L’energia hidràulica és aquella que s’obté amb l’aprofitament de les energies cinètica i potencial de la corrent de l’aigua, salts de l’aigua o marees.
S’utilitza un instrument que s’anomena:
TURBINA HIDRÀULICA, que transmet energia a un alternador així convertir-la en energia elèctrica
Es tracta d’una energia renovable d’alt rendiment energètic.
Degut al cicle de l’aigua la seva disponibilitat és inesgotable.
És una energia totalment neta
La construcció de grans envasos pot inundar importants extensions de terreny. En el passat s’han construït envasos que han inundat pobles enters.
Pot destruir els ecosistemes aquàtics.

Ara els explicarem con funciona una turbina hidràulica a partir de la maqueta que hem fet.
• Els ecosistemes aquàtics són aquells en què els éssers vius estan envoltats d'aigua. Es poden agrupar en dos tipus: el marí i el d'aigua dolça, cadascun amb biòtops i biocenosis característics.

• Els factors abiòtics en medis aquàtics
En els ecosistemes aquàtics, els factors que tenen més influència en la distribució dels organismes són els següents:
• La llum. És un dels factors més importants, ja que condiciona la presència d'organismes fotosintètics. Disminueix amb la profunditat i, així, es distingeix una zona fòtica, il•luminada, i una zona afòtica, on amb prou feines hi arriba llum i on gairebé no hi ha organismes fotosintètics.
• La temperatura. És menys variable que en elsecosistemes terrestres. Les variacions estan en funció de la distància a la costa i de la profunditat. A partir dels 300 metres de profunditat, la temperatura es manté constant a 2 ºC, aproximadament.
• La pressió. A mesura que augmenta la profunditat, també ho fa la pressió hidrostàtica, fet que condiciona la forma dels éssers vius, especialment en el medi marí.
• La salinitat. Les aigües marines tenen un contingut en sals molt estable, mentre que les aigües continentals són més heterogènies, ja que depenen de factors com ara el tipus de sòl pel qual circulen.
• La quantitat d'oxigen. En els ecosistemes aquàtics hi ha molt pocs gasos dissolts a l'aigua. Aquest fet comporta una limitació per als éssers vius que no existeix en els ecosistemes terrestres.
La vida a les aigües
Segons la manera de viure, els éssers vius aquàtics es classifiquen en:
• Plàncton. Són petits organismes que viuen surant en les aigües, són immòbils o fan petits moviments. Dins d'aquest grup es distingeix el fitoplàncton i el zooplàncton. Mostrar imatge
• Nècton. Està format per animals que poden nedar i que es desplacen amb facilitat. Per exemple, peixos, balenes, calamars, etc. Mostrar imatge
• Bentos. Són els organismes que viuen sobre el fons, fixos o desplaçant-s'hi. Per exemple, les estrelles de mar, els musclos, els coralls, etc. Mostrar imatge
•
Els ecosistemes marins
Els ecosistemes marins (mars i oceans) es poden classificar segons laprofunditat i segons la distància a la costa.
Segons la profunditat, es distingeixen tres zones:
• Zona pelàgica. És la més superficial, arriba fins a uns 200 m. És una zona il•luminada, amb plàncton i organismes nedadors.
• Zona batial. Comprèn dels 200 als 2.000 m de profunditat. Hi abunden els animals nedadors adaptats a la manca de llum.
• Zona abissal. Per sota dels 2.000 m. Es caracteritza per l'absència de llum i les altes pressions. Hi ha organismes bentònics i peixos abissals, amb adaptacions especials a les altes pressions i a la foscor, com ara la forma plana o els òrgans productors de llum.


Segons la distància a la costa, es diferencien dues zones:
• Zona nerítica. És la propera a la costa, situada sobre la plataforma continental. Es caracteritza pel moviment continu de l'aigua a causa de l'onatge, les marees i els corrents costaners.
• Zona d'alta mar. És la més allunyada de la costa, situada més enllà de la plataforma continental.
•
Els ecosistemes d’aigua dolça
Corresponen a les aigües continentals. Hi ha menys diversitat d'espècies que als marins. Se'n poden distingir dos tipus:
• Aigües corrents. Són els rius i els torrents. Als trams alts es produeixen forts corrents. Els organismes estan adaptats perquè aquests corrents no els arrosseguin. A les zones baixes,l'aigua va a menys velocitat, abunden les plantes aquàtiques i els animals filtradors.
• Aigües estancades. Són els llacs, lesbasses i els pantans. Hi distingim:
• Zona litoral. Pròxima a la riba i poc profunda. És la zona més habitada, hi predominen algues, ocells, amfibis, insectes i plantes aquàtiques, com els joncs.
• Zona d'aigües lliures. Allunyada de la riba i il•luminada. Hi predomina el fitoplàncton, diversos peixos i petits crustacis.
•
• Zona profunda. Allunyada de la riba, amb poca llum i baixa concentració d'oxigen. No
• conté vida vegetal. Els ocupants principals són bacteris i animals bentònics, com bivalves, anèl•lids, peixos i larves d'insectes.




• Zona intermareal


Ecosistema de zona intermareal

El biòtop es caracteritza per quedar submergit i sotmès a l'onatge durant la marea alta, i quedar al descobert durant la marea baixa; molts animals s'enterren llavors a la sorra o ocupen els tolls que hi queden; alguns ocells hi van en cerca d'aliment.


Biocenosi de zona intermareal

• Pujar
Els fons sorrencs poc profunds


Ecosistema de fons sorrencs poc profunds

És un biòtop permanentment submergit, al qual hi arriba força llum i que conté oxigen en abundància, ja que està sotmès a l'onatge. Sobre el sediment sorrenc solt creixen algues i plantes, entre les quals viuen molts animals.


Biocenosi de fons sorrencs poc profunds
• Rius i rierols


Ecosistema de rius i rierols

Els cursos d'aigua són biòtops que, si no estan contaminats, es caracteritzen per tenir llum abundant i moltoxigen dissolt en l'aigua, a causa de l'agitació. Quan l'aigua queda estancada, és freqüent que n'augmenti la temperatura i hi disminueixi la quantitat d'oxigen dissolt.


Biocenosi de rius i rierols

• Pujar
Llacs i aiguamolls


Ecosistema de llacs i aiguamolls

Aquestes masses d'aigua, que en alguns casos són salades si estan prop de la costa, es caracteritzen per la poca profunditat, fins i tot algunes vegades arriben a assecar-se. En no haver-hi agitació a l'aigua, la quantitat d'oxigen dissolt pot ser escassa, per la qual cosa són molt sensibles a la contaminació. La presència dels contaminants redueix encara més l'oxigen disponible.


Biocenosi de llacs i aiguamolls
























1. Els ecosistemes terrestres
• Els factors abiòtics en medis terrestres|
• Els ecosistemes terrestres principals|
• Activitats
• Tant en el medi terrestre com en l'aquàtic, trobem diferents ecosistemes, que es caracteritzen pels biòtops i les biocenosis.
Els ecosistemes terrestres són aquells en què els éssers vius poden viure sobre terra ferma, envoltats d'aire. Tot i que són menys extensos que els aquàtics, tenen una gran importància, ja que els éssers vius s'hi han diversificat molt. Aquesta diversitat és deguda a l'heterogeneïtat dels factors abiòtics, que varien molt d'un lloc a un altre.


Els ecosistemes terrestres

• Els factors abiòtics en medis terrestres
Ladistribució dels organismes en els ecosistemes terrestres depèn principalment de certs factors abiòtics relacionats amb el clima:
• Temperatura. En un mateix lloc, pot presentar grans variacions diàries i estacionals. La temperatura descendeix a mesura que augmenta l'altitud. Així mateix, varia amb la latitud, i augmenta des dels pols cap a l'equador. La proximitat del mar també afecta la temperatura, per la qual cosa les regions costaneres solen tenir temperatures més moderades.
• Llum. Té una gran influència sobre les plantes, ja que permet dur a terme la fotosíntesi. En els animals influeix en les funcions vitals i els costums.
• Humitat. És la quantitat d'aigua present en l'aire. És fonamental en els organismes terrestres per fer les funcions vitals.
Segons les condicions climàtiques, es diferencien tres grans zones a cada hemisferi: la zona freda, des dels pols fins als cercles polars; la zona temperada, entre els cercles polars i els tròpics, i lazona càlida, entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn.
• Pujar
Els ecosistemes terrestres principals
Els ecosistemes solen establir-se segons la vegetació dominant, que està condicionada per les característiques climàtiques.
Zona climàtica freda
• Desert fred. Glaç permanent. Al pol sud hi ha pingüins i al pol nord, óssos polars. Mostrar imatge
• Tundra. Clima molt fred, amb poques precipitacions. El sòl roman glaçat constantment, tot i que a l'estiu se'n desglaça lapart superior. Hi abunden les molses i els líquens, i algunes plantes herbàcies i gramínies. Mostrar imatge
Hi ha mamífers, com ara el ren, el lèmming, el llop i la guineu àrtica, i ocells com ara la perdiu blanca.
• Taigà. Abundants precipitacions en forma de neu. Hiverns llargs i molt freds. Hi predominen els boscos de coníferes (pins, avets, làrixs i pícees). Hi ha mamífers com ara el linx, l'ós, el llop, l'ant, el ren, el cérvol i la llebre de les neus. Mostrar imatge
Zona climàtica temperada
• Estepa. Pluges escasses i irregulars. Estius secs i hiverns llargs i freds. Es caracteritza per grans formacions de gramínies en les quals habiten antílops, cavalls salvatges, bisons, llops, coiots, esquirols, gossos de les praderes, rèptils, etc. Mostrar imatge
• Bosc caducifoli. Pluges molt abundants durant tot l'any. Estacions molt marcades, amb hiverns freds i estius calorosos. Abunden els boscos de roures, faigs i castanyers, i els arbustos. Hi habiten mamífers com ara l'ós, la guineu, l'esquirol i el gat salvatge. Mostrar imatge
• Bosc mediterrani. Pluges irregulars, amb precipitacions de curta durada però sovint intenses. Hiverns suaus i poc plujosos, i estius càlids i secs. La vegetació està formada per sureres, alzines i plantes xeròfiles (arbustos i matolls), i la fauna, per insectes, rèptils, conills, senglars, linxs, mangostes, gats mesquers, daines i cérvols. Mostrar imatge
Zona climàtica càlida
• Boscequatorial. Precipitacions abundants i temperatures elevades al llarg de tot l'any. Hi ha grans arbres de fulla perenne, falgueres, lianes i plantes epífites. Hi abunden els insectes, i s'hi poden trobar anacondes, jaguars, iguanes, mones, tucans, etc. Mostrar imatge
• Bosc tropical. Precipitacions irregulars. Amb una estació humida i càlida, i una altra de seca i freda. Abunden els grans arbres de fulla ampla amb lianes i plantes enfiladisses. Hi viu una gran diversitat d'insectes, amfibis, mamífers i ocells. Mostrar imatge
• Sabana. Temperatures altes i amb variacions poc importants al llarg de l'any. Hi ha una llarga estació seca i una altra d'humida, de curta durada. La vegetació presenta herbes, matolls i alguns arbres, com ara les acàcies. Els mamífers més importants són la gasela, el búfal, la girafa, la zebra, el nyu, el lleó, la hiena i el rinoceront. Mostrar imatge
• Desert càlid. Clima molt sec amb escassetat de precipitacions. Els canvis de temperatura entre el dia i la nit són molt bruscos. Presenta una vegetació xeròfila de cactus i eufòrbies. Hi ha animals com ara camells i dromedaris, llangardaixos, cangurs, correcamins, corbs, etc.Mostrar imatge

• Altes muntanyes


Ecosistema d'alta muntanya

A la muntanya, el biòtop presenta grans diferències de temperatura entre l'estiu i l'hivern, i arriba a quedar cobert de neu els mesos més freds. L'escassetat d'aliment és la causa que molts animals migrindurant l'hivern a zones més càlides.


Biocenosi d'alta muntanya

• Pujar
Boscos caducifolis


Ecosistema de bosc caducifoli

Aquests boscos estan formats per arbres que perden les fulles a l'hivern. Són d'una riquesa extraordinària. El sòl fèrtil i gruixut acull molts éssers vius. Són típics del clima oceànic, amb hiverns freds i precipitacions abundants.


Biocenosi de bosc caducifoli
3. Exemples d’ecosistemes terrestres humanitzats
• Conreus|
• Parcs i jardins|
• Activitats
• Conreus


Ecosistema de conreu

Els terrenys conreats amb cereals, alfals o altres plantes herbàcies, encara que presentin un aspecte monòton, són ecosistemes que acullen una biocenosi rica. Les característiques del biòtop varien segons el clima de la zona i el tipus de conreu (regadiu o secà).
Una part molt important d'aquests ecosistemes són els marges dels camps, ocupats per esbarzers, arbres i herbes. En aquestes zones nien, viuen i s'alimenten molts éssers vius diferents.


Biocenosi de conreus

• Pujar
Parcs i jardins

Ecosistema de parcs i jardins

L'entorn urbà allotja ecosistemes en què la presència humana és molt important, però on també habiten animals que han adaptat els seus costums per conviure amb l'ésser humà. Aquests ecosistemes, per la proximitat i la facilitat per accedir-hi, són ideals per fer observacions sobre el biòtop i la biocenosi.


Biocenosi de parcs i jardins