Universidad Autonoma de Baja California
Unidad Ciencias de la Salud



Practica #1
Presion arterial




Introduccion

En esta ocasion llevamos a cabo la practica de presion arterial, en la que los integrantes del equipo procedimos a tomar la presion de las arterias humeral y radial de ambos brazos con la utilizacion de un estetoscopio y un manometro.
Es importante conocer el procedimiento para tomar la presion ya que es un conosimiento basico en el sector salud, indispensable para una adecuada atencion a pacientes.

Objetivos

Los objetivos de esta practica son:
-Conocer los instrumentos de toma de presion
-Conocer los puntos donde se debe tomar la presion
-Conocer el procedimiento de toma de presion
-Cnocer el procedimiento para tomar la precion sin y con estetoscopio
-Identificar el inicio, variacion y final del ruido arterial (ruido 1, 4, y 5)

Desarrollo
Durante la practica los integrantes del equipo procedimos a tomar la presion arterial de nuestros compañeros, utilizando distintos procedimientos y instrumentos.
1- Se tomo la presion en la arteria humeral del brazo derecho e izquierdo utilizando manometro y estetoscopio.
2- Setomo la presion en la arteria radial del brazo derecho e izquierdo utilizando manometro unicamente.
3-Se identifico el 1er, 4to y 5to ruido durante la toma de presion.
4-Procedimos a elaborar un pequeño registro donde anotamos los ruidos 1, 4 y 5 que identificamos durante la toma de presion

Sintesis
Despues de conocer los instrumentos, puntos donde se encuentran las arterias y procedimientos comenzamos con la toma de presion.
Para concluir el procedimiento de toma de presion se tomo en cuenta la identificacion de los ruidos 1, 4 y 5 y se anotaron:
Alumno: X
Arteria humeral brazo derecho:
1er ruido: 120
4to ruido: 80
5to ruido: 60
presion arterial: 120/80-60
Arteria humeral brazo izquierdo:
1er ruido: 120
4to ruido: 80
5to ruido: 60
presion arterial: 120/80-60
Arteria radial brazo derecho:
1er ruido: 120
4to ruido: 80
5to ruido: 60
presion arterial: 120/80-60
Arteria radial brazo izquierdo:
1er ruido: 120
4to ruido: 80
5to ruido: 60
presion arterial: 120/8060

Conclusion
En esta ocacion llevamos a la practica los procedimientos aprendidos previamente, con la ayuda e instruccion del maestro procedimos con la toma de presion en sus distintos procedimientos, logrando satisfactoriamente los objetivos previamente planteados.

až¢ Segle XVIII: neix Charles Miche de L’Éppe (1712-1789). Crea la primera escola pública per a sords a França. Escriu 1 diccionari primari de signes i un llibre d’educació dels sords “Instruccions per als sords i muts utilitzant el mètode de signes”. Va escriure també un diccionari de llenguatge de signes.
Thomas Braidwood funda la primera escola pública per a sords a Edimburg (1760) que després es traspassa a Londres.
1795 es crea la primera escola pública de sords a Madrid.
až¢ Segle IXX: John Braidwood funda la primera escola de sords a Virginia (USA).
El 4 de febrer de 1800 es crea la primera escola pública d’ensenyament especial a Barcelona
Es creen diversos centres de deficients auditius en tot l’estat espanyol.Des d’un punt de vista mèdic es troba una connexió entre la mudesa i la sordesa. Abans es creia que la mudesa era només una paràlisi de la llengua.
9 de setembre de 1857 “Ley de Instrucción Pública” a l’estat Espanyol. Diu que a cada ciutat hi ha d’haver una escola per deficients sords i muts.
až¢ Segle XX: Segle de l’impuls i consolidació de l’ensenyament en nens sords. Pere Barnils Giol (1882-1933), és un fonetista que s’interessa per facilitar les dificultats de parla. Elabora material i instruments de rehabilitació logopèdica així com també manuals pel seu ensenyament.
A base dels seus treballs es creen 3 dels primers laboratoris de fonètica experimental a l’estat espanyol.

S'observa una evolució afortunadament positiva de la consideració i educació dels sords al llarg dels segles, en un principi considerats com a deficients ineducables fins a arribar a l’actualitat, on es considera a un sord com a una persona amb les mateixes capacitats i possibilitats que una persona oïdora, si rep un bon aprenentatge.
2.- El so i els seus components.


Què és el so?


És el fenomen físic ondulatori consistent en la propagació a través de l’aire d’una sèrie de pertorbacions provocades per qualsevol objecte o ésser viu que vibra.
Quan l’onda té lloc en un mitjà líquid es denomina onda acústica i quan és audible, onda sonora.

Ex. Quan una persona parla, provoca una vibració en l’aire, aquesta vibració provoca una pressió, i aquesta pressió, conseqüentment, una pertorbació. Aquesta pertorbació es propaga a través de l’aire amb les ondes acústiques fins arribar als oients.

Sense medi no hi ha propagació. El so es té unavelocitat de 345 m/segon però les condicions ambientals poden fer-la variar.

Quin tipus de ondes sonores hi ha?


En les ondes sonores, hi ha les ondes periòdiques i aperiòdiques.
• Periòdiques: les pertorbacions es produeixen en intervals regulars i són totes de la mateixa forma. Ex. Els instruments musicals.
• Aperiòdiques: les pertorbacions no es produeixen a intervals regulars. Ex. El soroll urbà, els instruments de percussió, etc.

L’oïda recull les ondes sonores i les transmet al cervell com a senyals bioelèctrics.
L’oïda és capaç de distingir els sons basant-se en les 3 qualitats que caracteritzen el so.

Qualitats del so: (freqüència o to, intensitat o volum, i timbre)


FREQUÈNCIA O TO: El to és una magnitud subjectiva i es refereix a l’alçada o gravetat del so, la freqüència és una magnitud objectiva i mesurable.
En la freqüència es mesura el número de vibracions per segon, i la seva unitat de mesura és l’HZ ( herci o hercio).
El camp de resposta de l’oïda va de 20 a 20000 Hz, i aquest rang disminueix en l’edat (disminueix la banda d'audiofreqüència, per la freqüència superior). Cada receptor capta diferents freqüències.
L’oïda humana es comporta com un conjunt de 24 receptors independents, ajustats a diferents freqüències.
El to és la qualitat del so, mitjançant el qual l’oïda hi assigna un lloc en l’escala musical, permetent distingir entre greus i aguts. Als tons greus els corresponen freqüències baixes, i als aguts, freqüències altes.
El to augmenta i disminueix quan ho fa la freqüència però no en la mateixa intensitat.
Ex. el so més greu d’una guitarra és de 82’4 Hz.

INTENSITAT O VOLUM: Energia que travessa per segon una superfície disposadaperpendicularment a la direcció de la propagació.
L’interval d’intensitats acústiques va des del llindar d’audibilitat o valor mínim perceptible fins al llindar de dolor.
Es mesurarà a través de la pressió sonora, i la mesura utilitzada se