L'art gòtic és l'estil predominant de la baixa edat mitjana europea, entre els segles segle XIII i segle XV. A l'Illa de França es comencen a construir les primeres catedrals gòtiques. Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (ss XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres). Geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i l'occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l'Amèrica hispana. La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons. La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons.

arquitectura:
L’estil gòtic fou predominant al segle XIII en la construcció d’un gran nombre de catedrals. Al segle XV l’arribada d’arquitectes centreeuropeus va importar el gust per l’ornamentació molt recarregada.

Notre Dame de París
Construïda entre 1163 i 1345 a la Île de la Cité, la Catedral de Notre Dame de París és una de les catedrals gòtiques més antigues del món. El nom de la catedral significa Nostra Senyora i està dedicada a la Mare de Déu.
La catedral ha estat construïda per molts arquitectes diferents, ja que la seva construcció haestat molt llarga durant l’últim segle encara s’hi han fet més coses. Alguns autors, són: Eugène Viollet-le-Duc, Jean de Chelles, Jean-Baptiste-Antoine Lassus, Peter of Montereau.
Els material predominant és la pedra tot i que en els interiors hi ha fusta. També hi han vitralls, i un rosetó que s’incorporà durant el segle XIX.
El seu sistema de construcció és de pedra tallada, y maçoneria .
Període: Aquesta catedral es va començar a desenvolupar durant el Gòtic Primerenc i va ser un dels primers edificis d’aquest estil.
Santa Eulàlia de Barcelona
La Catedral de Santa Eulàlia de Barcelona està dedicada a la Santa Creu (la creu en la qual es creu que va ser executat Jesús) i a Santa Eulàlia, màrtir cristiana patrona de la ciutat de Barcelona, avui coneguda com la Verge de la Mercè que va patir la persecució i el martiri per part dels romans. Aquesta catedral ha estat construïda per diversos arquitectes.
La Catedral de Santa Eulàlia va ser edificada sobre l'antiga catedral d'estil romàntic, art predominant a Europa durant els segles XI, XII i part del segle XIII i avui ostenta l'estil gòtic que es va desenvolupar des de finals del segle XII fins al segle XV encara que la seva façana és molt més moderna.
El material predominant com en la majoria de lescatedrals gòtiques és la pedra, però aquesta provenia de Montjuïc. També hi han diferents vitralls.
Aquesta catedral va ser construïda durant el període del gòtic i el neogòtic.
Catedral de Burgos
La Catedral de Burgos és una de les millors obres del gòtic espanyol i cronològicament la primera representació de l'arquitectura gòtica clàssica a la corona de Castella i tot Espanya.
La primera pedra es col · loca en 1221. No es coneix la identitat del primer mestre de la catedral, encara que és de suposar que fos estranger, possiblement francès, ja que porta una manera de construir-la anomenat en l'actualitat gòtic clàssic, que és desconegut a Espanya durant els començaments del segle XIII. L’autor de la catedral va ser Fernando lll el Sant, i el material utilitzat és la pedra.
El període i el estil de la construcció és el gòtic.
Catedral de la plata
La Catedral Metropolitana de la Plata 'Immaculada Concepció' és el principal temple catòlic de la ciutat de la Plata, capital de la Província de Buenos Aires Argentina, i un dels més grans de Llatinoamèrica. Es va construir durant els anys 1884 i 1999. L’ingenier d’aquesta catedral és Pedro Benoit i l’arquitecte, Ernest Meyer.
La técnica o estil de la construcció és Neogòtic.
Els materials utilitzats són pedra i maó.Catedral de Colònia (Kölner Dom

Allotjant gran quantitat de tresors, la Catedral de Colònia (en alemany Kölner Dom) és una de les catedrals més majestuoses del món. Es troba situada al centre de la ciutat de Colònia. Alguns dels tresors que protegeix al seu interior són per exemple: l'urna d'or amb les restes mortals dels Tres Reis Mags, el tríptic de Stefan Lochner i el crucifix Gero que data del segle IX, a més de les vidrieres de colors medievals. Per poder aconseguir una de les millors vistes de Museu del Tresor, hauràs de pujar res més que 509 graons fins arribar al mirador de la Torre Sud, que compta amb una altura de 157 metres.
S’inicia la construcció l’any 1239 i no s’acaba fins l’any 1880. Hi han varis autors ja que es tardà molt de temps a ser acabada per culpa de la falta d’interés i la manca de diners.

La finalització de la catedral va ser fortament recolzada al segle XIX per l'Emperador alemany, que reconeixia en el gòtic una herència germànica. Alhora, feia construir al costat de la catedral l'impressionant estació de tren, símbol de la fusió del passat i el futur en la nova Alemanya.

La tècnica utilitzada va ser l’estil gòtic Alemany, i és la segona catedral més gran d’Europa. Aquesta catedral està construïda amb pedra tallada.

escultura
L'escultura gòtica va néixer estretament vinculada a l'arquitectura, com s'observa en la decoració de les grans catedrals i d'altres edificis religiosos, però amb el temps va anar guanyant independència. Durant una primera etapa es va conrear un estil auster, estilitzat, de proporcions allargades i amb una aparença general hieràtica, que volia transmetre espiritualitat, allunyant-se de l'anatomia real d'un cos. Però aviat va evolucionar cap a un naturalisme més gran, cap al realisme, a partir d'una absorció progressiva d'influències clàssiques i una observació més profunda de la natura.







Maria Lactans
Aquesta Verge, la primera que apareix donant el pit dins de l'art italià és una mostra clara de la humanització de les les figures, res més bonic i natural que una mare alletant el seu fill. La Verge lactant, més que reina del cel és mare de Déu i de la humanitat.
Aquesta escultura es troba al museu nacional de Sant Mateo, a Pisa.
L'escultura en marbre va ser feta entre els anys 1343 i 1347 per a l'Església de Santa Maria della Spina. Existeixen dubtes sobre el seu autor, aquesta se la va atribuir a Nino Pisano, fill d'Andrea Pisano, però actualment es considera que la mateixa és obra del pare de Nino.

Nuestra señora la blanca
L'obra detemàtica religiosa, va ser esculpida en pedra. Representa la Mare de Déu en companyia del Nen. Vas veure un mantell d'amplis plecs que li cobreix tot el cos i apareix coronada, símbol de la seva reialesa. Amb la mà dreta està en actitud de beneir, i amb l'esquerra sosté al Nen; aquest també ens beneeix amb la mà dreta, mentre que a l'esquerra porta una petita bola, símbol del món.
Cronològicament se situa entre 1255 i 1260 per tant pertany estilísticament a l'art gòtic. Desconeixem amb exactitud el nom del seu autor, es parla del mestre de Burgos, o del mestre Enrique, escultor d'origen francès com l'artista que la realitza.


Gargolas de nuestra señora de París (Notre Dame
L'Art Gòtic és un estil que sorgeix a Europa occidental durant els darrers segles de l'Edat Mitjana (segle XII al segle XVI). Una de les catedrals més famoses que es van aixecar amb aquest estil arquitectònic va ser la catedral de 'La nostra Senyora de Paris' , igual que les altres compta amb les famoses Gàrgoles.
L'ús de la gàrgola en general és una idea tan enganyosa, que per alguna estranya raó s'utilitzaran imatges de monstres demoníacs per protegir el recinte dels mateixos, també són elements decoratius destinats a evacuar l'aigua de pluja dels sostre. Es troben en els estreps i en elsarcbotants. Las més importants estan a les torres, i ja que són personatges misteriosos apareixen, també, a una de les pel·lícules més conegudes de Disney.




Àngel de la sonrisa (catedral de Reims
Escultura de pedra reconstituïda segons l'estàtua de l'Àngel a la Somriure, situada sobre el pòrtic central de la catedral de Reims, l'original havia estat esculpit entre 1236 i 1245. L’autor d’aquesta escultura monumental de més de 2 metres és André Michel.
Ja a l'exterior de la catedral, el visitant pot admirar una notable mostra d'escultures gòtiques que representen àngels de cara riallera. Els experts en art medieval s'aprecien en aquestes escultures del segle XIII un punt d'inflexió en el desenvolupament de l'escultura medieval. En elles, la talla es desprèn de la severitat característica del període anterior i els artesans de la pedra comencen a elaborar representacions més amables, més naturalistes i expressives.

La pietat de Roegetten
Es representa a la Verge com la Dolorosa, amb Crist mort a la falda. Aquí la Verge estremida pel dolor físic i espiritual sosté el cos del fill brutalment sacrificat, el cap amb la corona d'espina cau cap enrere i de les nafres ragen gotes de sang en forma d'un ram de raïms, símbol místic de Crist.
Autor: anònimAny: aproximadament 1300
Tècnica: tipus icono gràfic
Materials: fusta policromada
Època: s.XIV








PINTURES
La pintura gòtica s'acostuma a datar entre el 1200 i el 1430, mig segle després del començament de l'arquitectura i l'escultura gòtica. La transició entre el romànici el gòtic és molt imprecisa però podem veure en les característiques d'aquest estil una pintura més fosca i emocional que en el període precedent. Representa sobretot el començament de la pintura profana, és a dir la pintura que tracta assumptes que no són religiosos.

Duccio Maestà
La Maestà és considerada l'obra mestra del pintor italià Duccio di Buoninsegna. Està realitzat en tremp sobre fusta, i va ser pintat entre 1308 i 1311. Mesura 214 cm d'alt i 412 cm d'ample. S'exhibeix actualment al Museu de l’Òpera del Duomo de Siena. Va ser encarregada el 1308 i acabada el 1311. El 7 de juny d’aquell any va ser portada en processó fins a la Catedral de Siena, on va constituir el seu altar major fins al 1506.
La cara principal representa la figura asseguda de la Verge amb el Nen, envoltats de vint àngels i dinou sants. A la part superior apareixen una sèrie de figures, que són els apòstols.




L’anunciació
L'Anunciació és un retaule realitzat pel pintor toscà delrenaixement Fra Angelico. Està realitzat en or i tremp sobre taula, i va ser pintat cap a 1426. Mesura 194 cm d'ample i 194 cm d'alt. S'exhibeix actualment al Museu del Prado de Madrid.
Va ser pintada el 1333 per a l'església del convent de Santo Domingo de Fiesole (Itàlia).



El matrimoni Arnolfini
El matrimoni Arnolfini és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck datat el 1434. Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges (Bèlgica) entre 1420 i 1472, on van prosperar econòmicament.
La pintura es troba des del 1842 a la National Gallery de Londres i està considerada com una de les obres més notables de van Eyck. 
La parella està a la seva cambra. L'espòs beneeix la seva dona, que li ofereix la seva mà dreta, mentre recolza l'esquerra en el seu ventre. El posat dels personatges resulta bastant hieràtic.










El petó de Judes
El petó de Judes és un dels episodis evangèlics de la Passió de Jesús i dóna pas al Prendiment.
Segons els Evangelis, l'any 33 de l'era cristiana, Judes va delatar Jesús de Natzaret mitjançant un petó. Aquest moment ha estat representat en diverses manifestacions artístiques, mentre el petó ha simbolitzat tradicionalment a la traïció.