Balas Sobre Bodway, Comentario.

B A L A S S O B R E B O D W A Y

1. Informació sobre Woody Allen.
Allan Stewart Konigsberg, conegut com Woody Allen  va neixer a Nova York, 1 de desembre de 1935. És d’origen jueu, és un director, guionista, escriptor i a l’ora actor estatunidenc. Ell a filmat la major part de les seves pel·lícules a Nova York, la seva ciutat natal.

És també clarinetista en una banda de jazz, als catorze anys va aprendre a tocar el clarinet i als setze ja va començà a escriure acudits per a The New York Post, el primer dels quals va ser publicat el 25 de novembre de 1952. Al 1953 va ser contractat per un agent publicitari per escriure acudits, i durant un any va fer uns cursos a la Universitat, però no els va acabar. Després de treballar de guionista a la ràdio i la televisió, va començà a ser reconegut, ja que escrivia per a l'humorista Sid Caesar.

Al 1963 ja era reconegut a tot el país gràcies a una gira. Va sortir per primera vegada al cinema com a guionista i actor en un paper secundari a Com va això, gateta? ( que es va estrenat als Estats Units el 22 de juny de 1965). El 1966 va estrenà laseva primera obra de teatre, Don't Drink the Water i va publicà uns primers contes a la revista The New Yorker. Com a director, el seu primer film va ser Take the Money and Run (estrenat el 18 d'agost de 1969). Va guanyar quatre premis Oscar, que no va voler anar a rebre, posant l’excusa que el mateix dia tenia un concert amb el seu grup de jazz.

Es va relacionar sentimentalment amb les actrius Diane Keaton i Mia Farrow, que majoritàriament eren les protagonistes de les seves pel·lícules.

De Mia Farrow en té un fill, Satchel que va néixer el  10 de desembre de 1987, però se va separar després d'un gran escàndol. Al 1993, se va fer publica la relació amb la filla adoptiva de Mia Farrow , encara que Mia era la parella oficial i finalment al 22 de desembre del 1997 és va casar amb Soon-Yi Previn.


2. L’art i el Mercat
La relació entre l’art i el mercat en aquesta pel·lícula és que, el que volen, és que el gust de la pel·lícula sigui un bon agradat per al públic que ho mira. El director el que dona a mostrar és que, la seva idea, i la seva obra es bona, però no dona prous resultats per atothom, Cheech que és el guardaspatlles, dons aporta algunes petites idees, però perquè així ell també surt, n’hi que sigui en les lletres petites de la pel·lícula, forma part de les idees.

3. La vida i l’art
La relació entre la vida i l’art en aquesta pel·lícula és bastant realista, jo crec, que el el guionista i autor, forma part de la història reflectit, com a un personatge més, però molt més exageradament.
Ell es mostra reflectant més com a artista que com a home, com li passa a Helen Sinclair, tot el dia està dins de l’obra, treballant amb el teatre. Reflecteix moment de altres èpoques, com en els moments en que apareix la màfia. D’altra banda també reflecteix, que a vegades no es mes bo el que és dedica amb una feina, que un altre, com li passa a en David Shayne, que es ensenyat desprès per Cheech, el guardaespatlles de Olive, que paga el seu marit, ja que es un dels jefes de la màfia. Olive Neal que esta amb Nick Valenti, l’únic, és que està mig enganyada, es una dona amb interesso mes propis, prefereix més les coses elevades, superiors, en que ella destaqui, és queixa constantment i l’únic quebusca es la gloria, en aquesta obra de teatre, l’únic que li enteresa es ser la protagonista. David cau als peus de els encants de Helen Sinclair, quan ell està casat i es feliç.


4. l’ironia, l’humor i la tragèdia.
En aquesta pel·lícula te molts moments d’humor, un moment, així amb una mica de despesi, es quan, Helen li regala una cigarrera a David per al seu complanys, i desprès la seva dona li regala una cartera de pell sintètica, sembla que despesi el regal de la seva dona, ja que, l’altra li regala alguna cosa amb més categoria. David com que va una mica borratxo diu sense donar-se’n compte les veritats sobre el regal, que no li agrada massa i sembla que se’n en rigui.
El director sembla que sen en rigui de la tragèdia de la mort de Olive, ni que tot el públic, es quedi amb descans quan la maten, ja que era un personatge una mica estressant, en el sentit de que molestava una mica, es feia pesada.. També en el moment del principi, quan Nick li regala unes perles negres, i ella les deprecia perquè diu que son lletxes i podrides, que estan passades i no existeixen.

5. Analitzar elspersonatges, el que més creguis curiós.
Analitzo, Olive Neal.
L’Olive Neal fa d’un personatge, amb una capacitat intel·lectual una mica baixa, mostra que es creu molt superior, que vol ella tot el millor, en la obra de teatre de David Shayne vol ser la protagonista, i intenta canvia el seu paper, les seves frases, perquè no entent el contex, Cheech que es el seu segurata, i el que la vigila, l’intenta ajuda, però, com que ella sempre vol el millor i se la millor, no es deixa massa, n’hi l’escolta i el tracta una mica malament.


6. Opinió Personal
A mi, personalment aquesta pel·lícula no es que m’agradi massa, simplement perquè no li e trobat cap distracció que m’enganxes, la he anat seguin sense cap problema, però en algunes escenes, no li trobava la bona continuació ni el per què de perquè passava allò. Pot ser es perquè tinc altres gustos encaminats al cinema, ni que el director sigui bo, això de les màfies al començament no ho entenia. Aquesta pel·lícula es una comèdia, però la barreja amb el teatre i la màfia, barrejant la comèdia i la tragèdia, com e dit abans no li e trobat el lligament sencer.