FITXA TÈCNICA
* Títol: Sagrada familia amb Sants.

* Cronologia: 1628.
* Tècnica: Oli sobre taula metalica.
* Estil: Barroc.
* Tema: El tema representat és l’adoració del nen, en aquest cas l’adoració per part de Santa Catalina, Sant Pere, San Pau i San Jordi.
* Funció: L’Obra és una copia oriaginal de l’encàrrec que va fer la duquesa Isabel Clara Eugènia per a l’Esglèsia dels Agustins d’Amberes.
* Localització: Museu del Prado.

anàlisi formal

Es tracta d’una pintura a l’oli, típica de l’escola barroca flamenca on el pintor més rellevant fou sens dubte Rubens.

La composició es centra en la imatge de la verge i el nen, situats en un pedestal. A banda i banda, estas rodejats per Santa Catalina, San pere, San Pau, Sant Jordi i per diversos puttis. En un nivel inferior, trobem diversos personatges religiosos i persones de la burgesia.

S’hi pot observar una clara intenció de l’autor de fer una separació entre el món diví, situat a la part superior, i el mon terrenal, situat en la part inferior.

En l’obra predomina el color per sobre del dibuix i la llum. Els colors son càlids a exepció dels colors foscos dels personatges que queden a la part més esquerra de la imatge. És destacable mencionar la intensitat del colors i la seva varietat. Aquesta característica és una de les caracterítiques més importants d’aquest autor i en general de l’escola veneciana. Ens recorda molt a les obres de Tiziano,del qual s’inspira molt Rubens.
La llum tambè juga un paper important en la composició. És una llum natural, una llum ambiental amb la qual Rubens aconsegueix fer un joc de llum i ombres molt natural i realista. Però a banda d’aixó, mencionar l’aparició al voltant de la verge i el nen, d’una intensa llum que surt del cel que serveix per centrar l’atenció de l’espectador cap a aquests personatges. Per remarcar la seva importancia i el seu origen diví. És una llum celestial, però dotada de realisme.

Pel que fa a la composició de l’obra és destacable l’efecte de profunditat que aconsegueix l’artista gràcies a la disposició dels personatges i per l’arquitectura que hi apareix. Clarament si pot observar una composició piramidal on el punt de fuga de la composició es clarament la verge i el nen. Aquest efecte es remarca més gràcies a que tots els personatges miren cap aquests dos persontages centrals. Tambè es poden visualitzar lines horitzontals dels personatges que hi han a banda i banda de la verge, que també miren cap al punt de fuga.
Es destacable mencionar el personatge religiós de la part inferior, és l’únic que no mira a la Verge, mira cap a fora del quadre, ens mira a nosaltres, a l’espectador, ens invita a participar en la composició.

La composició és dotada de certa simetría, tot i que no és simetrica totalment hi ha un equilibri entre la part esquerra i la dreta. No hi ha una zona molt més carregada quel’altra. L’autor és caracteritza per lalleugeresa i el dinamisme en les seves composicions.
També és caracteritza per les seves composicions obertes i superficials inspirades per les composicions de Leonardo i Rafael.

L’estil de Rubens és indiscutiblement barroc, on apart de les caracteristiques ja mencionades tambè és pot observar el gust per la riquesa, per la grandiositat.
L’estil barroc volia mostrar la grandiositat, la riquesa que en aquell momento vivía la burgesia. Això ho podem observar en l’obra en l’espai arquitectonic que s’observa en la composició. Originalment en les sagrades escriptures aquesta escena no es produia en cap palau com es pot observar en l’obra, l’artista incorpora aquest espai per dotar l’obra d’un cert prestigi.
Tambè el fet que aparegui un personatge civil, l’home de l’armadura, que ens fa pensar que representa algún burgues mostra el paper que jugaba aquesta clase social en l’art. Incorpora aquest personatge en un tema religios, en una escena divina.
La riquesa de les teles, la pell de l’animal mort al terra són altres aspectes que remarquen aquest gust pel luxe. Remarquen aquesta intenció de l’estil barroc que vol cridar l’atenció a l’espectador per composicions luxoses.

La Sagrada Famila amb Sants és un dels nombrosos encàrrecs que va realitzar la Infanta Isabel Clara Eugenia a Rubens. En aquest cas, aquesta obra és una copia de l’obra original que fou destinada a l’Esglesia del Agustins d’Amberes.
Per tant, la funció que tenia aquesta obra era de mostrar unprimer projecte al client per a que la veies i així rebre la conformitat per realizar el projecte final. Seria com un esboç.

INTERPRETACIÓ I VALORACIÓ

El quadre seguix clarament els canons de l’estil barroc, com ara el predomini del color per sobre del dibuix, la riquesa dels detalls i els ornaments, i el naturalisme ( el rostre dels personatges, els plecs de les teles, el joc de llum i ombres).

Un altre tret característic del barroc és sorprendre a l’espectador, utilizar elements que cridin la seva atenció. En aquest cas la presencia del religiós que mira cap a fora del quadre, que mira a l’espectador fixament, que l’invita a participar en la compocisió n’és un exemple clar d’aquesta característica del barroc en aquest quadre.

Rubens fou un artista d’èxit social i treballà per nombroses corts reials europees. Era l’exemple d’artista d’aquella època que traballava pels més poderosos. Art i poder s’uneixen. Les obres mostren les idees, els gustos i les exigències dels més poderosos.
Aquesta obra és una mostra d’aquest fet, mostra un tema religiós sota els gustos de la cort reial d’Austria.
Mostra la grandesa, la autoritat d’ aquesta cort reial. El gust al luxe, com s’aprecia amb les riques teles que dueen alguns personatges o en la pell de l’animal mort al terra.

En conclusió, tant l’obra com l’artista són una mostra del que és l’art barroc.
L’obra segueix els patrons estètics de l’estil barroc i ens mostra aquesta unió entre art i poder.

.