Declaració de Robert Schuman, 9 de Maig de 1950.
Anàlisi i comentari.


Pasats cinc anys de la II Guerra Mundial i una vegada tallat, i repartit el pastís del nou continent europeu, s'aprova el Pla Marshall, amb el qual s'espera que Europa recuperi la industria i la seva economia de manera estable.

En aquest context, al 1950, el Ministre de Relacions Exteriors de França, Robert Schuman, acompanyat per Jean Monnet, va pronunciar un discurs que va suposar la primera pedra d'aquesta entitat supranacional amb competències i institucions soberanes de la Unió Europea, tal com nosaltres l'entenem a l'actualitat.

En primer lloc, va recordar que la Pau Mundial, només es podrà salvaguardar amb una Europa unida i va perfilar la posada en marxa de la maquinària de la construcció europea, establerta sobre una solidaritat de fet entre França i Alemania (rivals històriques) en el sector concret del Carbó i de l'Acer.

'El gobierno francés propone que se someta el conjunto de la producción franco-alemana de carbón y de acero a una Alta Autoridad común, en una organización abierta a los demas países de Europa. (…). La solidaridad de producción que así se cree pondra de manifiesto que cualquier guerra en Francia y Alemania no sólo resulta impensable, sino materialmente imposible.” (Declaración Schuman, 1950).


L'estratègia de Schuman, es la creació d'una comunitat económica, que introduirà el ferment d'una comunitat més amplia i mésprofunda, establint les primeres bases concretes d'una federació europea indispensables pel manteniment de la pau.

Schuman, home franco-alemany, sabia per experiència própia dels conflictes entre les dos nacions. Per tant el mètode que proposa per la integració era el 'funcionalisme'.

La cooperació funcional, no comença per l'area política, sinó desde el terreny económic i social. La prosperitat aconseguida mitjançant la integració económica es la garantía d'un sistema internacional estable i pacífic, en un procés que conduirà en última instància cap a la unificació política.

La iniciativa d'unió i cooperació de les nacions d'europa, ja havia tingut lloc abans amb la fundació del Consell d'Europa en el congrés de la Haia en 1948, en el que es presentaven dues vies distintes d'unió: amb una federació, o amb pactes de cooperació, intentant crear el Estats Units d'Europa.
The Great Depression is another event that is considered as main long-term cause of the war. The great depression was a harsh economic depression that occurred in the entire world. It is considered as one of the main long-term causesbecause as a consequence of it, Hitler arouse to power in 1933. The great depression left Germany is a serious economic crisis. Germany had 12 million unemployed people by 1932. As a result of the Great depression many countries adapted more radical political regimes. In Germany’s case, the Nazis came to power with fascist ideas to reform the country that eventually ended up as the outbreak of the war.
Before the Great Depression, a treaty was signed between Germany and USSR, the treaty was signed in Rapallo in 1922. By this treaty the Russians and the Germans started diplomatic relations and commit for future cooperation. This treaty was seen suspiciously because there would be military cooperation between the two countries, which meant that Germany would be able to rearm.
Other long-term cause is the failure of disarmament. The Washington Conference in 1921, the London Naval Conference in 1930, the Geneva Disarmament Conference in 1932 and The London Naval Treaty in 1936 are events that occur in order to limit the amount of armament per country. By 1932, Germany left the League of Nations; after the Disarmament Conference where France refused to disarm. By 1936 Japan refused to limit the amount of naval tonnage that it had and left the conference before that, in 1933 it left the League of Nations.
Many countries left the League of Nations before1939; also many small countries lose faith in the League. Events such as the Manchuria Invasion and the Abyssinian Invasion are considered key moments in which the League failed to preserve collective security and also long-term causes of the war.
The Manchuria Invasion in 1931 is considered as a long-term cause of the war because it showed the failure of the League to preserve collective security, it made Japan more aggressive. The League didn’t count on an army of its own so it couldn’t defend Manchuria from the invasion. The members of the League were too affected by the Great Depression so they worried for their own domestic situations. The only powers that were ready to control the situation were USA that was out of the League and Britain was unwilling to act alone.
Another incident that contributed to the failure of the league was the Abyssinian Crisis in 1935. The Italians invaded Abyssinia and the League of Nations was supposed to act and sanction Italy as it was stated in the Article 16; all members and nonmembers of the League should cut any type of relations with a country that started an act of war. The League of Nations instead of sanctioning Italy as it should and cutting relations imposed minor punishment to the Italians, because the league feared that if they imposed several punishments, the Italians might possibly make an alliance withthe Germans. The alliance between Germans and Italians happened and the League lost another permanent member.


The Appeasement Policy (Short- term causes)
The Appeasement Policy was started in 1930 by Britain, in an attempt to solve international disputes by satisfying complains through negotiation and compromise. Examples of the appeasement policy are the Munich Conference, the takeover of Czechoslovakia and Anschluss.
The takeover of Czechoslovakia in 1
Amb les idees de Schuman, s'evita la guerra afavorint el desemvolupament de la industria del continent.

Per aixó es planteja la integració i aprofitament conjunt de la producció de les industries de carbó i acer (la industria de la guerra) de França i Alemania, en una comunitat oberta a tots aquells païssos que vulguin participar, dirigida per la figura de la Alta Autoritat, un



organisme supranacional i independent dels governs, encarregat de pendre decissions dintre de la comunitat. Es proporcionarà materials per la producció industrial,en igualtat decondicions, sent l'Alta Autoritat l'encarregada de supervisar i garantir la qualitat i
modernització de la producció, eliminant també els arancels i millorant també la qualitat de vida alemanya, equiparant-se a la resta d'europa.

La proposició francesa, va ser acceptada per cinc estats més: Alemania, Italia i Benelux.
El Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, posa en marxa la creació d'un mercat comú per l'acer, el ferro..dins un marc de lliure circulació i lliure competència.

Així comença l'Europa dels sis, de caràcter supranacional, on per primera vegada un grup d'estats cedeixen competències soberanes a un nou òrgan, l'Alta Autoritat.

Sense cap dubte, el discurs de Robert Schuman es essencial per la reconstrucció d'una Europa que, devastada per la lluita de poder entre els estats-nació, te por d'aflorar els fantasmes del passat.

Desde el meu parer, l'èxit d'aquest pla neix amb la intenció de cooperació en dues de les zones de conflicte més important, alimentant les relacions económiques en un sector clau, com es la producció d'armament, pel manteniment de la pau. Amb la consecució d'interessos comuns, França i Alemania, obtindràn de manera natural compromissos i responsabilitats polítiques de solidaritat i normes.
La materialització del resultat es veu, com actualment França i Alemania, es mantenen igualment al capdavant del lideratge europeu, pero desde un escenari amigable i col·laborador.