PSICOANLÀLISIS
Freud va néixer el 6 de maig a Freiberg (Àustria); el seu pare, Jacob Freud, era comerciant de llana amb dificultats econòmiques, estava casat per segona vegada i, per aquella època, ja tenia un net d’un any major que Freud; la mare, però, tenia 21 anys i Sigmund era el seu primer fill. Va créixer en un entorn desconcertant ja que els seus germans podien considerar-se els seus pares.
Quatre anys més tard es van traslladar a Viena on la família de Freud va patir greus problemes econòmics però, tot i així, uns quants anys més tard, Freud va iniciar els seus estudis.
Freud sempre tenia un tracte especial en comparació amb els seus germans, estudiava de manera obsessiva i ja des de petit escrivia els seus somnis inusualment heroics; de fet, sempre va pensar que algun dia triomfaria.
L'any 1874 va començar la carrera de Medicina. Durant aquests estudis va treballar en el laboratori d'Ernes Brücke i va conèixer a Josef Breuer1, amb qui va tenir una gran amistat.

Un any després del servei militar, al 1881, va acabar els seus estudis. En aquella època feien falta psiquiatres i la medicina oficial assumia que els problemes neuròtics eren deguts a un motiu físic. L'interès de Freudper l’aplicació de la hipnosi2 a casos d’histèria3 va sorgir a París on va viatjar per estudiar amb Charcot, un neuròleg francès; amb ell va descobrir que la neurosis també és deguda a problemes mentals, “la segona ment” com ell deia i que després acabaria anomenant l’inconscient.
Poc després va abandonar el mètode de la hipnosi per desenvolupar la lliure associació i la psicoanàlisi i començar la pràctica privada de la professió de medicina. El 1886, les preocupacions econòmiques van disminuir i, després de quatre anys de compromís, es casa amb Martha Bernays, amb qui posteriorment va tindre sis fills entre els quals cal destacar a l'Anna, una de les figures contemporànies més destacades del psicoanàlisi.
L’any 1895 va publicar, juntament amb Josef Breuer, les seves investigacions terapèutiques que van ser el punt de partida de la psicoanàlisi, teoria que va significar la separació entre els dos experts. Breuer no estava disposat a acceptar l’existència de la vida sexual en la infància i la hipòtesi de Freud que la neurosi tenia l’origen en la repressió sexual.
Aquest mateix any va néixer la seva sisena filla, Anna Freud, i va morir el seu pare; ambdós successos van col·laborar en eltractament de la seva neurosis i a l’inici de la seva autoanàlisi. Freud tenia fòbia a viatjar, es desmaiava en presencia de gent important i era addicte al tabac. Al principi del seu tractament va empitjorar al descobrir tots aquells elements vergonyosos i reprimits de la seva infància. Durant aquest tractament va descobrir el complex d’Èdip que no va ser ben rebut per la societat mèdica i quatre anys d’autoanàlisi li van servir per superar part de la seva neurosi i vèncer la seva fòbia a viatjar. D’aquesta manera va poder visitar Roma on va escriure la que va considerar la seva millor obra: La interpretació dels somnis.
Durant el 1901 va estar treballant com a professor de la universitat de Viena, va crear la primera Societat Psicoanalítica per reunir els seus seguidors. D’aquesta societat van sorgir nombroses derivacions o tendències com les representades per Jung, Erikson4 o Lacan5. Va rebre el doctorat honoris causa als EUA i, malgrat el càncer de maxil·lar que se li va diagnosticar l’any 1923, va continuar viatjant per divulgar i practicar la psicoanàlisi.
Freud també va patir les conseqüències tràgiques de les Guerres Mundials: tres fills van morir lluitant, una filla va morir de desnutrició iquatre germanes van morir en camps de concentració. D’aquí les seves conclusions i anàlisis més aviat pessimistes sobre el futur de la civilització que va deixar escrites en els seus últims llibres: El malestar en la cultura i El futur d’una il·lusió.
Els últims anys de la seva vida es va haver d’exiliar a Londres degut a que Àustria va ser ocupada pels nazis i ell era d’origen jueu. Finalment va morir l’any 1939.
LA PSICOANÀLISI
La psicoanàlisi és una pràctica terapèutica fundada pel neuròleg austríac Sigmund Freud al voltant de 1896. A partir de la psicoanàlisi s'han desenvolupat posteriorment diverses escoles de psicologia profunda o d'orientació dinàmica6 i analítica. Així mateix, la teoria ha influït sobre moltes altres escoles psicològiques i de teràpies no necessàriament psicoanalítiques.
La definició clàssica de Freud inclou, segons resum de Jean Laplanche7 i Jean-Bertrand Pontalis8, els següents tres aspectes:
A) Un mètode d'investigació que consisteix essencialment a evidenciar la significació inconscient de les paraules, actes, produccions imaginàries (somnis, fantasies, deliris) d'un individu. Aquest mètode es basa principalment en les associacions lliures del subjecte, quegaranteixen la validesa de la interpretació.
B) Un mètode psicoterapèutic basat en aquesta investigació i caracteritzat per la interpretació controlada de la resistència9, de la transferència i del desig. En aquest sentit s'utilitza la paraula psicoanàlisi com a sinònim de cura psicoanalítica; exemple, emprendre un psicoanàlisi (o una anàlisi).
C) Un conjunt de teories psicològiques i psicopatològiques en què se sistematitzen les dades aportades pel mètode psicoanalític d'investigació i de tractament.
La primera obra de Freud sobre la psicoanàlisi la va desenvolupar juntament amb Joseph Breuer, amb qui havia començat a treballar amb un mètode al que van anomenar catarsi10 en una pacient.
Aquest mètode consistia a fer retrocedir la pacient mitjançant hipnosi al moment en que havia patit l'experiència traumàtica que originava la seva malaltia. Van trobar que quan els pacients podien recordar aquells traumes, els seus símptomes remetien en gran mesura.
Poc a poc, Freud es va anar adonant que la hipnosi no era necessària en el tractament. El pacients podien rememorar els fets del seu passat sense necessitat de ser hipnotitzats. A més, molts pacients no eren susceptibles a la hipnosi. A partir dellavors, Freud va començar a utilitzar el mètode de les pressions. Deixava parlar al seu pacient i quan aquest es quedava callat, pressionava la seva front amb la mà i li feia dir la primera idea que li vingués a la ment.
Més tard, Freud va començar a interpretar els somnis dels seus pacients perquè pensava que aquests reflectien les idees inconscients. Els somnis contenien per Freud una simbologia que variava en gran mesura d'uns individus a uns altres. Tanmateix, hi ha alguns símbols que ell considerava pràcticament universals. Per exemple, els objectes allargats solen representar el penis, mentre que els objectes tancats representen els genitals femenins.
Al llarg de la seva carrera, Freud va desenvolupar una teoria de la personalitat que va tenir diversos plantejaments diferents. Al principi la seva teoria de la personalitat va sorgir de la seva teoria de la histèria, considerava que totes les pacients histèriques havien patit algun trauma infantil, de naturalesa sexual. Més tard va considerar que la histèria era el resultat de l'aplicació de mecanismes de defensa consistents a reprimir certes expressions en el inconscient perquè no poguessin fer mal al pacient amb el seu desagradable record. < /p>