L’absolutisme
És el poder polític de l’Antic Règim. Va sorgir a França durant el segle XVII, resultat de l’evolució de la monarquia autoritària, que a Espanya van encarnar els Habsburg. Es va podrir amb l’arribada de Ferran VII.

La guerra de successió (1700-1714):
L’any 1700, Carles II va morir sense descendència. El testament de Carles II designava com a successor el candidat Borbó, Felip V. Van entrar en guerra contra França i Espanya. Això va esdevenir en un conflicte internacional. Es van dividir els territoris peninsulars. Castella va ser Fidel a Felip V, excepte una part de la noblesa, que estava temorosa per perdre el poder. A la Corona d’Aragó, les institucions representatives dels diversos sectors socials i les classes populars van acabar decantant-se per Felip V.

*La resistència catalana
Felip V va ser acollit a Catalunya i el rei va convocar les corts (1701) per jurar les lleis
Els catalans no van passar per alt que la introducció d’un Borbó podia significar la implantació d’un sistema polític uniformista com el francès. El creixent sentiment antiborbònic, van ser, l’actuació nefasta del nou virrei Fernandez de Velasco, que va violar reiteradament les constitucions de Catalunya i, la decisió de Felip V d’obligar els pagesos a allotjar les tropes i a pagar forts impostos per al manteniment de l’exèrcit.

*Nova Planta
Eltriomf del Borbó en la Guerra de Successió va significar la implantació del model d’absolutisme monàrquic vigent a França des del segle XVII. El monarca constituïa l’encarnació mateixa de l’Estat. El seu poder era pràcticament il·limitat, era font de llei, autoritat màxima del govern i cap de la justícia. La derrota de l’11 de setembre del 1714 va encoratjar Felip V a sotmetre totalment Catalunya. La tradicional monarquia hispànica dels Habsburg, fonamentada en el pactisme i en l’organització confederal dels regnes sota el seu govern, els principis rectors de la qual eren l’absolutisme i el centralisme. El setembre del 1714 es van abolir totes les institucions polítiques: la Generalitat, el Consell de Cent, les corts El Decret de Nova Planta (1716) hi va imposar l’organització politicoadministrativa de Castella. Amb l’excepció de Navarra i el País Basc, tot el territori de la monarquia va constituir una única estructura de caràcter uniforme. La Nova Planta va abolir les corts d’Espanya. Es va suprimir el Consell d’Aragó, i el Consell de Castella.

El cadastre
Felip V organitza els impostos a la seva manera. El mateix 1714 el govern de Madrid s’apressà a apoderar-se dels impostos més rendibles que estaven controlats per la Generalitat i pel Consell de Cent. El 1716 es va imposar una nova estructura fiscal, el cadastre, una quota anual d’unaquantitat important fixada pel govern central sense cap negociació prèvia. El cadastre reial, gravava les propietats immobiliàries i l’havien de fer efectiu tots els propietaris del país. El cadastre personal, gravava les rendes de treball i les activitats industrials i mercantils. Encara que existia el cadastre els altres impostos no van desaparèixer. El cobrament del cadastre es va fer com a mesura de càstig. Es va intentar aplicar a Castella, però allí l’oposició de la noblesa ho va impedir.


Societat i economia de l’Antic Règim
Al començament del segle XVIII, a Espanya pervivien una economia rural i senyorial i una societat jerarquitzada en estaments.

Pervivència de la societat estamental
Els grups privilegiats (noblesa i clero), no pagaven impostos i ocupaven càrrecs públics, El tercer estament (pagesia, burgesia i classes populars de la ciutat). Els pagesos es mantenien al límit de la supervivència, i la burgesia comercial i industrial era escassa, atès el model econòmic agrari, rendista i nobiliari de l’Espanya dels Habsburg.
A Catalunya el creixement econòmic del segle XVIII va permetre que les elits comercials i manufactureres, guanyessin pes i importància. El nivell de vida de l’antiga aristocràcia territorial va empitjorar, la puja de preus, les rendes agràries. En el tercer estament, les diferències econòmiques es van fer mésimportants, hi havia molta diferència entre el ric burgès i el pagès pobre.

Una economia agrària
Al segle XVIII l’agricultura encara era la primera font de riquesa. La major part de la terra estava amortitzada, no es podia comprar ni vendre. Passava amb les terres de l’església, dels ajuntaments o de la noblesa, on era corrent la primogenitura per mantenir el patrimoni. Al segle XVIII aquesta institució es va estendre als plebeus enriquits. La corona, la noblesa i l’Església eren els titulars de les senyories, extenses possessions sobre les quals exercien jurisdicció, rebien rendes.
La major part de la pagesia era arrendatària o jornalera. A Galícia i a Astúries els arrendaments eren fixos durant tres generacions, la manca de terres va fer que aquestes es subdividissin i que generessin un greu problema de minifundisme. Al sud de Castella, a Extremadura o a Andalusia, hi havia enormes extensions(latifundis) en mans de la noblesa i del clero, treballades per pagesos o per jornalers.
A Catalunya la majoria de les terres eren de senyoria laica o eclesiàstica i de proporcions mitjanes, conreades per pagesos amb contractes emfitèutics, estables a perpetuïtat,els `pagesos no estaven sotmesos a l’augment de rendes. Hi havia pagesos amb contractes a curt termini, com els masovers o els rabassaires, limitats a la durada de la vida dels ceps (uns 50 anys).Indústria i comerç (1789):
Al s. XVIII l’artesania i el comerç eren dependents i subsidiaris del món agrari (tallers artesans) de manera gremial. L’escassetat de la demanda i el poder de les jerarquies gremials mantenien intacta aquesta forma de producció proteccionista.
El mercat interior era dèbil, hi havia problemes greus de transport, el problema més seriós era que el mercat estava sotmès als límits d’una economia agrària d’autoconsum. El comerç colonial mantenia una certa importància, desenvolupant les activitats manufactureres de l’exportació.

Reformisme borbònic: Carles III
A Espanya durant el regnat de Carles III, l’aplicació d’alguns principis il·lustrats a la tasca d govern va originar una experiència de despotisme il·lustrat.



Les noves idees il·lustrades
El segle XVIII es coneix com el Segle de les Llums. La caracteritza la confiança il·limitada en la raó. Els il·lustrats creien que els éssers humans, conduïts per la seva intel·ligència, podrien assolir el coneixement, la base de la felicitat.
Els il·lustrats van negar la transmissió hereditària i van afirmar la igualtat i el dret a la llibertat de tots els éssers humans, i van defensar un model econòmic que garantís la propietat i la llibertat de comerç i d’indústria. Sense negar l’existència de Déu, es van oposar al domini ideològic de l’Església, es van enfrontar al’absolutisme monàrquic i van defensar la necessitat d’un contracte. Montesquieu va defensar la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) i Rousseau va plantejar el principi de sobirania popular en afirmar que el poder emana del lliure consentiment dels ciutadans, expressat mitjançant el vot.

Les transformacions econòmiques del segle XVIII
Durant el segle XVIII es van produir transformacions econòmiques, cientificotècniques i socials, obrint el capitalisme liberal i l’ascens de la burgesia. La Revolució Industrial anglesa i la Revolució Francesa. Espanya, va participar escassament d’aquestes transformacions.

La crisi del regnat de Carles IV
El rei Carles IV va pujar al tron espanyol l’any 1788 i immediatament es va veure superat per la complexa situació creada per la Revolució Francesa. La por davant l’expansió revolucionària va aturar totes les reformes iniciades pel despotisme il·lustrat del seu pare, Carles III.

La Guerra del Francès
Mentre es produïen les abdicacions de Baiona i la substitució de la monarquia borbònica per la bonapartista, es va iniciar una insurrecció popular contra la presència francesa que va ser l’origen d’una guerra llarga i complexa.

Les Corts de Cadis i la Constitució del 1812:
L’obra dels diputats reunits a Cadis en ple conflicte bèl·lic va significar la liquidació jurídica i política de l’Antic Règim i ladefinició del primer sistema liberal espanyol, el més avançat d’Europa en aquells moments i exemple per a altres constitucions europees i americanes.

La Constitució del 1812
Les Corts es van obrir el setembre 1810 i el sector liberal hi va aconseguir formar una cambra única i que a la primera sessió hi fos aprovat el principi de sobirania nacional, el reconeixement que el poder resideix en el conjunt dels ciutadans representades a les corts. El 19 de març de 1812, dia de Sant Josep es va crear la 1ª Constitució, “La Pepa”.
Contenia una declaració de drets del ciutadà: llibertat de pensament i d’opinió, igualtat dels espanyols davant la llei, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat i reconeixement de tots els drets legítims dels individus que formen la nació espanyola. La nació s’hi definia com el conjunt de tots els ciutadans de tots dos hemisferis: els peninsulars i les colònies americanes.
L’estructura de l’Estat era una monarquia limitada basada en la divisió de poders. El poder legislatiu: elaboració de lleis, aprovació dels pressupostos i dels tractats internacionals, etc. El sufragi universal masculí i indirecte. El monarca era el cap del poder executiu, la direcció del govern, intervenia en l’elaboració de les lleis i tenia vet suspensiu durant dos anys. L’administració de justícia era dels tribunals, s’hi establien elsprincipis bàsics d’un Estat de dret: codis únics en matèria civil, criminal comercial
També plantejava la reforma dels impostos o de la hisenda, el servei militar obligatori i la implantació d’un ensenyament primari, públic i obligatori. Es creà la Milícia Nacional. El text constitucional recollia també el compromís existent entre la burgesia liberal els absolutistes de mantenir la confessionalitat catòlica de l’Estat.

L’acció legislativa de les corts
Les Corts de Cadis van aprovar lleis i decrets destinats a eliminar legalment l’Antic Règim i a ordenar l’Estat com un règim liberal. Van suprimir les senyories jurisdiccionals. I va haver una reforma agrària que liquidava el règim senyorial però que transformava als antics senyors en propietaris de la terra. L’eliminació de les primogenitures i la desamortització de terres comunals per recaptar capitals.
Es va votar l’abolició de la Inquisició, amb una oposició dels absolutistes i del clero, i la llibertat d’impremta. Es mantenia sota el control de l’Església. La llibertat de contractació, l’anul·lació dels gremis i la unificació del mercat. La situació de guerra va impedir l’aplicació efectiva d’allò. A l’acabament de la guerra, la tornada de Ferran VII va frustrar l’experiència liberal va afavorir la tornada a l’absolutisme.

El Regnat de Ferran VII (1814-1833)
El retorn del rei vaplantejar, el març del 1814, el problema de com s’havia d’integrar el monarca en el nou model definit per la Constitució de 1812. Ferran VII havia abandonat el país com un monarca absolut i havia de tornar-hi com un monarca constitucional.

Conflicte dinàstic i transició política
A la Cort es va agrupar al voltant de Carles Maria Isidre, el seu successor, Ferran VII, no tenia descendència. La llei sàlica impedia l’accés de les dones al tron, però Ferran VII, influenciat per la seva dona Maria Cristina, va promulgar la Pragmàtica Sanció. Els carlins es van negar a acceptar la nova situació, i el monarca restaurà la llei sàlica. Maria Cristina havia de cercar suport. Nomenada regent, va forma un nou govern. També es va preparar per enfrontar-se als carlins. Ferran VII i el seu testament confirmava a la seva filla com a hereva del tron i nomenava governadora la reina fins a la majoria d’edat d’Isabel. El príncep Carles es va proclamar rei i es va iniciar una insurrecció absolutista. La primera guerra carlina i alhora un procés de revolució liberal.

La independència de l’Amèrica hispànica
La crisi de la monarquia borbònica, van ser els estímuls del procés d’independència de les colònies americanes. Es va obrir en el marc de la Guerra del Francès, i va culminar amb la independència total de l’Amèrica hispànica, amb l’excepció de Cuba i Puerto Rico.