DISCURSO PARA EL EVENTO DE DIA DE LA ENFERMERA
Es muy satisfactorio que este evento celebremos el día de la enfermera, celebración en la cual le doy la mas cordial bienvenida, porque representa el momento y el espacio para reconocer el invaluable servicio que brinda el personal de enfermería de nuestra institución ISEM,en el cuidado y restablecimiento de la salud de nuestra gente, cuidado que esta basado en los valores de trabajo de enfermería ,humanismo ,calidez, trato amable, digno y respetuoso.
Aun cuando las funciones de enfermería se han diversificado ampliamente en el ambito común, la administración, la docencia, la investigación, la prevención, educación sanitaria, etc. su objetivo es permanentemente ayudara satisfacer las necesidades del ser humano a lo largo de su ciclo vital, proporcionandoles cuidados y enseñandole a prevenir, preservar ,recuperar y habilitar la salud.

Todo ello basado en le compromiso con la persona mas que con un conjunto de enfermera o técnicas y todo ello en un marco de solidaridad y alto sentido de responsabilidad. Reconocemos que la enfermera ademas de esta función profesional cumple con diferente roles en la sociedad, ya que no solo lleva su auxilio profesional y consuelo a quien mas lo necesita, sino que también es guía y líder en su seno familiar como hija, como madre o como esposa en donde asume el compromiso voluntario para cumplir con las funciones que la familia mexicana les ha heredado. Sabemos que sin importar loONOROSO que pueda ser el trabajo del hogar la enfermera siempre esta dispuesta atender la mano amiga y solidaria. Por ello reconocemos que muy pocas actividades profesionales y técnicas son tan apreciadas como las que ustedes realizan y por eso les expresamos nuestra gratitud y nuestro afecto permanente. Es importante recordar que el símbolo mundial de la enfermera moderna apartir del año 1990 es un corazón blanco ,símbolo que tiene la intención de caracterizar el cuidado ,conocimiento, y humanidad quien funde el trabajo y el espíritu de la enfermera ,es también el símbolo de la unificación para la enfermera del mundo. E l blanco fue seleccionado porque une a todos los colores, demostrando la aceptación de todas las personas por parte de la enfermera. El blanco tiene una asociación en el mundo con la enfermería,e až¢ Segle XVIII: neix Charles Miche de L’Éppe (1712-1789). Crea la primera escola pública per a sords a França. Escriu 1 diccionari primari de signes i un llibre d’educació dels sords “Instruccions per als sords i muts utilitzant el mètode de signes”. Va escriure també un diccionari de llenguatge de signes.
Thomas Braidwood funda la primera escola pública per a sords a Edimburg (1760) que després es traspassa a Londres.
1795 es crea la primera escola pública de sords a Madrid.
až¢ Segle IXX: John Braidwood funda la primera escola de sords a Virginia (USA).
El 4 de febrer de 1800 es crea la primera escola pública d’ensenyament especial a Barcelona
Es creen diversos centres de deficients auditius en tot l’estat espanyol.Des d’un punt de vista mèdic es troba una connexió entre la mudesa i la sordesa. Abans es creia que la mudesa era només una paràlisi de la llengua.
9 de setembre de 1857 “Ley de Instrucción Pública” a l’estat Espanyol. Diu que a cada ciutat hi ha d’haver una escola per deficients sords i muts.
až¢ Segle XX: Segle de l’impuls i consolidació de l’ensenyament en nens sords. Pere Barnils Giol (1882-1933), és un fonetista que s’interessa per facilitar les dificultats de parla. Elabora material i instruments de rehabilitació logopèdica així com també manuals pel seu ensenyament.
A base dels seus treballs es creen 3 dels primers laboratoris de fonètica experimental a l’estat espanyol.

S'observa una evolució afortunadament positiva de la consideració i educació dels sords al llarg dels segles, en un principi considerats com a deficients ineducables fins a arribar a l’actualitat, on es considera a un sord com a una persona amb les mateixes capacitats i possibilitats que una persona oïdora, si rep un bon aprenentatge.
2.- El so i els seus components.


Què és el so?


És el fenomen físic ondulatori consistent en la propagació a través de l’aire d’una sèrie de pertorbacions provocades per qualsevol objecte o ésser viu que vibra.
Quan l’onda té lloc en un mitjà líquid es denomina onda acústica i quan és audible, onda sonora.

Ex. Quan una persona parla, provoca una vibració en l’aire, aquesta vibració provoca una pressió, i aquesta pressió, conseqüentment, una pertorbació. Aquesta pertorbació es propaga a través de l’aire amb les ondes acústiques fins arribar als oients.

Sense medi no hi ha propagació. El so es té unavelocitat de 345 m/segon però les condicions ambientals poden fer-la variar.

Quin tipus de ondes sonores hi ha?


En les ondes sonores, hi ha les ondes periòdiques i aperiòdiques.
• Periòdiques: les pertorbacions es produeixen en intervals regulars i són totes de la mateixa forma. Ex. Els instruments musicals.
• Aperiòdiques: les pertorbacions no es produeixen a intervals regulars. Ex. El soroll urbà, els instruments de percussió, etc.

L’oïda recull les ondes sonores i les transmet al cervell com a senyals bioelèctrics.
L’oïda és capaç de distingir els sons basant-se en les 3 qualitats que caracteritzen el so.

Qualitats del so: (freqüència o to, intensitat o volum, i timbre)


FREQUÈNCIA O TO: El to és una magnitud subjectiva i es refereix a l’alçada o gravetat del so, la freqüència és una magnitud objectiva i mesurable.
En la freqüència es mesura el número de vibracions per segon, i la seva unitat de mesura és l’HZ ( herci o hercio).
El camp de resposta de l’oïda va de 20 a 20000 Hz, i aquest rang disminueix en l’edat (disminueix la banda d'audiofreqüència, per la freqüència superior). Cada receptor capta diferents freqüències.
L’oïda humana es comporta com un conjunt de 24 receptors independents, ajustats a diferents freqüències.
El to és la qualitat del so, mitjançant el qual l’oïda hi assigna un lloc en l’escala musical, permetent distingir entre greus i aguts. Als tons greus els corresponen freqüències baixes, i als aguts, freqüències altes.
El to augmenta i disminueix quan ho fa la freqüència però no en la mateixa intensitat.
Ex. el so més greu d’una guitarra és de 82’4 Hz.

INTENSITAT O VOLUM: Energia que travessa per segon una superfície disposadaperpendicularment a la direcció de la propagació.
L’interval d’intensitats acústiques va des del llindar d’audibilitat o valor mínim perceptible fins al llindar de dolor.
Es mesurarà a través de la pressió sonora, i la mesura utilitzada se l cuidado , la higiene y el alivio. Estas son las características que legitiman el trabajo de la enfermera como el aspecto humano mas valioso y soporte universal para la atención y prevención de la salud ,lo cual es demostrado día a con día con su trabajo y profesionalismo lo mismo desde un consultorio periférico que en la clínica de medicina familiar ,en el campo en los hospitales ,por ello queremos reconocerlo atreves de este homenaje organizado por el instituto atreves de la jurisdicción .DESEAMOS DE CORAZON QUE ESTE Y TODOS LOS DIAS GOCEN DE CABAL SALUD PARA QUE PUEDAN AYUDAR A PRESERVAR LA DE SUS SEMEJANTES.