El Informe Jdanov
El resultado principal de la segunda guerra mundial fue la derrota militar de Alemania y del Japón, los dos países mas militaristas y agresivos del capitalismo. Los elementos reaccionarios e imperialistas del mundo entero, y particularmente de Inglaterra, de los Estados Unidos y de Francia, habían depositado ciertas esperanzas en Alemania y en el Japón
En consecuencia, el sistema capitalista mundial, en su conjunto, ha sufrido nuevamente un duro revés el resultado de la última contienda, con el aplastamiento del fascismo, con la pérdida de las posiciones mundiales del capitalismo y con el robustecimiento del movimiento antifascista, ha sido la separación del sistema capitalista de toda una serie de países de la Europa central y sudoriental
La importancia y la autoridad de la URSS han aumentado considerablemente después de la guerra. La URSS ha sido la cabeza rectora y el alma del aplastamiento militar de Alemania y Japón. Las fuerzas democraticas progresistas del mundo entero estan agrupadas en torno a la Unión Soviética.

La finalidadque se plantea la nueva corriente expansionista de los Estados Unidos es el establecimiento de la dominación universal del expansionismo americano. Esta nueva corriente apunta a la consolidación de la situación de monopolio de los Estados Unidos sobre los mercados internacionales, monopolio que se ha establecido como consecuencia de la desaparición de sus dos mayores competidores —Alemania y Japón— y por la debilidad de los socios capitalistas de los Estados Unidos: Inglaterra y Francia.
Esta nueva corriente cuenta con un amplio programa de medidas de orden militar, económico y político, cuya aplicación establecería sobre todos los países a los que apunta el expansionismo de los Estados Unidos, la dominación política y económica de estos últimos reduciría a estos países al estado de satélites de los Estados Unidos e instauraría unos regímenes interiores que eliminarían todo obstaculo por parte del movimiento obrero y democratico para la explotación de estos países por el capital americano. Los Estados Unidos de América persiguen actualmente la aplicación deesta nueva corriente política no sólo a los enemigos de guerra de ayer o a los Estados neutrales, sino también y de manera cada vez mayor, a los aliados de guerra de los Estados Unidos de América.
Se concede una atención especial a la utilización de las dificultades económicas de Inglaterra, aliada y al mismo tiempo rival capitalista y competidora de los Estados Unidos desde hace mucho tiempo. La corriente expansionista americana tiene como punto de partida la consideración de que no sólo sera necesario no aflojar la tenaza de la dependencia económica respecto a los Estados Unidos, dependencia en la que Inglaterra ha caído durante la guerra, sino, al contrario, hacer mas intensa la presión sobre Inglaterra a fin de arrebatarle sucesivamente su control sobre las colonias, eliminarla de sus esferas de influencia y reducirla progresivamente a una situación de vasallaje.
Tot això, no va posar fi al caciquisme electoral, i la seva llei de reforma de l’administració local era força antidemocràtica perquè establia el vot corporatiu i no el sufragi universal per a l’elecció de batlles i regidors.
CANALEJAS (1909-1912)
Reducció dels impostos de consums
Llei de reclutament que establia un sistema de quotes de sorteig en un servei obligatori per a tothom
Regulació de les condicions de treball
Reestructuració del finançament dels ajuntaments
Aprovar el projecte de MANCOMUNITAT
Prohibir la instal·lació de nous ordres religiosos a Espanya
2. PROBLEMES
1. Retard econòmic i cultural  la societat espanyola és bipolaritzada, la classe social poderosa (terratinents, alta burgesia, alts càrrecs del exercit i l’església) els quals tenen els mitjans de producció, ells fan les eleccions (cacics), aquests no es preocupen pel poble, es preocupen del poder polític i de la seva cultura.
La població pobra esta mancada de poder, la gran majoria són jornalers, per tant, venen a la força de treball i són analfabets. (90% de la població)
2. Règim polític corrupte i artificial  tupinada i caciquisme
3. Exèrcit  ànsia per conquerir colònies, però NO és operatiu amb pocs comandaments i materialsantiquats. A més a més és ANTINACIONALISTA
PRONUNCIAMENT
4. Nacionalisme perifèric (Català, Basc i Gallec)  volen una autonomia pròpia, i seran titllats de SEPARATISTAS

3. CRISIS
1a crisi (1902-1907) – Crisi del civilisme enfront el militarisme (p.123)
L’any 1905 a Barcelona un setmanari satíric, El Cu-cut!, publica un acudit de Junceda, on deixa amb evidencia l’estament militar, i per tant, aquests incendiaran El Cu-cut! I la veu de Catalunya. Com que la Lliga Regionalista se sent atacada i demana a Madrid que l’estament militar sigui jutjat, però aquests no ho faran. A més a més, Madrid no sols no els jutjarà, si no que publica una Llei de Jurisdiccions militars, és a dir, que tot el que faci l’exèrcit serà jutjat per un tribunal militar. Per tant, van sortir impunes, i els catalans en veure això faran un partit comú, Solidaritat Catalana, el líder del qual també ho es de la Lliga Regionalista, Francesc Cambó.

2na crisi (1907-1912) – Crisi del Pacte del Pardo (p.124)
L’any 1909, els espanyols van ser derrotats a la Guerra del Marroc, començada 3 anys abans, enfront els berbers i natius del Marroc. Per tant, necessitaran més persones pel exèrcit, els reservistes, nois ja amb família. Aquests han de sortir del Port de Barcelona, però es produirà la Setmana Tràgica (Juliol), els contraris a que aquests soldats marxessin, i per tant, assaltaran edificis religiosos. Aquests que incendien els edificis seran jutjats per la Llei de Jurisdiccions Militars, i per tant, els culpables i innocents seran detinguts, alguns fins i totvan ser executats, com Francesc Ferrer i Guàrdia (innocent i pedagog laic).
A partir d’aquests fets, sorgirà un moviment en contra del president del moment, Maura, ja que hi va haver moltes penes (MAURA NO!). Un d’aquests que estan en contra serà el Partit Liberal, per tant, es trencarà el Pacte del Pardo, i el rei ficarà al poder Moret i desprès Canalejas. Per tant, a Catalunya també quedaran dividits entre Maura si, i Maura no, com a conseqüència es trencarà Solidaritat Catalana.

3a crisi (1912-1918) – Crisi Múltiple (p.126)
L’any 1917 tres estaments es revolten. Al juny del 1917, l’estament militar es revolta. En aquest moment estan en plena guerra del Marroc, i trobarem dos tipus de militars: militars africanistes (són a la guerra del Marroc, i a partir d’allí han ascendit a mèrit de guerra i cobraven bé) i els militars peninsulars (són de l’acadèmia, l’ascensió es més lenta, i el sou és més baix). Aquests últims crearan un sindicat que defensi les seves ànsies de ascensió i un augment de sou, el sindicat s’anomenarà Junte En conclusión las fuerzas antiimperialistas y antifascistas forman el otro campo. La URSS y los pueblos de la nueva democracia son su fundamento entre otros simpatizantes