentalment contractat al nord d'africa, que substitui a la tribal força militar de la conquesta islamica, un exercit especialitzat amb un salari regular, i per tant el tributs de l'emirat eren cada vegada mes necesaris, per aixo augmenta la recaptacio d'impostos als no creients, jueus, moçarabs; tambe a tots els propietaris de terra de qualsevol religio; tambe un impost per capitacio, que incloia a tots els musulmans excepte els arabs; fianlemtn recaptacio d'impostos de comerç.
Sense perdre mai la referncia del nord d'africa, totes les cmapanyes estaven dirigides cap al sud de frança, dona lloc a aquesta delineacio de la frontera. Cordoba mai demostra interes per les montanyes del nordde la peninsula iberca, l'interes era les regions romanitzades (Gal·lia), i de fet les perilloses marques foren donades a muladis o a berbers.
Marca superior Banu Qasi i marca inferior Banu Marwan.
L'arribada de abd al rahman mantingue el respecte a les altres confesions religioses, cristianisme i islameisme moçarab pero amb una forta presio fiscal, mentre s'intensificava la aculturacio. La major part de la poblacio es converti al islamisme
Aquesta estructura tribal es mantingue ies desenvolupa amb la incorpracio de berbers i muladis, pobles islamitzats recentement pero incorporats a les elits com a maules (protegits).
L'emirat utilitza un segn fonametn, un estat centralitzat autocratic sostingut en la primitiva idea de la comunitat de creients. Segons l'islam tots els creients constituien una comunitat. Aço justificava la continuacio de la Yihad, l'existencia de un guia espiritual i inclus la necesitat d'un exercit mercenari. La major part de lapoblacio peninsular que capitula en moment de la conquesta va rebre l'estatut de protegit, incorporant-se a les linies de proteccio de les principals families arabs. Pero desde una posicio secundaria. Amb l'emirat omeia la creacio de lk'estrucutra de l'estat obri les portes per a la promocio d'aquestosw ciutadfans de segona, estudi juridic, teologic. Els moçarabs (convertits moltes vegades en muladis) es convertiren al cos burocractic i administratiu de l'emirat de cordoba, com a clients, funcionaris, militars, sabis de la llei islamica, l'estat promove la islamitzacio de la poblaciopeninsular.
D'altra banda que la atraccio dels partidaris omeies de tot l'imperi afavori aquest proces. Significatgiu la introduccio del ritus 'malikita' (escola juridica i interpretaacio teologica).
Segons aquesta escola de pensament que barreja lo civil, religios i juridic i el mateix pensament islamic se dinamitza tota la activitat legal i juridica amb la introduccio d'unes tradicions, un dret nou oriental que afecta al mateix funcionament de la societat civil. tota la administracio de la justicia se li encomana a cadi i alfaqui. () (completar apunts any passat).

Tres tipus de conflictes:
E creixent despostime del poder central, començava a minvar la autonomia dels clans i families poderoses. Conforme anava manifestant-se el poder autocratic, començava a produir rebel·lions en contra del poder central, en contra de les directrius i impostos centrals. Toledo Osca Tudela, Merida, Ronda Sevilla es rebelaren en contra de lautoritat omiea, correspon a l'aristocracia muladi, al llinatges iemenites de toledo, o e cas de omar el hafsun comença a rebelar-se contra el pder central, comença a posar-se de manifest la creixent arrelament muladi o llinatges berbers i arabs a algunes regions. Que dona lloc a la primera fitna.
Segon, tingue com argument la recaptacio de tributs no alcoranics entre la poblacio ni islamics de les ciutats: La jornada de la vall de Toledo (797) o la jornada del raval de cordoba (818), rebelions de la poblacio urbana, contra la percepcio indebuda d'impostos, pel diferent tractament del musulmans davant l'estat.Aquestes rebelions durament reprimides per l'estat.
Tercer: promogut pels mosarabs. Els jueus, cristians, etc, havien sigut respectats, pero desde 850 alguns mosarabs buscaren el martiri voluntari, concentrats a les ciutats en decadencia patien la influencia de la cultura oriental islamica, una degradacio degut a que la conversio a l'islam reduia considerablement els impostos. Una erosio cultural que desencadena un moviment de rebeldia.
Eulogi de cordoba (SANT martir) qe va ser condemnat a mort per blasfamar contra l'islam. Moviment que posava de manifest el malestar del proces de acultura i reaccionaren amb l'afirmacio de la seua identitat, desde la segona meitat del segle IX el proces d'ignicio d'una inmigracio de moçarabs cap a les terres del nord, on unes entitats evolucioonades començaven a contruir estats.
Abd al rahman III es titula califa de cordoba, s'atribuia les
Per a portar a terme aquest proposit es rodeja d'una noblesa fidel, a qui encomana la direccio de l'exercit que retabli la pau interna i es projecta cap als territoris cristians del nord. Unes campanyes que tingueren un exit inmediat, per a afluecia de boti desde les fronteres cap a la capital de cordoba. Les campanyes contra els cristians es converitren en un programa anual, calificades com a ratzies, uns atacs militars en primavera cada any, amb un objectiu precis, atacar els regnes cristians del nord per recaptar botins i tornar al seu lloc d'origen, no eren conquestesn ni anexions de territoris. En els millors dels casos conseguien comprar la pau, es a dir imposartributs (paries) als regnes cristians per estalviar-se atacs anys posteriors.
Exit interior i exit exterior.
La rao principal que va portar a abd al rahman III a proclamar-se califa, per la extensio de les idees igualitaries de l'islam als berbers del nord d'afica, utilitzant les tesis xiites recolzaaven als descendents de fatima (l'ultima parenta de mahoma) amb una forta reivindicacio igualitaria de l'islam. Els fatimites del nord d'africa es segregaren de bagdad.
Ara l'imperi dividit en tres, el de bagdad, kariwan i cordoba.
Secessio del califa de bagdad per part del fatimites al de kariwan.
Abd al rahman es va fer cap religios i politic per evitar les doctrines fatimites a al andalus. Per estalviar-se la incorporacio d'al andalus a l'imperi de kariwan.

1/10/2013
Construccio d'una ciutat nova, Medina Sahira.
Contractacio d'un exercit mercenari per atacar els regnes cristians del nord de la P.I.
Tot el cos de l'estat estava dirigit per al Mansur, establi un poder andalusi absolut, amb la submissio de tots els regnes de la peninsula. El rendiment economic i poolitic de les victories d'al Mansur afavori la preeminencia islamica, per l'exercit.

Exit militar front als cristians, recaptacio d'imposostos no alcoranics. Qualsevol cojuntura negativa en les campanyes guerreres o desde la perspectiva del pensament islamic, suposava rebel·lions sempre amb fonament religios, protagonitzades per berbers, la poblacio urbana, o l'aristocracia muladi, sempre foren revoltes promogudes per estudiants de la llei islamica, sempre xiites,que propugnaven la igualtat dels creients, una lluita contra el luxe, la inmoralitat i els impostos no alcoranics, una besant purista de l'islam dins de les diferents regions islamiques. Una puresa de la fe qe preten qualsevol desigualtat i actitut que no estiga permitida per l'alcora.
Conve recordar que la dinastia califal acaparava els tributs, els excedents de la poblacio i els redistribuia entre els funcionaris de l'estat.

Els socs (zocos), barris especialitzats en la especialitazacio de productes manufacturats, proliferaren en les ciutats o viles islamiques.
Mercats de tota mena que cumplien la llei coranica segons establia la Hisba, onqueden totalment regulats els pesos, les mesures, etc. Un codi islamic per regular la produccio manufacturare segons els preceptes islamics.
Proces en el mon rural. Els musulmans aprofitaren les tecniques agraries de l'antiguitat per examplar el model assatjat fins ara en algunes regions. Una agricultura mediterrania expansiva i nodrida d'aportacions orientals. Tambe creixceren els cultius horticoles, aprofitats la xarxa de regadiu romana, eixamplada. Desenvolupament del regadiu urba, hortofruticola. Constitui una estrategia popular per estalviar-se el pagament d'impostos.

2/10/2013

711-718: conquesta.
718-756: Emirat dependent.
756-929: Emirat independent. Abd al Rahman I.
929-1031: Califat de Cordoba. Abd al Rahman II, Al Mansur (1000).
1031-1086: Taifes. Toledo (conquerida 1085).
1086-1145: Almoravits,
1145-1212: Almohades, 1212 batalla de las Navas de Tolosa.
Regne deGranada: 1235-1492. Taifes.
1275 i 1309: atacs benimerins.

Proces de descomposicio i desfragmentacio del califat:
Es va produir de forma molt rapida. Al mansur, en el moment de major esplendor militar, crea una dinastia de hadirs, els amirites o amiris, una dinastia de primers ministres paral·lela a la dinastia dels monarques. Aço desencadena la segona fitna que provoca la fragmentacio politica d'aquesta entitat tant potent. Els comtats del nord peninsular actuaren com a força militar en les lluuites internes del califat, i tambe en l'enfrontament entre els diferents poders regionals fragmentats de l'anitic califat, recolzant a unes taifes en contra d'altres.
L'any 1002 va morir al mansur, en l'any 1008 va morir el fill major, i l'any 1009, el fill menor (abd al rahman sanchuelo) va ser desplaçat del poder per un cop d'estat.
Bona part dels eslaus, es convertiren en esclaus, personatgs incorporats com a fidels dins l'administracio califal.
Participacio dels comtes i reis castellans dins les lluites internes califals. L'any 1010, el comte catala Ramon Borrell ataca Granada, recolzant als eslaus. El comte Sancho III (Sans III) tambe ataca a Granda uns anys abans reclzant els berebers.
Unes taifes amb diferencies etniques per la etnia o procedencia classe dirigent, trobem unes taifes berbers, Ronda, Malaga i Algecires. Taifes eslaves, Tortosa, denia i almeria. Taifes arabs, com Cordoba i Sevilla.
Unes lluites internes afavorides pels regnes cristians i la consequent fragmentacio en taifes, petits estats andalusins, i per tant lanotable inferioritat militar d'al andalus.
Amb aquesta inferioritat militar, trobem un canvi de la situacio de la p.i. a partir del començament del segle XI. Ara les taifes islamiques pagarien les paries als regnes cristians.
Difusio de la moneda en els regnes cristians. Sans III, el major de Navarra, es el primer rei cristia que acunya moneda propia, al començament del segle XI, a partir de la afluencia de paries i tributs des d'al andalus als regnes cristians.
Ramon Berenguer IV, acunya monedes d'or islamiques de les seues incursions islamiques.
1009-1031: Hagueren 15 califes, la majoria morts per succesius cops d'estat.

1085, Toledo es la capital de la marca mitjana, en aquesta data es conquerida pels cristians. Mai tornara a mans musulmanes.
Les taifes islamiques hagueren de fer front al pagament de tributs i paries als comtats cristians. Els reis de les taifes hagueren d'incrementar la presio fiscal i aço ()

4/10/2013
Preguntes final de tema (esta a l'aula virtual):
Les tropes siries vingueren a represaliar als rebels berbers que ocuparen la vall de l'Ebre i la vall del Duero.
L'arrribada del omeies a la Peninsula Iberica suposa la creacio d'un emirat independent (separacio politica respecte al califat de damasc). Començament de la orientalitzacio de la Peninsula.
El cadir es un element fonamental per impartir justicia, i establir la relacio entre les provincies i el govern central. Garantia la cohesio politica i afavori la islamitzacio de la poblacio peninsular.
El regim fiscal andalusi, es tributari desdel'exterior paries, les razzies; i interior, tributs als musulmans.
Creacio d'una demanda de productes oriental, com el coto, el lli, especies, etc, etc. que fomenten la relacio economica entre mon urba i mon rural.
Un poder fort i central garanti el reviscolament de les ciutats visigodes, ara transofrmades per la reorganitzacio del poder politic.

Tema 3:

Diversitat d'entitats que encara tardarien consolidar-se, una consolidacio que resulta de la resistencia a la dominacio islamica.
Encara no son regnes ni comtats, son entitats que tenen en comu la resistencia a la dominacio islamica. Uns pobles en situacio de escas de desenvolupament, que havien estat aillats de la cultura romana i de la visigotica.
Entre el 711 i l'any 1000 (ss. VII-XI), el pitjor documentat de tota l'epca medieval.
L'unic testimoni cohetani d'aquesta epoca, importancia de la cronica moçarab del 754, que recull la perspectiva de la p.i. al segle viii d'un clergue hispanorroma, que en cap moment troba a flatar ni al regne ni a la monarquia visigoda. No reconeix cap diferencia religiosa entre els pobladors de la peninsula ni els musulmans, encar no s'ha adonat que existeix una diferencia religiosa gran. Perque els musulmans que arriben sn tropes d'ocupacio que encara no han iniciat el proces de aculturacio.
Paper dels bisbes, un proces urba. Ara l'elit dirigent es cristiana, pero la resta de la poblacio te un cristianisme feble, barrejat amb creences paganes. A un clergue moçarabno crida la atencio de la diferencia religiosa cristians-musulmans. Estadient-nos que no hi ha una divisio fonamental entre les creences dels conqueridors i els pobladors de la peninsula.
Cantabres, vascons i asturs. Resistencies que nasqueren per evitar el pagament de tributs a les tropes islamiques, una resistencia a la dominacio exterior. Que ja s'havien resistit a la dominacio romana i visigoda.

El primitiu regne d'Asturies te origen a un petit territori, entorn a Cangas de Onis i la vall del riu Sella. Primitiu regne d'Asturies que ncar no ho es. Fou possible gracies a un aaccelerat proces d'etnogenesi hibrida. Acolli a refugiats visigots. Aquest regne ana creixent i cada vegada tingue mes importancia el cristianisme, gracies a l'arribada de refugiats clerges moçarabs i noblesa visigoda, afavoria un accelerat proces de transformacio.
La situacio de tots els pobles de la montanya no era la mateixa.
Cantabres i asturs havien tingut una societat rural i ramadera.

8/10/2013

A cangas d'Onis i la vall del riu sella, es va anar establint un poder rudimentari que donaria lloc a la creascio del regne d'asturies, etnogenesi hibrida, ja que trobem una accelerada evolucio dels montanyesos en direccio a una forma mes civiitzada, en segoon lloc refugiats visigots que troben refugi a les montanyes, en tercer lloc, poblacions residuals visigodes que continuaren aillades i despres s'afegiren al nou poder, per ultim la creixent importancia del cristianisme. E
Els antecedents de la poblaacio, regions poc romanitzades, la dominicio visigoda fou feble, la presencia islamica al peu de la serralada fou efimera.Malgrat tot aixo trovem al començament del segle VIII l'aparicio d'alguns cabdills (com pelai al front dels asturs) (iñigo arista).
Imposicio de tributs als pobles que dominen la serralada pirenaica i la serralada iberica.
Cronica d'Alfons III(començament del segle X), en un moment en que el regne d'asturies ja s'havia consolidat, havia expandit els seus dominis, etc. Havien arribat contingents de moçarabs i visigots que tingueren cada volta una major presencia i importancia dins d'aquest nucli de resistencia a l'islam. Aqeusts grups arrelats primitivament al regne d'asturies, començaren a interpretar les primeres lluites com una resistencia i una reconquesta del perdut regne visigot de toledo. La batalla de covadonga 722, primera victoria cristiana en la peninsula enfront dels musulmans, 10 anys aabans de la victoria carolingia de carles martell en Poitiers.
S'iniciava un proces de resistencia, de reconquesta de la peninsula iberica enfront dels musulmans.


Els pobles muntanyesos gracies a unproces d'aculturacio pogueren constituir un nou regene, sorgida d'una societat en vies de dissolucio. Una monarquia creada gracies a la transformacio d'una scietat muntanyesa d'orgen tribal, que gracies a la recepcio d'imigrants visigots i mosarabs crea el cabdillatge en una monarquia rudimentaria, perque encara seguia amb la tradicio matrilineal en la trasmisio del poder. P.ex.: les flles de pelai foren les esposes dels primers reis, Alfons I (duc de cantabria) i Silo, d'origen foral, nomes a mitjan del segle IX amb ramir I pogue consolidarse lasuccessio masculina en la succesio del tron, quan encara estava vigent la aclamacio d'un cabdill de guerra coma a rei.
Reduida roimanitzacio de les societats montanyeses qye havien sobreviscut en una formade vida arcaica, aprofitament ramader, i un tipus particular de guerrra (el vandidatge, dirigits a les zones mes romanitzades). Els pobles de la montanya vivien en formes propies de la antiguitat, pero en el moment en que es produeix el replegament de visigots i moçarabs a les zones de montanya, s'accelera el proces de civilitzacio. Tambe afavori el creixement de les resistencies al pagament de tributs. Ana barrejant-se el ferment d'un nou regne.
Els emirs de cordoba no estigueren massa interessat en aconseguir la dominacio de les montanyes, a causa de la seva orografia. No estaven romanitzades.
Tot l'interes islamic es centra en direccio al pirineu oriental, fins a la galia, territoris romans en mans dels francs.
De fet les marques frontereres occidentals quedaren en mans de berbers i muladis.

Canvi:
- Dissolucio de les estructures tribals i la consolidacio de families conjugals, nuclears.
- Gracies a la intensificacio de la produccio agraria i la recoleccio de friuts.
- Sedentarisme creixent dels pobles de la muntanya, que suposa un modificacio del paisatge natural i de l'habitat. Fi de la itineracia, ocupacio permanent de terres.
- Acces a la prpietat privada de la terra, els cultius i les pastures, resultat del sedentarisme.
- Aqeust sedentarisme produi una jerarquitzacio social,segons la apropiacio de la terra i laseva transmissio mitjançant les herencies. Salt del cabdillatge miitar a la familiar dinastica.
- Desestructuracio de les antigues xarxes tribals. Dissolucio de les antigues relacions de parentesc tribals.
- Cultius agricoles aixamplats afavoriren el creixement economic, i la exansio meridional, que suposa la agregacio de terres al sud, teres vuides o amb poblacio residual.
- Sustitucio de la ascendencia de la honorabilitat del llinatge que aportava la propietat de terres i ramat. La major part d'aqeuesta nova aristocracia era hereva de la precedent, s'autoatribui ttitols comtals, a imitacio de les jeraquies visigotiques, sense que haguera una veritable relacio vassallatica amb el rei.
- Transformacio social, politica, economica enceta la consoliacio general del regne d'asturies, pero no cal oblidarque aquest canvi afavori la permanencia de lluites dinastiques. Afavori la continuitat del segragacionisme gallec i castella, i tambe la revelio del serfs i la fugida. Convertiren a la terra dels asturs, el primer regne, que molt promte es manifestaria com cristia i hereu del perdut regne visigot de toledo. Pero el precedent politic del regne no era el perdut regne de toledo, no era un regne hereu de ningu.

Tres fenomens
- A mitjan del segle VIII, regnat de Alfons I,

11/10/2013

Desert del duero, continuitat del poblament hispanovisigot.
Concepte de poblar (segles VIII, IX i començament del X). Sotmetre a la poblacio aillada sota l'autoritat del nou regne d'asturies. Al segle X i XII poblar es portar poblacio a una terravuida.
Alfons I (segle VIII) recondui sota la seua autoritat els territoris del cantabric i la serralada en la vesant de l'alt ebre, incorporant moçarabs i visigots, barrejats amb gent de les muntanyes, eren incroporats a aquestos territoris, a mitjan del segle VIII i principis del IX trasllada la seu del regne (residencia reial) de cangas de onis a pravia. Alfons II començament del segle IX trasllada la capital a oviedo. El rei Garcia I (segle X) trasllada la residencia reial del regne a lleo. Encara la resiedencia reial canvia constantment. No hi ha que oblidar que tant la part occidental d'aquest primitiu regne d'asturies, i la vesant oriental (territori del vascons) estan incorporats sota la autoritat del regne d'asturies, pero son dos focus amb certa autonomia, amb una tendencia a la revel·lio i la independencia. S'han afegit els nuclis de resistencia gallecs i vascons sota el poder del rei d'asturies, pero es mantingue la resistencia a la autoritat astur.
Principis segle VIII fins principis segle IX, regnat d'alfons II canvis per la fusio de la herencia hispanovisigoda amb els pobles de la muntanya.
Tambe en el regnat d'alfons II es trova el sepulcre de sant JAUME, creixent cristianitzacio d'una poblacio que no ho era majoritariament.
En el mateix segle canvis accelerats, difusio de l'art i la arquitectura prerromanica en pedra, qe permiti la constrccio de les primeres esglesiaees, a imitacio de les romanes i visigodes. En la societat muntanyesa, abans, es contruia en fusta.
En aquest periode, en el regnat d'alfons II, el regned'asturies es reconegut pels carolingis com a un vertader regne, que mantenen relacions amb els muntanyesos. En el regnat d'alfons III quan el proces de neogotitzacio (apropiacio de l'herencia visigoda) tingue la major projeccio. A começament del segle X, durant el regnat d'alfons III per primera volta i de forma estensa s'entronca l'herencia dels ultims monarques visigots amb els primers monarques asturs. Necesitat de recuperar les terres perdudes pels musulmans. Proces d'aculturacio progressiu que al segle X alcança la maduresa. Alfons III aprofitant la existencia d'una terra vuida a la vall del riu duero i la gran distancia de les ciutats de les marques islamiques, comença a ocupar i conquerir ciutats concretament en la part mes occidental de la peninsula (zamora, simancas, oporto, funda burgos 884, etc) i porta de fet la frontera al riu duero construint enclavaments frtificats d'altura per protegir aquesta frontera.
Aparicio d'un nou focus autonomista, castella, una regio abans coneguda com la terra dels varduls, canvia el nom per castella. El regne de pamplona es dira navarra, i la marca islamica que es dira catalunya.
La castella primitiva situada entre el naixement del riu ebre i el naixemtn del riu pisuergam, entre palencia, burgos, viscaia i alava, i al sud la rioja. Una terra que no esta protegida per les montanyes. Una regio configurada com espais atomitzats en mans de comtes que actuaren de forma independent de la monarquia de lleo, que poblaren de forma independent territoris. El desert del duero en la vesant oriental quedaen mans de castella. Creacio de castells fortificats per fer front a les razzies vingudes desde la marca superior (saragossa), els comtes eren caps militars.
Castella nasque amb una estructura policentrica (un grapat de comtats), en mans de diferents comtes, el primer conegut es Roderic d'Alava, que ana ampliant el seu teritori i altres families de magnats aconseguien titular-se com a comtes reconeguts pels monarques astur-lleonesos.
Gallecs, vascons i castellans sota l'autoritat de la monarquia astur-lleonesa. Que mantingueren la tendencia autonomista, i les lluites contra els monarques astur-lleonesos.
El naixement del regne dee castella nasque sota la autoritat d'un comte (el de lara) amb l'agregacio de tots els regnes a mitjan de segle X. Aprofitant les lluites aconsegui la seva independencia plena del regne de lleo.. Tots els comtats castellans quedaren agregats sota l'autoritat d'un sol comte mitjançant aliances dianstiques.
La primera hegemonia del regne astur-lleones va ser postposada per l'hegemonia militar de castella. Els comtes de galicia, dels vascons i de castella es revel·laren contra l'autoritat del monarca astur-lleones. Castella nasque amb una forta empenta militar que li permete alliverar-se la politica astur-lleonesa.

Prinicpi segle VII: PELAI cabdill triat per les gent de la muntanya. Les croniques el nnomenaren com unrei
Consolidacio d'aquest territori com una autoritat politica: Alfons I, Cangas d'onis.
Segona metitat segle VIII, el petit regne de asturies, introdui a gallecs i vascons sota la seuaautoritat.
Finals segle VIIi principis IX, alfons II pren contacee amb els carolingis i la seu a LLeo. Afavorint la emigracio de hipanovisigots i moçarabs.
Mitjan segl IX, ramir I aconsegui imposar la descendencia patrilineal a la succesio al tron. Prova de l'entroncament neogotic del regne.
Ordoni I i Alfons III (principi segle X), descendiren el control politic fins a la vall de duero, suposa el creixemnet de l'esglesia. Aquesta expansio dona lloc a la cosntitucio de tres regions: entre el miny i el duero (expansio galega); entre astorga i el duero (regio lleonesa); entre la part alta del ebre i el duero (regio castellana), jutificaria certa cohesio interna i que despres donaria lloc a la creacio de diferents regnes.
Creacio del califat de cordoba suposa un retoces en el domini efectiu de la reivera del duero. Malgrat aixo ene l 939, el califat de cordoba no pot conquerir simancasm, en el riu duero, malgrat les continues razzies, al començament del segle X cal establir aquest punt de referencia del regne astur-lleones. Frontera entre el califat de cordoba i el regne astur-lleones.
Proces de cristianitzacio, aqeustes terrres no tingueren una organitzaio ecelsial estable en epoca visigoda, i queda limitada a iniciatives heremitiques.
Començament de lesglesia asturiana a principis del sgele IX. Primera seu bisbal establida per Alfons II en Oviedo, molt lligada al culte a sant Jaume.

Larribada dels cluniacencs, esta lligada al peregrinatge a la tomba de sant jaume. Santiago de compostela aprofita i es conforma com a seuapostolica, junt amb Roma.

15/10/2013

Trovalla del sepulcre de sant jaume, conexio d'aquest regne aillat amb europa.
Inmigracio de francs per a poblar els llocs del cami de sant jaume. Consolidacio del nou regne d'asturies. Per a afavorir la continuacio de l'expansio militar. El califat de cordoba contraataca i posa en perill la poblacio de les ciutats de la vall de riu Duero. Totes les viles, ciutats, monestirs, esglesies, del nord peninsular foren atacades i saquejades, al regne d'asturies i al nord de la peninsula, l'any971, saqueig de simancas, 975 barcelona, 999 pamplona, etc,etc. 1000/1031, replegament cap al nord. Pero el regne no desaparegue, ja que l'objetiu mes important dels musulmans era andalusia, la recaptacio de paries, eetc.
En el temps d'al mansur, replegament a les muntanyes.

Comtats i regnes de la part nordoriental de la peninsula. Heterogeneitat de comtats i regnes al nord de la peninsula.
Segle VIII, any 714, saragossa es ocupada per tropes islamiques que es projectaren cap al tarraconi i el narbones, fins al 732, quan carles martell vence als musulmans en poitiers, que representa la fi de l'expansio musulamna i el replegament de les tropes cap al sud.
Enfront d'aquesta primera expansio islamica, els carolingis reaccionaren amb la ocupacio del nord de la galia, que els porta a establir una frontera amb els musulmans pel perill continu d'atacs musulamsn. Es converti en una obsesio que tingue exit en Girona, conquerida pels carolingis en el 785, amb la conquesta de barcelona el 801, pero no tot foren exits, enel 778 es produi la derrota de roncesvalles. Poc despres 809, derrota dels francs en tortosa. Necesitat d'obtindre la colaboracio dels pobles de la muntanya per garantir la cosntruccio d'una frontera estable. La colaboracio d'una poblacio que necesitava controlar els pasos de la frontera. Aqeusta proteccio franca dona lloc al primers comtats estables per a fer de frontera amb les terres islamiques. La reaccio islamica va ser la mateixa, establir una marca sperior en seu a saragossa per defendres dels atacs muntanyesos tutelats pels carolingis. Aqeusta situacio es la que produi la creacio dels comtats orientals de la peninsula iberica.
Comtats catalans vesant oriental, vesant occidental vascons amb formes de vida arcaiques estaven menys desenvolupats i molt pronte deixaren de acceptar la tutela franca. Els comtats catalans amb gran pobalcio visigoda acceptaren la tutela franca.
Despres, els vascons crearen el regne de navarra, mentre que els comtats catalans es quedaren com tal.
La important presencia islamica en la marca superior, l'interes dels carolingis en aquesta regio afavoriren la cosntruccio de petits comtats.
Els pobles del nord dels pirineus i del sud, estaven molt aprop economicament, religiosament, etc. territoris de conexio, que afavori els contactes entre carolingis i autoctons (muntanyesos i visigots), pero tambe amb muladis o arabs instal·lats en la regio recentment. La col·laboracio entre aquestes entitats afavori una veritable efervescencia de pobles que dona lloc a la monarquia de pamplona als comptats d'arago,sobrarbe o ribagorça i els comtats catalans. Tot per la presencia proxima dels carolingis.

Monarquia o Regne de pamplona.
Comtat d'arago, sobrarbe i ribagorça i despres regne.
Comtats catalans.

Regne de pamplona: els visigots de pamplona es someteren al poder andalusi desde el primer moment, pero mantingueren certa resistencia. Suposa la continuitat deles estructures visigodes per si mateixes eren capaços de fer front al donimi islamic, pagament de tributs permete certa autonoomia. Pactes entre el visigots de pamplona el muntanyesos i els banu qasi (descendents del comte casius). Un esta prcticament autonom, pero amb una continuitat historica fins els segle X.
Pero aque3st regne no constitui una unitat. Des del començament gre enfrontament entre el llinatge dels velasco (recolzat pels francs) i llinatge dels aritza (arista, muntayesos vascons) aprofitaren per aliar-se amb els banu qasi (muladis). Les lluites dins del territori pamplones dona lloc a un enfrontament.
L'any 824, Ennego aritza, es fe amb el poder de pamplona, es va indepnditzar completament de la tutela franca i establi la seua propia dinastia i el 824 crea un nou regne. Molt promte amb el lideratge del aritza pamplona es converti en un regne independent que tenia la aliança dels banu qasi. Els pobles vascons orientals mes romatizats que els occidentals, despres diferenciat entre vascons i navarresos.
Els muntanyesos, establiren un nou regne, a diferencia dels mes romanitzats que col·laboraren mes amb els carolingis.
En un primer moment als velasco, indigenespero tutelats pels carolingis.
Aritza
Dinasdtia Ximena, gent de les planures que hereten el regne de pamplona i el fan mes modernitzat.
Banu qasi sempre tigueren com aliats als aritza de pamplona, i presentaren un importatn grau d'autonomia respecte a cordoba, establerts entre Tudela i ().
Aliança d'alfons III de castella lleo amb Sans Garces de Pamplona, en aquest moment s'acaba la presencia dels banu qasi al segle X.
swans garces anexiona la rioja i esten la seua influencia en arago i el sobrarbe mitjançant matrimonis i aliances vassalatiques, que portaren a incloure arago com a comtat dins els regne de pamplona.
Aliances diplomatique i relacions vassallatiques que en temps de sans III denavarra entre l'any 1000 i lany 1035, exitira un podeer cristia egemonic enfront del poder califal de cordoba. Que domina arago i ribagorça i mantingue relacions amb gascunya i hereta el comta de castella. que tutela el regne de lleo amb el matrimoni de la seua germana amb el rei. Pacta amb el califat de cordoba. Sans III actua com a un arbitre al nrd de la peninsula.
L'herencia de sans III dona lloc al naixement de nous regnes. Al seu primogenit deixa navarra, a ferran castella, a rani arago (el convertira en regne), gonsal hereta sobrarbe i ribagorça. L'herencia de sans III engendra les entitats politques cristianes amb llarga continuitat.

18/10/2013

A començament del segle IX apareix un personatge indigena Asnar Galindez recolzat pels carolingis que va establir una estructura familiar e les terres de la muntanya, integrasot alaseva influencia les valles d'anso, hecho i canfrnac, un territori unificat com a una entitat de domii dun poble autocton al servei dels caroloingis. unterritori motl petit que pronte arribaria a la canal de berdun i el riu aragon, d'on trauria el nom d'un nou regne. Una entitat politica que no existia abans, s'estableix una entitat a base d'una familia, on no existeix cap ciutat d'origen roma o visigodes. De fet no tingue cap organitzacio bisbal fins a 922. Una estructura de poder que molt pronte s'afegiria al regne de navarra en 920, sans I exerci com a rei en aquest territori comtat d'arago.
Va nomenar seniores i va establir petites edificacions, on en centra la poblacio.
Despres el matrinmoni entre la hereva del llinatge comtal aragones andregoto, amb l'hereu del regne de pamplona garcia sanchez- andregoto, consuma la vinculacio del comtat d'arago amb el regne de pamplona, laprincipal diferencia amb el regne d''asturies, es que el regne d'asturies poseia una terrra buida i poc poblada a la part de navarr ai arago trovem la marca de saragossa, una presencia arab.
Aquesta swocietat no tenia maquuinesd e guerra, no tenia possibilitat de capexpansio meridional ni d'agregacio de territoris enfront d'na marca superior.
Sobrarbe, un territori que es un toponim, no una entitat propiament politica, una regio mes accesible on trobem una millor presencia arab, un indigena arabitzat 'blasco', al costat d'un musulma (fundador de barbastro).
Aqeust territori estava fora de la dirreccio de la marca superior, un territori islamic, pero autonomrespecte a la marca superior, al comtat d'arago al contrari, un teritori musulam pero amb dominacio carolingia.
Ribagorça, vinculat al regne franc d'aquitania, un petit territori fundat per bernat unifred, un carolingi quetingue exit en la ocupacio de ribagorça i despres amb la expulsio dels musulmans del sobrarbe, tres comtats sotmesos als navarrresos i als carolingis. COntractes matrimonials qe van fer que es vincularen als dominis de sans III el major de navarra. Arago sobrarbe i ribagorça, afegides a la nova monaruqia navarresa.
Finalment, marca hispanica, origen de la catalunya comtal. En els territoris que despres serien catalnas la presencia islamica fou debil, curta al nord del riu llobregat, menys d'unsegle d epresencia islamica, amb una notable influencia carolingia. A la catalunya la vella va previure un visigotisme. La victoria de carles martell en 732 la influencia caroligia es va fer molt present.
778 els carolingis havuien anat a pendre saragossa pero no tingueren exit i e la seua retirada foren derrotats pels vascons en roncesvalles amb la consequent mort de roldan. Interes estrategic carolingi ent tota la regio pirenaica que en catalunya si que va tidre exit pel grau de visigotisme.
Implantacio d'ua nova estructura comtal en BArcelona, gracies a la colaboracio visigoda amb els carolingis suposa l'arrelament de l'aristocracia visigoda en els comtats ttelats i protegits pels carolingis, molt ptonte en va comprovar la transmissio entre les families de l'aristocracia. Un proces que va permetre la transformacio de la marcaen la catalunya comtal, en un estractura comtal heterogenia.
El proces va adquirir una realitat amb Guifre el Pilos,que afinal del segle IX exerci de comte de la cerdanya i ocupa la plaa de vic i el () porta el seu domini finsels rius segre cardoner i llobregat.
Aqesta dependencia dels visigots en la futura catalunya eclosiona de forma mes complexa i duradera que en la part occidental del pirineu, cal esperar al segle X per a que desaparega qualsevol tutela franca d'aquest territori, produida per la disolucio de l'imperi carolingi, la introduccio dels capets en frança. extincio delvincle vassallatic entre els visigots i l'antiga dinastia carolingia.
Començament d'un prces d'incorporacio de terres i conquestes. Proces de progresiva a gregacio de territoris en mans d'un grapat de families comtals, a mitjans del segle IX 5 families dominen tots els comtats, una familia barcelona osaona i girona, una altra ampuries i el rossello, una altra serdanya i besalu, urgell i finalment el pallars.
Reestrucutracio interna que permete el salt de la marca hispanica al naixement de catalunys. Desvinculacio de la presencia bisbal narbonense, i introduccio de la ordre dels benedictins (cluny), eclosio d'una nova estructura independent afavoridfa per la desaparicio del califat de cordoba.
Intervencions militars en forma de paries a les noves taifes que donaren diners a catasluna.
Ramon berenguer I, va ser l'unificador dels comtats catalans sota la seva autoritat. Pero va repartir els seus territoris ntre els seus fills. 'aquesta manera espresenta el proces de feudalitzacio.
Cal parlar del proces de colonitzacio i diferencia el terme de colonitzcio i repoblacio:
Colonitzacio: suposa el cultiu i aprofitament ramader e terres hermes.
Repoblacio: introduir unes terres i unes poiblacio sota l'autoritat d'un poder. Incorporar sota l'autoritat de.
En catalunya, colonitzacio per comunitats camperoles, en unsegon moment es va produir la repoblacio sota una autoritat. Primer arriben els colons i despres construir edificis per protegir la pobla i finalment introduir aquest territori sota l'autoritat d'un comte o un rei.




22/10/2013

La col·lonitzacio suposa el naixement de families conjugals, propietat camperola privada, formacio de comunitats d'aldea, etc. Una col·lonitzacio fonamentalment camperola, al costat d'una simultania col·lonitzacio monastica que dona lloc a una explotacio col·lectiva de la terra sota la direccio d'una persona. Suposa la integracio de la poblacio indigena (moçarabs, romano-visigots). Despres en un segon moment es produi la repoblacio, gracies a la confirmacio de propietats per la monarquia o pel comte. En altres llocs el comtes o reis feren donacions de terres a persones. Incorporacio d'homes i dones i terres, sota la dominacio d'un poder (poolitica i militar). En el pirineu oriental els carolingis recoengueren l'ascendencia i la implantacio de la monarquia visigoda.
En el pirineu oriental el poblament es conforma amb la construccio d'esglesies rurals.
Pirineu occidental, havia una monarquia indigena anomenada pels monarques navarresos com aseniores o barones.
Aparicio d'una nova aristocracia reconstituida
Naixement de comunitats d'aldea.
Des de final del X fins a principis de l'XI, afirmacio d'una nova aristocracia, que feudalitza l'espai de les petites explotacions camperoles. Es a dir una aristocracia que concentra el domini a la poblacio sota la seua autoritat. Un proces de feudalitzacio que suposa l'agregament de les petites explotacions camperoles. Crearen un gran domini gracies a la imposicio de la servitud quan ocuparen inicialment la terra.
Aqeusta aristocracia tenia les seues arrels en els liders hispanovisigots (reconeguts per l'aristocracia asturlleonesa), i en els resistents de la montanya (que tambe obtingueren un reconeixement d'aqiuesta monaruia), i del camperolat de les col·lonitzacios perque no tots els membres de les comunitats d'aldea eren iguals, que es van anar jerarquitzant.

23/10/2013

Part occidental el proces de colonitzacio i repoblacio dona pas a la disolucio de les antigues parenteles tribals. A la part oriental dona lloc a la desaparicio de les antigues estructures visigodes de servitud.
Els camperols lliures van ser protagonistes de la col·lonitzacio, adscrivint-se a les terres, posteriorment, aquestes terres, van ser adscrites sota la jurisdiccio de senyors.
La incorporacio dels territoris visigots a l'imperi carolingi de la marca hispanica.
La primera col·lonitzacio va gaudir de la proteccio de la llei visigotica, pel dret visigot.

Aparicio molt propmte d'esglesies rurals. Que inicalment estigueren tutorades pels monestirsde fundacio carolingia.
A final del segle IX, els comtats de la marca hispanica (catalunya) comprenia urgell, la serdanya i osona, i practicament va estendre la seua influencia fins al riu llobregat. Va patir un retroces per l'arribada del almoravids i almogavers. Els comes catalans iniciaren una densificacio del poblament, de les fortificacions, i una cada vegada mes estricta frontera amb l'islam.

Es mantingue la propietat privada de la terra, el dret visigot, i l'administracio comtal desenvolupa un nivell altissim. Els veguers, recaptacio fiscal, deefensa militar i les comtepencies judicials, aquesta herencia visigoda va permetre la continuitat del poder public, pe aixo en catalunya es mantingueren els comtats i no nasque cap regne, pelproces d'adaptacio de l'herencia visigoda amb les estructures de l'imperi carolingi. Amb una representacio local i comarcal gracies a la figura dels veguers.

25/10/2013

Tema 4:

-Desde el segle Xi endavant, la situacio en la peninsula iberica canvia. Son els renes i comtats cristians els que imposen vassalatge i tributs a les taifes musulmanes. -L'eclosio del regnes icomtats cristians amb una llarga pervivencia fins al segle XV o el segle XVIII. a finals del segle XIII, 5 regens, castell i lleo,m navarra la corona d'arago, portugal i el regen de granda. Tenen continuitat fins als selge XVIII i XIX, les fronteres d'aquestos rgenes canviaren.
-Apertura de la p.i. a les corrents d'europa, corrents de pensament religioses, consequencia, tradicio autoctona moçarabcomença a aoblidar-se, es novescorrents de pensament cluniacenques conectaren a la p.i. amb europa, sobre tot amb roma. Consequencia inmediata va ser la introduccio del romanic i l'arribada de gents d'europa, s. XI-XIII creixement demografic d'europa. Arribada de frnacs suposa un elementfonamental de la repoblacio urbana en el cami de sant jaume. Un canvi fonamental que justifica la existencia d'aquest periode.

Primera part de tema: subratllar com la hegemonia militar de castella porta a ridiculitzar la vella idea imperial. Exit militar, exit expansiu i militar, desde el començament del segle XI,la frontera passa del riuduero fins al riutajo. En aquest periode apareixen les extremadures (territoris mes enlla del riu duero). Terra perillosa.
aquesta expansio es produeix per la fragmentacio del califat, que dona lloc a la aoparicio d'una 20 de taifes, que unes absorviren a altres, en pocs anys, la vintena de regnes passaren a ser 12. Enfrontament d'unes taifes amb altres. Aquesta rivalitat va ser aprofitada pels regnes cristians. Tambe participaren en les lluitesinternes de les taifes. Mitjançant l'ajut d'alguns sectors aprofitaren per al sotmetiment de les taifes.
Sans III de navarra, exercia una hegemonia sobre els altres regnes cristians de la proviancia. Sans II mor el 1035, la peninsula experimentaun canvi, l'hegemonia dee sans III despareix per la seua herencia. Ferran hereta castella, garcia sanses III hereta navarra, ramir hereta arago i gonçal hereta sobrarbe i ribargorça. Els 4 germans es distribuiren els territoris ajuntats pel seupare. comencen lesrivalitats entre ells. Ferran guanya en la batalla de Tamaron (1037) a Beremunt II de lleo.
Despres de guanyar la batalla ferran I casa amb sansa la germana de beremunt i es converteix en rei de castella i lleo.
Ferran I imposa paries i vassallatge a canvi de proteccio a toledo, saragossa, badajoz i valencia. En valencia 1065, enmalalti i torna al seu regne per morir. Concentracio de poder formidable. Domini de totes les taifes de la frontera, ingres d'un flux d'or que enriqui a la classe aristocratica i militar. Les paries es recaptaven mitjançant impostos i aço suposa revoltes en les taifes. En badajoz interve i conquereix diverses pobalcions. Una conquesta que permete la configuracio plena d'un nou comtat depenent del regne castellano-lleones. Un comtat que al segle seguent alcançaria el rang de regne. Politica expansiva tambe cpa a pamplona, en la batalla d'atapuerca, en el 1054, vence al seu germa garcia ramirez III, suposa la reincorporacio de les terres castellanes que sans II el major havia incorporat a pamplona.

29/10/2013

Conquesta de Toledo any1085. Per Alfons VI de LLeo-Castella.
Col·lontzacions encarregades a finals dels segle XI pel rei als comtes de Lara i Najera per poblar soria, i per altra banda l'encarrec reial d'alfons VI a raimon de borgonya la col·lonitzacio (fundacio) Segovia, avila i salamanca.
A les terres del nord del duero hi ha un proces de feudalitzacio.
Fugida camperola de la feudalitzacio cap a les terres lluires de la forntera, al sud del riu duero, on viuen en poblacions disperses, jueus,moçarabs, etc.

5/11/2013

Batalles mes importants per entendre el proces de lluita continua entre el sistema central i el guadalquivir:

1086 Sagrajas (badajoz): exit dels almoravids, derrota dels lleonesos i castellans.
1108 Ucles (conca): exit dels almoravids.
1195 Alarcos (ciudad real): Almohades
1212 Navas de Tolosa (Jaen): croada encapçalada pel bisbe de Toledo, Afonament complet del poder almohade. Despres d'aqesta batalla el poder islamic en la P.I. queda en el regne de granada. Suposa la fi de l l'imperi almohade en la peninsula.
Dos contraofensives musulmanes que tornaren a vincular la P.I. a imperis nord africans, primer a l'amoravid i despres al almohade.
Fi de la expansio castellana.
Un dels bandols en lluita tria el recolzament almoravid, mentre que l'altre el recolzament castella.
Els almoravids, construiren una unitat politica en la geografia del sahara, i funaren marraquech, davant d'aquesta situacio de pressio tributaria castellana sobre les taifes, algunes taifes demanaren l'ajut militar dels almoravids, l'any 1086 venceren a les tropes castellanes en la batalla de sagrajas. Dur colp per a l'expansionisme castella, els almoravids engoliren a la resta de taifes sota el seu poder. Ocuparen totes les taifes, reunificaren al andalus incorporant-lo al regne nord africa. Aquetsa situacio dona lloc a un retroces de la frontera, suposa l'abando de les localitats conquerides pels castellans i practicament la frontera torna al nord del sistema central, practicament al riu duero, la frontera d'un segle abans. Peroper poc de temps.
De nou es produi una segona victoria almoravid, que ames produi la mort de l'hereu al tro de lleo i castella, l'infant sans, fill d'alfons Vi, per aixo la seua germana Urraca hereta el tron. Els castellans perderen el domini del riu tajo menys toledo, replegament militar cap al nord, amb el consequent abando de les conquestes fins al moment. Conquesta de les taifes andalusines per part dels almoravids.
fins al començament del segle XII el domini peninsular esta en mans dels almoravids. Els primers factors de decadencia del domini almoravid, Alfons VI conquesta saragossa (1118), una data imporatnt per a les conquestes de la part central i oriental de la peninsula, incursio militar entre l'any 1125 i 1126 per part del rei de navarra i arago. En la part occidental de la peninsula, Alfons VIII de castella desenvolupa unes campanyes militars per l'interior d'andalusia entre 1133 i 1138.
La reaccio dins d'al andalus, davant el fracas de la primera ofensiva almoravid, descomposicio del poder almoravid.
Desdel segle XII els almohades engoliren les taifes almoravids. En les taifes islamiques son considerats estragers i rebutjats quant es perd l'hegemonia.

La batalla de Alarcos posa de manifest la inferioritat militar castellana

Castella i Lleo
Navarra
Corona d'Arago
Portugal
Regne de Granada.
Des del segle XIII fins al segle XV.

6/11/2013

1031 desaparicio del califat i aparicio de les taifes.
Desde la conquesta de Toledo en 1085 fins a la conquesta de Sevilla el 1248, periode de lluita continua en lafrontera, una frotnera que al començament del periode esta en la vall de riu Duero i amb la victoria castella s'allarga fins al Guadalquivir. Periode amb una serie de batalles campals, no es una guerra definida per les grans batalles, sino que es una guerra d'atacs a petita escala, un guerra de frontera. Una frontera mobil, que te com espai unes terres planes on es molt mes dificil protegir-se o refugiar-se, un ambit geografic diferent, on s'introdui la cavalleria, una cavalleria lleugera, cavallers de vila o d'aldea, que son els protagnistes de la colonitzacio de les ciutats frontereres.
Un nou medi i una nova força militar, pero tambe una nova tecnica el torna-fuig (atac rapid i replegada rapida). Totes les ciutats de frontera tenen furs amb estatuts privilegiats per als homes armats. Canvi estructural en la forma de fer la guerra.
- Geografia mes plana i per tant amb facilita va sobreviure tota la xarxa de carreteres d'epoca romana aprofitats, pero reconduida amb un nou centre, Toledo, la ciutat mes important supervivent als atacs musulmans.
- El metode d'apropiacio de l'espai canvia, no es van fundar ciutats o concejos, sino que es van crear castells amb una utilitat fonamentalment militar. Una fortificacio militar en l'alcarria, en sierra morena, etc. Noves construccions diferents a les de la vall de riu duero. Utilitzen la tecnica dels musulmans. En aquest moment les monarquies fan estatuts i privilegis per a homes armats i per a repoblar ciutats i viles, la cavalleria viatana estigue ajudada per altres contingents, la guerra enl'edat mitjana no nomes es per al cavallers, tambe participen tots els homes armats.



()
-L'infant hereu de castella-lleo fill de urraca i raimond de borgonya, el futur alfons VII va ser proclamat rei de galicia amb el recolzament de la noblesa gallega i el clergat bisbal i especialment del bisbe de santigaode compostela. Un movimet d'independencia que volia rebutjar el segon matrimoni de la seua mare amb () que dona lloc a un moviment secesionista, alfons rei de galicia.
-Teresa, germana d'urraca, va casar amb enric de borgonya (germa de raimond de borgonya), foren nomenats comtes de portugal per Alfons VI, el seu fill alfons I de portugal es va independitzar de castella-lleo. Tambe tingue exit el secesionisme portugues, pel recolzament eclesiastic en portugal. La legalitzacio de la existencia del regne de portugal perque alfons I de portugal es declara vassal d'Alfons VII i perque alfons I va incorporar una part mportant de la andalusia portuguesa al seu regne.
-LLuites intersenyorials, recolzada per diferents grup de l'aristocracia. La familia reial estigue renyida i enfrontada. Urraca va estar enfrontada amb el seu fill i amb l seu segon marit, alfons el bataller.
-LLuites eclesiatiques que enfrntaren al bisbe de toleda amb el de santigao de compostela. Diego Gelmirez va ser el primer arquebisbe de santigao de compostela. L'arquebisbe de santiago va donar la anulitat matrimonial a urraca i alfons el bataller.
Ribalitat amb larquebisbe de toledo i santiago per la seu arqebisbana. Finalment la seu arquebisbal de meridaes va traslladar a santiago.
- Lluites antisenyorials encapçalades pels burgesos de les viles del cami de santiago. Aprofitaren el creixemnt urba demanren privilegis similars als de les poblacions de la frontera, on els furs garantien privilegis.

12/11/2013

Caracteristica fonamental de les terres al nord del Duero, implantacio de monestirs, al sud, terra de grans ciutats de forntera (concejos) territori buit amb la poblacio concentrada en ciutats fortificades. En un segon moment quan el perill s'allunya dona pas a una pobacio en aldees.
Al sud castells fonamentalment, i ciutats islamiques conquerides per castellans i lleonesos.


19/11/2013

transformacio del regne d'arago amb la figura d'Aqlfons I el bataller, va portar al regne de ser un petit reducte al pirineu a tenir una gran imporatncia peninsular. EL petit regne del pirineu va quedar unit a navarra. Dos regnes en mans d'alfons el bataller, va conquerir saragossa en 1118, i amb la caiguda de la ciutat tota la taifa va quedar en les seues mans, quasi fins a terol. Important presencia al regne de castella, recolzament entre els nobles del cami de santigo rebel·lats a Urraca i diego gelmirez. Domini politic importantissim entre catalunya i castella.
Les conquestes d'alfons el bataller va ser important en front als musulmans, pero tambe en front als catalans i castellans.
Alfons va conquerir Tudela, repoblacio de siguenza, soria, etc.
Important presencia en castella que desaparegue amb rapidesa per la mort d'alfons sense descendencia directa, i pel seu testament.El seu testament deixa a les ordres militars, del temple, de l'hospital, el seu regne.
El domini espiritual del papa per damunt de tota la cristiandat tenia una materialitzacio en les lluites cap a l'infidel (musulmans).
Dona lloc a un regne sense rei, sense descendent, una situacio de gran feblesa, que cal demonstrar amb:
- Els navarresos triaren a un noble (senyor de tudela) com a rei. Pero no tingueren la legitimacio de roma, que porta greus problemes a navarra.
- La nobelsa aragonesa tria al germa d'alfons i el fa casar-se i tindre descendencia, i casar a petronila amb ramon berenguer IV. De manera que arago era un regne vassall de roma, la santa seu dona legitimitat al matrimoni de petronila i ramon berenguer IV (arago i el casal de barcelona).
- Alfons VII recuperar les terres oriental de castella, soria, segovia, siguenzsa, medinacelli. I a mes imposar un vassallatge a Ramir II reoneixent a arago el domini del regne de saragossa, demanera que arago queda sotmes al vassallatge de castella. Alfons VII de castella argumenta els drets de castella-lleo per fer-se amb totes les terres islamiques. Arago queda en una sitiacio de dependencia respecte a castella, malgrat aixo presentava legiimitat pontificia i legitimitat feudal, tot el contrari al regne de navarra, que havia triat un noble i no tenia legitimitat pontificia.
El regnat de sans VI el savi de navarra i el seu fill sans VII el fort de navarra demostra mab claredat la fortissima pressio qe va patir desde castella i desde la constituida corona d'arago en el 1135. Unasituacio greu que explica moltes coses: la perdua de territoris, la corona d'arago tallant qualsevol expansio navarresa cap al sud (no tenia frontera amb el mon islamic; i d'altra banda castella tallant la frontera amb l'atlantic i llevant-li la hegemonia en gascunya. Navarra va quedar sense eixida al mar. Es pot demostrar amb claredat la fortissima pressio que va patir amb els tractats signatsw per la corona d'argo i castella successivament (tractat de tudillen 1151; cazola 1179). Demostren la voluntat ferma de castella i arago per repartir-se les terres peninsulars i navarreses. Posen de manifest el poderiu de castella. En el primer queda clar el vassallatg d'arago i en el segon ja no existeix cap vassaltge d'arago respecte a castella. Tambe el repartiment de les terres islamiques va ser diferent. L'objecte de canvi va ser murcia.
1244 almizra:
Explica en navarra la aliança dels navarresos amb els almohades, despres de la batalla de 1191. Per a acabar amb aquesta aliança el papa va reoneixer la legitimitat de la dinastia navarresa per desfer la aliança amb els almohades. En aquest periode, segona meitat segle XII, es un moment fonamental com a testimoni d'una nova epoca. Ara apareix per primera vegada regne de navarra degut al reconeixement pontifici. El mateix concepte apareix ara, catalunya. Aparicio del regne al costat de la dinastia regnant.
A partir del regnat de sans VII el fort de navarra hi hague una oportunitat d'unir navarra amb arago, quan sans de navarra i jaume I pactaren un profiament, deixar el regne a l'altre, quan jaumeI era ove i sans molt vell. Va ser el nebot de sans VII el fort, Teobald (hereu del comte de champanya) el que hereta el regne navarres. La noblesa navarresa prefereix una nova dinastia coma a consequencia dels atacs per part de castella i arago. Teobald casat amb margarida de borbo, i tingueren com a fill a Teobald II que casa amb el fill de lluis IX de frança. Navarra es projecta cap al regne de frança.
Voluntat de la noblesa navarresa de tindre una presencia politica mb aquesta nova dinastia dels teobalds, dona lloc a la primera redaccio del fur vell de navarra, o fur general de navarra. Escrit per a que elsignaren reis estrangers, un proces de configuracio o de culminacio de la etnogenesi. Aquest recorregut del regne navarres desde temps de sans III el major fins la dianstia dels teobalds.

(fi del tema )

Proces de feudalitzacio al segle XI a Catalunya. El segle X es un segle prefeudal per:
- en aquestes terres (comtats catalans) existeixen els elements basics per desenvoluar el feudalisme, grans dominis parcelats, dominis inmunes, vincles de dependencia home-home, vincles de fidelitat, encara sense generalitzar-se, perque els vincles de dependencia encara eren de caire public, els vincles de dependencia eren entre el comte i els seus funcionaris, el comte es el cap de la funcio publica, el comte catala fins al segle X es representatn de l'autoritat publica i te un funcionaris recompensats amb
- les relacions de produccio, encara no son les propies del regim senyorial.
- Encara pervivien molts elements del mon antc, lesfamilies dominants, en catalunya eren d'ascendencia visigoda, i en bona mesura es conservava l'esclavisme rural per traballar la terra. Una continuitat clara del mon antic qe va patir un tall fonamental, nomenat a europa com la revolucio de l'any 1000, una revolucio que introduib el sistema feudal caracteritzat perque els guerrers i els senyors deixen de (..) el poder public del comte.
Any 988 les tropes d'al mansor saquejen barcelona, l'any 1010 els comtes catalans (de barcelona i urgell) participen en les lluites civils de granada i cobren paries. Dona pas a un riu de riqueses que des d'al andalus arriba a catalunya, comença a estructurar-se un regim feudal amb aquesta afluencia de riqueses.



20/11/2013

Importancia social que aconseguiren els homes d'armes, especialment els de la frontera, interessats en rebre aquesta font inesgotable de riquesa. Per aixo els guerrers de la frontera començaren a promoure una lluita interior contra l'autoritat cmtal, i usurpoaren les jurisdiccions del comte apropiant-se del poder public. Aquest grup de guerreers imposaren noves regles del joc, transformant la societat heretada d'epoca carolingia.
Monopolitzacio de les paries de la frontera converti als guerrers en una maquina que trnasofrma completament el sistema de govern i l'autoritat comtal. Una veritable revolucio feudal parangonable a la revolucio de l'any 1000 a Europa.

Entre l'any 1020 i 1060, aquesta revolucio es va estendre per la minoria d'edat del comte Ramon Berenguer. Tots els territoris dels comtats catalans van quedarorganitzats amb una xarxa de vassallatges privats, que imposaren la castralitzacio (creacio de districtes castrals), donats pels nobles als seus fidels a canvi de serveis militars. Beneficiaris la noblesa guerrera.
El canvi afecta a la estructura politica i juridica.

Aprofitament de les terres hermes en forma de deveses, pastures o camps dedicats a la produccio d'herba per als animals estabulats.

El comte de Barcelona Ramon Berenguer II encomana al bisbe de Barcelona Oleguer la conquesta de Tarragona i si ho aconseguia seria tambe arquebisbe de Tarragona, una relacio vassallatica del bisbe cap al comte, el bisbe li encomana a un vassall seu, normand, la conquesta de Tarragona (1129), conquerida per Robert Bordet, un vassall del bisbe que havia aconseguit la donacio d'aquesta terra pel vassallatge al comte. Una xarxca de fidelitats que unia a tota la societat.
Estructura piramidal de vassallatge que estructura a tota la societat.
Des del 1137 endavant: Historia medieval de la corona d'Arago.

26/11/2013

Tema 5: Baixa edat mitjana a Castella.

Castella sotmesa a greus turbulencies, conicidia amb la mes absoluta hegemonia a la Peninsula Iberica.
Mitjans del segle XIII, comencen a manifestar-se greus problemes.
Regnat d'Alfons X el Sabi: 1252-1284. Comencen a manifestar-se greus turbulencies, organitzacio civil, concejos, en lligues o germanies mes amples; comencen a manifestar-se els greus problemes de la crisi de segle XIV, especialment els problemes derivats de la expansio extensiva de l'agricultura i la crescudademografica al costat de la reduccio de la productivitat de la terra.
Problemes de caracter politic i de caracter economic, explica la completa paralitzacio del proces de reconquesta peninsular. Per la conflictivitat interna, la crisi, i per l'interes de mantindre viu el regne de Granada que continuava pagant les pàries. El testament del pare de Alfons X, deixava clar que ja havia quedat complet el proces d'unitat i reconstruccio de l'antic regne visigot de toledo.
1248: conquesta de Sevilla, fins 1492, Granada.
La situacio interna de castella comença a tenir greus problemes al final del segle XIII, durant el regnat d'Alfons X el Sabi. Amb el canvi dinastic, en 1369, encara va tenir mes incidencia. Pere I va ser mort pel seu germanastre Joan II de Trastamara. Finalment aquesta conflictivitat interna tindria un altre moment greu, immediatament abans de la pujada al tron de Isabel la catolica, que enfrontà a Isabel amb la seua neboda Joana la Beltraneja.
- Interes de la monarquia per imposar un criteri autoritari per damunt dels subdits, l'esglesia, concejos i aristocracia. Un criteria centralista i sobiranista. Que recolzava amb arguments juridics el poder del monarca.
- Encapçalada per l'aristocracia, que vol participar directament amb el govern del regne, considerant al monarca un 'primus inter pares'. Per tant un govern col·lectiu amb el monarca.
- La aparicio rotunda, forta, de la societat civil organitzada, de les ciutats. No ja com a concejos, sino amb un projecte politic compratit,que te la seua seu en les corts i la creacio degermandats, associacions de ciutat per aconseguir que la monarquia governe amb les corts, segons el model de la corona d'arago.

Tres idearis, que lluiten per establir la directriu i l'estructura de govern del regne, de castellla i lleo. que s'espresen amb rebel·lions, lluites antisenyorials. Entre 1452 i 1492, entrre el regnat d'Alfons X i la victoria d'Isabel la catolica.

El monarca buscara en alguns casos, la aliança amb els concejos o amb la noblesa.

Paralitzacio de la reconquesta de territoris islàmics.
Tota la projecccio exterior:
- per una banda, cap a l'estret de gibraltar, s'intenta el control del mar, de les xarxes de comerç entre el mediterrani i l'atlantic i les rutes del nord d'africa. Control de la costa atlàtica africana, de les canaries, una terra per a la provisio d'esclaus i materies primeres. Començament de les exploracions atlantiques, conquesta de les canaries.
- El mar del nord. Una projeccio peninsular via ports cantabrics, que preten conectar directament amb flandes, exportar directament la llana castellana, sense els intermediaris francesos o anglesos. Per això l'intent de controlar Gascunya, el pais basc frances.
L'interes ja no es la conquesta de terres, sino el control del comerç.
Noves relacions i interesos internacionals de castella.
Tota la politica exterior va anar cap a aconseguir el tron de l'imperi romano-germanic. Per aconseguir el suport de les ciutats givelines del nord d'italia. El givelins recolzaran la candidatura d'Alfons a aconseguir el tron romano-germanic. S'oposaran elspartidaris del papa i de frança.
En 1273, va ser triat emperador alemany Rodolf D'absburg. S'acaba qualsevol possibilitat d'aconsegir el proposit. Els givelins recolzaren a Rodolf, els castellans es pasaren de bàndol i recolzaren al papa. Canvi de situació que encara allargà uns anys aquest flux de diners de castella per aconseguir aquest proposit.
La enorme extensio de territoris afegits acastella gracies al domini de la vall del Guadalquivir, produi un gran moviment de poblacio de castella-lleo fins a andalusia, una terra molt fèrtil.
Expressio de la primera gran crisi economica del regim feudal. El fonament de la economia, ramaderia i agricultura extensiva. Ramats ovins i cultius cerealicoles. Una base economica desequilibrada per l'ocupacio d'andalusia. Al mateix temps que aquesta societat que vivia per a la guerra

27/11/2013

Els infants de la cerda.
Ferran IV menor d'edat, amb ell comença un periode d'un segle o la majoria del rei de la corona de castella eren menors d'edat. després el seu fill Alfons XI, Enric III i Joan I.
Jaume II de la corona d'argo incorpor el regne musulma de mrcia al dominis de la corona d'aragó momentaniament.
El paper de la reina vidua, exercia de tutora del seu fill, situacio extraordinaria per a la noblesa que usurpà el poder monarquic.
1301, ferran IV es major d'edat. El tron restà en mans de Ferran IV, però hague de donar propietats als seus cosins, que va ser acceptat pels nobles rebels. Un pacte que acabà amb la sentencia arbitrla de Torrellas, de 1304, segons la qual totes les terres dela actual provincia d'alacant s'incorporaven al regne de València. El títol de rei de murcia queda per a ferran IV, que queda dividit de la corona d'aragó pel riu segura.
1305 concòrdia d'elx que delimitava de forma coherent la frontera entre castella i la Corona d'Aragó.

Don Juan Manuel i l'infant felip (germa de ferran IV).

4/12/2013

- L'autoritat te un origen diví i per això està per damunt de qualsevol llei, institucio i territori.
- El rei té un potestat jurisdiccional i legislativa superior, el rei te un tribunal i el tribunal del rei esta per damunt de tot.
- El govern del rei, i especialment la justicia del rei es superior i s'eixampla per tot el territori del regne, siga senyoriu o reialenc, siga reial o eclesiastic.
- Aqeust govern del rei utilitza una nova forma administrativa, amb funcionaris en territoris per al control d'un territori que estava parcel·lat en senyorius eclesiastics, etc, i que ara tots estan sotmesos als funcionaris reials de caracter temporal.
- Els impostos son nous i van directament a la hisenda reial.
-
El projecte politic de les ciutats, gracies a l'accio de les corts i les germandats, en aquest periode turbulent, entre alfons X el savi i alfons XI, les ciutats havien recolzat a la monarquia, gracies a la formació de les lligues o germandats, una monarquia pactista que convocava regularment les corts i votava en corts. Aquest ideari politic i ideari de els ciutats defensava el respecte als furs antics de les ciutats; defensava la independencia municipal, enfront d'un creixentintervencionisme reial, manifestat en les lleis unilaterals no consensuades en crts; les ciutats defensaven el sistema tradicional de recaptacio d'impostos, subsidis recaptats en les ciutats amb el consentiment de les corts; l'ideari de les ciutats rebutjava l'accio de alcaldes del rei, corregidors i altres funcionaris que arribaven per a dirigir les finances i els governs de les ciutats.

10/12/2013

La guerra dels dos Peres intentava recuperar el territori de l'actual Murcia i Alacant per a Castella, que no van aconseguir.
Guerra peninsular entre castella i la corona d'aragó, encara que adquirí un caracter internacional, moment de la guerra dels 100 anys (frança contra anglaterra). Les tropes angleses i franceses intervingueren en la guerra peninsular.
Aliança internacioanl: l'alta noblesa de castella, el papat i frança recolzaren la sublevació d'enric de trastamara contra el seu germanastre (Pere I), de manera que Pere I hagué de fer front a un conflicte interior, peninsular i internacional.
Enric de Trastamara contractà a un exercit mercenari, que ja havia participat en la guerra dels 100 anys.
En 1366 enric de trastamara dona un cop d'estat i es declara rei de castella, quan el seu germà encara era viu.
En 1367,batalla de najera, una batalla que donà el triomf a Pere I (momentaniament) el rei legítim.

13/12/2013

Primer periode de 1369 a 1406.
Segon periode de 1406 a 1454:
Caractreritzat pel triomf de la alta noblesa. L'equilibri institucional aconseguit el periode d'abans s'acaba, per la creació dels patriciats urbans, unaoligarquia urbana que controla la vida de les mateixes; i la renovada turbulencia de la noblesa, des d'ara oposicions dins de la mateixa noblesa.
Regencia compartida per dos personatges de la familia reial, catalina de lancaster i ferran (el d'antequera), catalina es va ocupar de l'antic regne de lleo i ferran de castella i la frontera a,mb els musulmans.
Afavori la construccio de faccions aristocratiques i la conflictivitat.
En aquest periodde ferran, tutor de joan II va rependre la conquesta de granda amb la conquesta d'antequera, per això passà a la història com ferran el d'antequera. Amb aquesta propaganda militar utilitza tots els recursos de castella per defendre la seua candidatura al compromis de casp. Aconsegui ser elegit com a rei de la corona d'aragó en 1412, la branca secundaria dels trastamara en castella pasa a ser la primera en lla corona d'arago.
Els fills de ferran tam,be eren infants en castella. Encapçalen una part imprtant de la faccio d'infants en castella.
La conflictivitat en castella:
- Pugna entre la noblesa de servei (funcionaris) I LA nobles al servei monarquic castella contra el partit aragones.
- Enfrontament de la monarquia i les seues tesis sobiranes desenvolupades per alvaro de luna, el privat tot poderos de joan II de castella desde el moment que arriba al poder.
Les circumstancies tornaren a ser una interminable successio de esdeveniments i violencia d'una aristocracia desitjosa de tenir ell poder en la administracio de l'estat. Donaria lloc a una petita guerra civil amb una projecciointernacional, perque alfons el magnanim (hereu de la corona d'arago) per defensar els interessos dels seus germans, comença la invasio de caastella (amb ajuda dels valencians) amb la pretensio de recolzar el partit dels infants de arago en castella.
Triomf d'alvaro de luna i dels infants d'aragó amb les treves de Majano (1430), a partir d'ara alfons d'aragó ja no intervendra en la corona de castella. Els infants d'arago intervendran a titol familiar sense intervindre en castella la corona d'arago.
La noblesa recolzant els infants d'arago presenta batalla, la batallla d'olmedo (1445), triomf del poder monarquic i del seu privat i valid, els infants d'arago son bandejats del regne i confiscades les seues prpietats, tornaren a la corona d'aragó.
NOva sublevacio nobiliaria contra la monarquia, encapçalada per joan pacheco. Desde la desaparicio del aprtit del infants d'arago en castella, la aristocracia de castella te dos enemics, els mendoza i els pacheco. MEntre alvaro de luna i joan II s'aprofiten del recolzaent dels mendoza, els pachecho recolzen a enric IV.
1453, alvaro de luna es executat com a traidor del regne, en valladolid. El resultat d'aquest esegon periode suposa el triomf absolut de la aritocracia que utilitza la monarquia com un nino. Caracteritzat pel triomf de la nobles aque controla el poder que es distribueixen els senyorius i les pensions d la hisenda reial. Amb aquest domini del sector public s'introdueix dins de les ciutats amb faccions que s'oposen als caporals de l'aritocracia. Les ciutats es converteixen en un camp debatalla.
Amb aquesta situacio es pot entendre la perdua de presencia de les ciutats. Progresiva reduccio de les ciutats convocades a corts, reunides en assemblea per a escoltar pragmatiques (llei ordenamiento, aprovada a corts), la llei pracmatica es unilateralment promlgada pel monarca, que ha dde ser acceptada per tot el regne. En les corts castellanes del segle XV nomes assistiran 15 ciutats (16 amb granada).

17/12/2013

Regnat d'Enric IV, el posen en el tron l'aristocracia. Entre 1464 i 1474, la historia de castella esta definida com 'los tiempos rotos', una nova rebel·lio de l'aristocracia.
En aquest temps torna una nova rebel·lio de la noblesa, lligues aristocratiques que tenen com a argument la lluita de l'aristocracia per recaptar rendes, pensions, etc de la monarquia.
Una nva rebel·lio que vol neutralitzar i aprofitar-se de la monarquia, dona una divisio de l'aristocracia castellana, encapçalada pels Pacheco y els Mendoza. Ribalitza per controlar la monarquia i tota la estructura de l'estat que s'ha creat desde alfons X el sabi. Una ribalitat entre Pacheco y Mendoza.
La cosa es va complicar, una guerra civil de petita escala, es va tornar internacional.
L'ultim cap de la facció dels infants d'aragó (Joan) es converteix en rei de Navarra,a través del matrimoni amb Blanca de navarra, despres de la mort de la seua dona, no vol deixar al seu fill el tron de Navarra. Així que Joan es recolzat per els Agramontesos i el seu fill (Carles) es recolzat pels Beamontesos i Joan IV de castella. Entre 1441 i 1461 hi ha una guerracivil en Navarra, fins que mor l'hereu.
Alfons el Magnànim mor el 1458, i Joan II (germa d'alfons) es converteix en rei de la Corona d'Aragó, on també es produeix una guerra civil en catalunya entre 1462 i 1472. La busca recolza a la monarquia i la Biga recolza a Carles (fins a la seua mort) i despres a la generalitat de catalunya. Enric IV recolza a la generalitat catalana, que li ofereix el tron.
Aragó i València es mantingueren al marge.
Es produeix un canvi, eprque els mendoza poden desferse del vàlid Juan Pacheco del rei, que significa substituir al vell valid per un nou valid, Beltran de la Cueva, de la facció dels MEndoza.
Els pacheco fan una nova rebel·lio aristocratica, recolzen a alfons (fill legitim del segon matrimoni de joan II amb isabel de Portugal), el germà d'Isabel.
Desqualifiquen a Enric IV, dient que es impotent, homosexual, etc. i dient qe la seua filla es il·legitima.
Castella es troba dividida en dos bàndols, els pacheco y els mendoza. El xiquet al que recolzaven els pacheco es mor, i recolzen a la seua germana Isabel.
Els mendoza recolzen a Joana la Beltraneja.
Pacto de Toros de Guisando (1468), diu que la guerra s'ha acabat i que la legitima hereva serà Isabel. Isabel tenia tres pretendents, Enric IV tenia la idea de juntar a Isabel amb el rei de portugal, però Isabel es casa en secret amb Ferran d'Aragó, el seu cosí, i falsifiquen la butlla pontificia. Quan Enric IV s'asabenta deshereta a Isabel i torna a deixar el tron de castella a Joana la BEltraneja que es casa amb Alfons V de Portugal. Icomença una nova guerra, la guerra de successió, un enfrotnament intern i internacional.
Quan Isabel es casa amb Ferran, el Pacheco recolzen a Isabel i els Mendonza a Enric IV i la Beltraneja. No hi ha cap ideologia, l'unic que els interessa son les rendes de la monarquia.
Amb el pacte dels toros de Guisando, donen com a legitima hereva a Isabel, pero quan Enric Iv s'asabenta declara hereva a Joana la Beltraneja.
Isabel torna a reconstruir la facció dels infants d'aragó.
Aquesta guerra involucra a Aragó i Portugal. Aragó recolza a Isabel i Portugal a Joana.
Aqeust es l'origen del regnat dels reis catòlics.
Punt de partida de la creació dels estats moderns del regnat dels reis catòlics.
El regnat dels reis catòlics sera considerat com el millor dels temps passats.
Però relament no es així. En castella isabel havia arrebatat el tron per al mort del seu germà i hagué de guanyar el tron a Joana la Beltraneja. Les rendes camperoles ja no donen per a mantindre la noblesa, i per això es formen càrrecs de funcionaris al servei de la monarquia. El monarca dona recompenses per serveis a ell, i per això es formen faccions aristocràtiques per a arribar a aconseguir el càrrec de valid del rei, i per a obtindre senyorius, alcabales, rendes, etc.
En la corona d'aragó, ferran havia arribat al tron per casualitat, perque l'hereu legitim era Carles (tant de navarra com de la corona d'aragó), però a la mort del seu germanastre passa a ell el càrrec de rei.
De 1462 a 1472 te lloc la guerra civil a catalunya. Que enfronta a Joan II, la Busca(partit de mercaders i menestrals), Ferran i els camperols; contra la Generalitat catalana, la Biga, i diversos reis internacionals, comPEre de Portugal, LLuis XI, Enric IV i Renat d'Anjou.
Amb la mort d'Isabel la catolica, en 1504, els castellans tiren fora del regne a ferran el catolic, i recolzen a la filla del matrimoni, Joana la Boja, que casa amb Felip el Bell. I Ferran torna a la coroan d'aragó i es casa amb Germana de Foix. De nou Castella i la Corona d'aragó estan dividits, però només momentaniament. Perqu Felip el BEell mor sobtadament, i Joana la Boja no podia regnar. Així que criden a Ferran el catòlic per a que administre el regne com a regent, fins que el seu net Carles arribe a regnar.

Portugal:
Des de que Ferran hereva el tron d'Aragó es consolida la unió dinàstica, entre Aragó i Castella. Però ambdós regnes son molt diferents. Castella es homogènia, mentre que en la Corona d'Aragó existeixen regnes amb costums, ordenaments, etc diferents. Les competències del rei son diferents en cada corona.
En Castella les dones podien regnar, però en Aragó no.
Tractat de las Alcaçovas (1479), la guerra entre Portugal i Castella acaba. Una guerra que n la part terrestre va ser guanyada per Castella, però en la part marítima va ser guanyada pels portuguesos.
Alfons V de Portugal va anar expandint-se per la costa occidental d'Àfrica.
Nova època d'hegemonia castellana dins de la Península Iberica i dins d'Europa, que conclou amb l'afegiment de Navarra en 1512.