ÍNDEX


1. Introducció
A l’assignatura semestral de Societat i Cultura, se’ns ha proposat realitzar un treball sobre un poble indígena a partir de l’aplicació del Patró Universal de Marvin Harris.
El que es pretén amb l’elaboració d’aquest treball és prendre consciència de l’existència de pobles indígenes i entendre millor les seves cultures, així com conèixer la forma de vida, les creences i la situació actual en que es troba el poble indígena treballat.
El motiu pel qual vaig escollir els Embera és degut a que no els coneixia i, tot cercant informació per Internet, em vaig adonar que era una ètnia bastant semblant a la tribu dels Homes Invisibles, de la pel·lícula La selva maragda.

El poble indígena Embera, que majoritàriament es troba situat a Colòmbia, durant els últims 20 anys ha sigut víctima d’un desplaçament forçat a causa dels processos expansius de les campanyes colonitzadores, les quals els ha obligat a ubicar-se fora del territori tradicional, més concretament, a Panamà i Equador. Aquesta ètnia està formada per 71.412 habitants, els quals es troben dispersos en diferents departaments de la geografia nacional, com Córdoba, Antioquia, Chocó, Risaralda, la Vall del Cauca, Cauca, Narinyo i Putumayo. A més, lingüísticament formen part de la família Chocó.
Segons les peculiaritats culturals, dialectals i geofísiques, trobem els Embera Chamí, elsEmbera Dóbida, els Embera Oibida i els Embera Eyabida. Les característiques particulars de cada zona s'han establert d'acord a la tradició cultural i els factors com ara les singularitats regionals dels territoris que habiten, els contactes amb els colons, les diferents àrees climàtiques i el grau d'interrelació amb la societat major. Aquestes diferències no els impedeixen mantenir la seva unitat a nivell de la concepció del món i de la seva relació amb l'entorn. Per tant, es pot parlar del poble Embera en general per sobre de les particularitats regionals, fent només l'excepció per la diferenciació, d'acord amb les condicions del medi geogràfic que habitin.
Pel que fa la població Embera, físicament, tant els homes com les dones, tendeixen a ser molt similars. Són d’estatura baixa, el seu color de pell és enfosquit, el cabell el tenen molt negre i solen vestir amb teles de colors vius. No obstant, ni els homes ni les dones utilitzen cap material que els cobreixi l’esquena i el pit, però els homes, fan servir el “gayuco”, una tela que els cobreix la part més íntima i, les dones, utilitzen unes faldilles anomenades “paruma”, que els hi cobreixen les cuixes. A més, el seu pit el cobreixen amb collarets fets amb vidre o plata i, el seu cap, el decoren amb plantes naturals. Tanmateix, acostumen a portar el seu cos pintat, ja que és una de les manifestacions més importants de la seva cultura i, a través d’elles, són capaços detransmetre el seu estat d’ànim i el cicle de vida en que es troben.


2. Infraestructura
2.1. Mode de producció
2.1.1. Tecnologia de subsistència
Els Embera disposen d’una tecnologia poc desenvolupada. Per tal d’obtenir aliments, duen a terme tres activitats econòmiques: la caça, la pesca i l’agricultura.
Tradicionalment, els Embera practiquen una agricultura de selva tropical humida, és a dir, cultiven una gran varietat de productes com blat de moro, canyes de sucre, plàtans, iuca, nyam, batata, palmes silvestres, entre d’altres.
Els aliments que consumeixen amb major freqüència són els següents: el blat de moro, que esdevé un producte de vital importància, del qual se’n sembren dues collites l’any, en èpoques d’estiu, que poden coincidir amb els mesos de maig a juliol i d’agost a octubre. Aquest és cultivat, bàsicament, per a l’elaboració de la “chica”, un menjar tradicional per a les festes, els treballs comunitaris i/o per activitats quotidianes.
Pel que fa al plàtan, aquest és un aliment bàsic per els Embera, els qual en destinen una part per la comercialització.
El cultiu d’arròs és nou per a la regió i el sembren pel seu propi consum. A més, la seva producció esdevé una activitat familiar, ja que els homes van fent els forats al terreny, en el qual, les dones, hi dipositen la llavor.
Tanmateix, la recol·lecció de fruits és molt escassa i, per tant, representen un percentatge moltbaix de la seva alimentació. Alguns dels fruits que podem trobar a la regió dels Embera són els tubercles silvestres, fruits dolços, mel, etc.
La caça és una línia molt important de la seva economia, únicament masculina, però que per falta de territoris per aquesta activitat, dia a dia ha anat disminuint la seva pràctica. Les principals preses solen ser els cérvols, l’ós formiguer, els esquirols, el “tatabro”, entre d’altres.
Els caçadors Embera disposen d’una fortalesa i destresa, lligades al profund coneixement que tenen de la selva, de les costums i les característiques de les seves preses, ja que no fan ús de trampes.
La població més jove, s’inicia a la cacera a partir de la predilecció d’aus com les perdius, els ànecs corbs, els guacamais, les orenetes, els coloms, les cotorres, els lloros i els tucans. Els joves s'inicien en la cacera atrapant aus i altres preses petites.
La dieta de carn es complementa amb alguns animals domèstics com ànecs, gallines i porcs, els quals són cuidats per les dones. Encara que és molt rar, algunes famílies poden arribar a tenir algun cap de bestiar boví.
La pesca és la tercera activitat d'importància en l'economia Embera, ja que en les zones de muntanya està en vies d'extinció. És un ofici quotidià exercit per homes, dones i nens, però amb especialitats específiques per a cada un d'ells.
Els homes la realitzen amb “atarrayas”, arpons, hams, bots i “barbascos”, extreien granvarietat de peixos com el déntol, la sabaleta, la donzella, el barbut i la sardina. Les dones busquen les coroncoras o wakukos, adherides a les pedres, les quals atrapen amb la mà, algunes vegades pesquen amb atarrayas altres classes de peixos. Els nens participen en la pesca d'acord amb les activitats del seu sexe.
Després d'obtenir els peixos, les dones s'encarreguen de netejar-los i preparar-los. Es consumeixen frescos, o es salen o fumen en barbacoes sobre el foc, per tal de consumir-los posteriorment.
Els utensilis més utilitzats per a realitzar aquests tipus d’activitat són els arcs, les fletxes, els ganivets, etc., els quals han elaborat manualment a partir dels materials que extreuen de la naturalesa, és a dir, mitjançant fusta, plantes, etc.


2.1.2. Relacions tècnico-ambientals
Les seves cases, construïdes amb fustes fines i amb fulles de palma, són extra-ordinàriament netes. De base circular, oberta pels costats per rebre la fresca, amb sostre cònic i pis de canyes elevat del sòl per alliberar-se de les inundacions, de la humitat i dels animals nocius, i s’hi puja per un pal inclinat amb osques. El fogó està situat sobre una capa gruixuda de terra, per tal d’evitar els incendis. A més, el pis està construït a uns 1.50 metres del terra. Les seves cases no tenen quartos, però cada espai té una funció específica. Els seus habitatges estan aïllats i només es veuen grups de cases quan les habiten individusd’una mateixa família.

2.1.3. Ecosistemes
Tradicionalment han habitat en territoris de selva tropical humida o amb característiques similars com els boscos tropicals, humits o subtropicals.
Tanmateix, disposen de diversos tipus de sòls: els terrenys que es troben situats a les zones més baixes dels rius són de major inundació i les zones més muntanyoses. Aquests, estan coberts per una vegetació composta d'arbres de més de 30 m d'alçada i un sotabosc menys dens, compost per arbres menys alts, palmes, arbustos i herbes. Pel que fa les àrees muntanyoses, dels contraforts de la serralada occidental, s’hi troben els boscos menys humits.
El seu tipus de clima fa que plogui gran part de l'any, raó per la qual el nivell dels seus rius i trencades baixa i puja amb freqüència.



2.1.4. Pautes de treball
Les pautes de treball de la població Embera estan classificades segons el sexe i l’edat. Les activitats masculines són les que estan relacionades al bosc, la preparació de llavors, la sembra, la neteja, la collita, la càrrega i emmagatzematge dels cultius de plàtan, blat de moro, cafè, cacau, canya i arròs. Com que els cultius no requereixen d'excessiu treball, els homes surten de caça i pesca cada dia i porten la llenya a casa. Tanmateix, s’encarreguen de la tala de diversos objectes d'ús quotidià i d’elaborar canoes. L'home també s'encarrega de fer les transaccions comercials i realitzar treball assalariat si és el cas.Pel que fa a les activitats femenines, aquestes s’encarreguen de la collita, de la càrrega de productes i el processament d’aquests, per a l'elaboració dels aliments. A més, participen en els cultius de plàtan, blat de moro, arròs, cafè i canya, en les activitats de la frega, preparació de llavors, sembra, neteja i emmagatzematge.
Per la seva banda, els nens realitzen activitats d'acord amb el seu sexe, les quals són iguals a les dels adults. En els cultius participen en la “regata”, la sembra, la collita i la càrrega de productes.

2.2. Mode de reproducció
2.2.1. Demografia
Com ja he esmentat anteriorment, el poble Embera està format per 71.412 persones –segons un estudi realitzat durant l’any 2010- de les quals, no hi ha cap sexe predominant, és a dir, la quantitat d’homes i de dones és semblant. Els habitants d’aquesta població es troben dispersos en diferents departaments de la geografia nacional, com Córdoba, Antioquia, Chocó, Risaralda, la Vall del Cauca, Cauca, Narinyo i Putumayo.

2.2.2. Pautes d’aparellament
A les seves pautes d’aparellament no hi ha prescripcions matrimonials, però si que existeix la prohibició de casar-se dins dels dos primers graus de consanguinitat bilateral, encara que en alguns grups molt aïllats es produeixen unions entre cosins de primer grau i oncles i nebots.
L’home va a demanar al pare de la seva estimada el permís d’anar a viure junts i s’uneixen sense més cerimònia.En alguns rius, la influència missionera ha fet comú el matrimoni religiós catòlic. La monogàmia és generalitzada, però es permet la poligàmia i, en alguns llocs, és freqüent que l'home s'uneix a dues germanes o una dona i la seva filla.

2.2.3. Fertilitat, natalitat i mortalitat
La població Embera sol ser adulta, tot i que en els últims anys, la natalitat ha augmentat i la mortalitat ha disminuït considerablement. Actualment, les famílies tenen una mitjana de 3 o 4 fills.

2.2.4. Nutrició infantil
Les dones donen a mamar als seus fills durant els primers mesos de vida, però seguidament, comencen a alimentar-los d’altres productes extrets de la naturalesa.



2.2.5. Control mèdic de pautes demogràfiques
Dins la tribu no disposen de metges, ja que ells creuen amb la figura del “jaibana', l'home de coneixement, 'el veritable home'. És l'especialista entre els Embera, qui controla les essències i entaula relació amb els diversos mons. La seva condició de ser “jaibana” li permet penetrar en l'essencialitat de les coses, establint comunicació amb elles.

3. Estructura
3.1. Economia domèstica
3.1.1. Estructura familiar
Tradicionalment, la població vivia dispersa i es concentrava en pobles juntament amb la seva família, ja que consideren que és la unitat social més important.
Les famílies que formen el poble Embera s’estructuren d’una manera molt igual a la nostra. Cada família és anomenada Chapaku, jaque s’agrupen a partir de generacions, és a dir, els avis, pares, nets i cosins, viuen junts i comparteixen treball i cerimònies.

3.1.2. Divisió domèstica del treball
Tal i com he esmentat anteriorment, els homes i les dones realitzen tasques diferents dins una família. Els homes s’encarregaven de la agricultura, la caça i la pesca, en canvi les dones, es cuidaven de l’agricultura, de la casa i de l’elaboració de vestits. Pel que fa els més petits de la casa, aquest havien d’ajudar als seus pares i, dependent del sexe, realitzaven unes activitats o unes altres.

3.1.3. Socialització domèstica, enculturació, educació
La cultura, les tradicions, les costums i l’educació es va transmetent de generació en generació de forma oral, és a dir, els homes i les dones més grans de la família expliquen els seus coneixements als més petits i així sucessivament.


3.1.4. Edat i rols sexuals
Bàsicament, aquesta tribu la distribuiria en tres grups d’edats. El primer grup està format per nens i nenes, d’entre 0 a 12 anys, els quals tenen la funció de ser fills i, per tant no poden fer gaire feina. No obstant, els més grans ajuden a les feines de casa i de tant en tant, depenent del sexe, en el cas dels nens van ajudar al pare i, en el cas de les noies, a la mare, per tal de començar a aprendre els oficis.
El segon grup, estaria format per adolescents i adults. Els homes d’aquest sector, tenen la funció de caçar, pescar,construir cases noves, etc., a més, si tenen una esposa i fills, han de fer la funció de marit i de pare. Pel que fa les dones, s’encarreguen de cuidar els fills i la casa, s’encarreguen de la recol·lecció de fruits i cuiden el seu espòs. Tant els homes com les dones han d’educar i ensenyar els seus fills, per tal que en un futur, sàpiguen cuidar a les seves famílies.
Finalment, trobem la societat adulta, els els més savis de la població. Aquests s’encarreguen d’inculcar els valors de la societat i d’anar transmetent tots els seus coneixements.


3.1.5. Jerarquies de disciplina domèstica
El control social intern es troba en mans del cap de família, de manera general el més gran, qui orienta el lloc de l'assentament, assigna terrenys per als membres de la família i resol els conflictes que són de la seva ingerència.

3.2. Economia política
3.2.1. Divisió social del treball
La divisió social del treball de la tribu no és del tot igualitària, ja que les dones han de fer front a més feines de treball que no pas els homes. Fins i tot, a casa mana l’home que de tant en tant, aquest, es deixa aconsellar per la seva esposa.

3.2.2. Classe, cesta, jerarquies urbanes/rurals
L’etnia Embera no està dividida per estaments socials i es troba sota la responsabilitat del “jaibana” principal, la persona que s’encarrega del control social i territorial.

3.2.3. Guerra

Tant el territori com els mateixos Emberas'han anat transformant d'acord amb la seva dinàmica interna i com a reacció als diversos processos de conquesta i colonització. Aquests processos han estat vinculats a les necessitats nacionals, de l'economia extractiva de diversos recursos naturals -or, fusta, cautxú, pesca en diferents èpoques-, fenòmens que actualment continuen afectant la nació Embera.
A partir d’aquesta dinàmica han transcorregut cinc segles d'història d'explotació, domini i violència cap als indígenes, modificant-los tant l'espai vital com els seus elements culturals.
4. Superestructura
4.1. Creativitat
Dins la societat Embera tenen una sèrie de tradicions artístiques, expressives i estètiques.
El vestuari que porten normalment, es perfecciona amb ornaments, com collarets de llavors, dents, anells, polseres, corones i flors. L'ornament està lligat a l'expressió estètica de la pintura facial i corporal.
La pintura facial i corporal, és com una de les manifestacions més importants dins de la cultura Embera, ja que representa i comunica actituds socials, que es generen a partir de l'individu cap a la col·lectivitat i l’inversa. A través de la pintura, l'individu expressa els seus estats i cicles vitals. Es realitza tant en homes com en dones amb franges de tinta negra, a les cames , braços i abdomen, deixant espais en blanc entre una franja i altra, o omplint de dissenys geomètrics amb pinzells de fusta. Aquests dissenys es fan servir d'acord ambla situació o esdeveniment particular.
En algunes ocasions es pinten els pòmuls amb formes en aquest i espirals en color vermell, igual que els llavis, per seduir i enamorar.
Per a les ocasions especials, com les festes tradicionals, cants de curació, festes d'iniciació, rituals, etc., la pintura la porten especialment joves solters, que l’elaboren amb molt de compte un o dos dies abans.
La societat Embera practica una gran quantitat de rituals, com per exemple el bateig dels nadons, el traspàs de nen cap a adolescent, la inauguració d’una casa i la mort d’un ésser estimat, entre d’altres.
No obstant, un dels més destacats és “l’Ombligada”, el qual es practica amb els nadons que són acabats de néixer. El dia de lluna plena, agafen els nadons i els hi apliquen diverses substàncies al seu ventre per tal que adquireixin força per caçar, pescar i navegar.
La majoria de rituals i festes, van acompanyats de danses i músiques. En aquestes festes, l'expressió musical es manifesta a través del cant i/o els instruments musicals. No obstant, el cant també s'utilitza en diverses situacions quotidianes, en les quals s'expressa tristesa, alegria, amor, etc. Les cançons van narrant l'acció desenvolupada o qualsevol situació quotidiana, gairebé sempre són entonades per dones sense acompanyament instrumental.
Els instruments musicals Embera ens remeten en primera instància al tambor, com a element important dins el jaibanise i enles danses tradicionals. Actualment s'han introduït instruments nous com el guatxaraca, les guitarres, etc.

4.2. Aspectes intel·lectuals i mentals
La concepció Embera es transmet oralment de generació a generació, a través de mites, relats i llegendes que ensenyen situacions socials, relacionades amb els fets històrics de la seva pròpia cultura i de la concepció que tenen de la vida, reflectida en la seva quotidianitat. Els personatges d'aquestes situacions poden ser homes, animals i/o éssers primordials, els quals van descrivint episodis de la creació, de l'obtenció d'aliments, de l'apropiació de nous territoris, de la relació de l'humà amb altres mons, d'aventures dels jaibana, del simbòlic i de l'univers.
Daxizeze o Ankore, és un ésser primordial, femení / masculí, el qual crea a Caragabi a partir de la seva saliva. Caragabi s'enfronta al seu creador i alhora dóna origen als Embera i al seu món, ordenant el cosmos i permetent l'accés a l'aigua, al foc i als aliments, donant-los així la seva humanització. Aquests esdeveniments es relaten en el “mite de l'arbre de Jenené”.
L'univers Embera el conformen diversos mons, en algunes zones es parla de nou, en altres de tres. Es pot dir que són tres nivells i cada un està compost de diversos
El món de Caragabi, que alguns anomenen el món de les coses blaves, on resideixen Ankore i el mateix Caragabi, una sèrie d'éssers primordials, com les ànimes dels morts. Aquest mónestà compost per quatre nivells i es troba per sobre de l'humà.

El món governat per Trutruica, ser oposat a Caragabi però amb el mateix poder. Està compost per quatre nivells, en ells habiten els / jai /: aquest món queda sota del que és humà.

I el món de l'humà, el qual viu en constant enfrontament amb els / jai / i els éssers primordials.
Aquests mons sempre s'han relacionat, tant que antigament la relació entre el món de Caragabi i l'humà era bona. Els homes podien ascendir de Caragabi per una escala de vidre, sempre que respectessin la promesa de no tocar les flors que l'adornaven. Una vegada una dona pujava amb el seu fill a l'esquena, i el nen va prendre una flor, trencant així la possibilitat de visitar el món de dalt.
El món humà va quedar sense una comunicació directa, però a nivell del pensament es dóna una interrelació amb les essències de les coses, ja que ells conceben dos nivells: el de la quotidianitat i el de l'essencial.
El “jaibana” no té un estatus dins de la seva societat, ni deures rituals envers ella, no exerceix un poder econòmic, polític ni social. De la mateixa manera, davant seu no hi ha una religió associada, però la seva activitat es vincula a la de la societat en cas de curacions de malalties, protecció de territoris, propiciar caça, pesca i abundants collites, acomiadar els morts, algunes cerimònies, etc. Encara que realment la seva veritable activitat, el cant i el somni, és netamentindividual.
De “jaibana” pot ser qualsevol, home o dona, sense cap tipus de senyal particular. Inicia el seu aprenentatge des de petit, però sempre guiat per un mestre, un “jaibana” més savi i poderós al qual ha de pagar el seu ensenyament. Un cop ensenyat, aquest pot exercir a partir dels dotze anys d'edat.
El “jaibana” realitza una sèrie de cerimònies amb la finalitat de la comunicació amb els / jai /. Aquestes es realitzen a les nits i han de tenir els següents elements de parafernàlia ritual: begudes embriagadores per als / jai /, bastons de fusta, talles de curació, fulles, pintura facial i corporal. El “jaibana” les mira assegut en bancs de fusta.
Aquestes cerimònies es realitzen d'acord amb la situació desitjada: per curar malalts, per invocar poder, per propiciar abundància o bones situacions, per iniciar un “jaibana”.

5. Conclusions
Un cop finalitzat el treball de l’ètnia Embera, considero que ha estat un treball molt interessant el qual m’ha donat a conèixer una cultura, unes tradicions i una manera de viure que desconeixia per complet.
Personalment crec que els Embera, a traves del seu procés històric, han transformat un seguit de factors culturals sense perdre la seva verdadera identitat. No obstant, avui en dia s’han congregar una sèrie d’organitzacions, per tal d’exigir el dret de conservar una cultura diferent a la de la societat predominant.
Tanmateix, els principals problemes que té aquests grupindígena és el desco-neixement, per part de la societat nacional, dels drets de la població indígena, la manca de terres, el dret al seu propi desenvolupament, l’organització, la salut, l’educació i la participació en projectes que s’efectuïn en els seus territoris. A més, també tenen dret a ser artífexs de la seva pròpia història, és a dir, tenen dret a ser diferents de l’altre societat o de les altres cultures.

6. Bibliografia i Webgrafia
Arango, Raúl i Sanchez, Enrique. Los pueblos indígenas de Colombia en el umbral del Nuevo Milenio. Departamento Nacional de Planeación, DNP. Dirección de Desarrollo Territorial Sostenible. Bogota Colombia, 2004.
Anònim (2010). Diagnóstico de la situación del pueblo indígena Embera. [4 de desembre de 2012]. https://www.derechoshumanos.gov.co/Observatorio/documents/2010/DiagnosticoIndigenas/Diagnostico_EMBERA.pdf
Vasco Uribe, Luis Guillermo. (2010). Etnografía y problematica Embera. [27 de noviembre de 2012]. https://www.luguiva.net/articulos/detalle.aspx?id=87
Vasco Uribe, Luis Guillermo (1958). Jaibanas. Los verdaderos hombres. Bogota: Banco Popular, Colección Textos Universitarios.
Ulloa, Elsa (1987). Pintura facial Embera; expresión de identidad. Treball de Camp. Bogotà: Universitat Nacional de Colòmbia.
Ceron, Adrian. Comunidad Embera, “gente del rio”. [17 de desembre de 2012]. https://www.adrianceron-encuentroandino.es.tl/COMUNIDAD-EMBERA-_-REGION-PACIFICA-_-COLOMBIA.htm