Consultar ensayos de calidad
Las Infecciones Mas Comunes por TransmisiónLas Infecciones
Mas Comunes por Transmisión Sexual Si tú o tu pareja tienen uno de esos síntomas que se mencionan abajo, en el area genital, acudan a la clínica inmediatamente: * Flujo anormal o con mal olor de la vagina, el pene, o el recto * sangrado * Pus * Ampollas * Erupciones * Absceso * Lesiones * Búa * Hinchazón * Sensaciones ardientes * Sensibilidad * Cervicitis * Úlceras * Chancro * Cambios en la orina * Bultos * Infección vaginal por candida * Picazón * Verrugas genitales * Mal olor * Dolores * Relaciones sexuales con dolor * Pólipo Algunos síntomas de las infecciones por transmisión sexual se parecen a otros tipos de infecciones. Puede ser que no aparezcan en el area genital, pero son serias y pueden indicar que existe un problema de la salud, transmitido sexualmente o no. Acude al médico si has tenido alguno de estos síntomas por algún tiempo. * Capas en la lengua, garganta, o vagina * Pérdida de peso continua, rapida o sin explicación 1 de 6 PRÀCTICA 4 FARMACOLOGIA Hi ha espècies que estan sotmeses a un polimorfisme genètic pel que fa a la seva capacitat acetiladora (conill i home). En aquestes espècies es poden diferenciar dos grups poblacionals, els acetiladors ràpids i els acetiladors lents. És en l’espècie humana on s’ha estudiat amb més detall aquest fenomen que possiblement tingui lloc també en altres espècies. Sembla que aquest fenotip és una característica genèticament predeterminada a través d’un polimorfisme mendelià; així doncs, podem definir els acetiladors ràpids en l’espècie humana tal com s’expressa a la figura 1. 100 95 90 82 80 79 Esquimals % inactivadors ràpids Japonesos 70 Indis USA Negres USA 60 Blancs USA Hindús 50 50 Soviètics 44 40 40 Anglesos 38 38 Sudanesos Alemanys 30 30 Francesos 27 Argentins 22 19 20 Italians 17 14 Espanyols 10 10 Marroquins 0 1 Figura 1: Freqüència (%) d’inactivadors ràpidsd’isoniazida en diferents grups ètnics en l’espècie humana La determinació del fenotip acetilador s’ha utilitzat per a la predicció del potencial tòxic de determinats fàrmacs que utilitzen aquesta via metabòlica. Així, la polineuritis, efecte indesitjable de la isoniazida que s’observa més sovint en els inactivadors lents que no pas en els ràpids, és possiblement causada pel fàrmac. En canvi, l’hepatitis provocada per l’administració d’isoniazida,més freqüent entre els acetiladors ràpids que no en els lents, sembla que es deu a la unió d’un metabòlit tòxic de la isoniazida a les proteïnes hepàtiques. Atès que generalment la biotransformació de fàrmacs és a través de mecanismes inespecífics, és lògic suposar que les acetiltransferases hepàtiques catalitzen l’acetilació d’una àmplia gama de fàrmacs: la isoniazida, algunes sulfamides, la hidrazida, la procaïnamida, el clonazepam i la cafeïna, entre d’altres. 2 de 6 PRÀCTICA 4 FARMACOLOGIA OBJECTIUS L’objectiu d’aquesta pràctica és determinar el fenotip acetilador de diferents individus després de l’administració, per via oral, d’una dosi de 300 mg d’isoniazida. 2. MATERIAL I MÈTODES 2.1. MATERIAL • tubs 30 ml • pipeta automàtica 1 ml • pipetes Pasteur • vasos de precipitat • gradeta tubs 30 ml • cubetes 1 ml • puntes de pipeta 1 ml • colorímetre 2.2. REACTIUS • HCl 0 N • Anhídrid acètic pur• NaOH 7 N • NaOH 0,5 N • Tampó fosfat potàssic pH 6 • Cianur potàssic 20% • Cloramina T 12,5% • Acetona pura 2.3. PROCEDIMENT (esquematitzat a la pàgina 6) 1. S’administren, per via oral, 300 mg d’isoniazida i entre la sisena i la vuitena hora després de l’administració es recull l’orina. 2. S’agafen 2 alíquotes d’1 ml de l’orina i s’afegeix a cadascuna 0 ml de HCI 0,5 mostres es deixen a temperatura ambient durant 15 minuts. Les alíquotes s’anomenaran A i B respectivament. 3. A l’alíquota * Dolor abdominal * Bultos * Pérdida del oído * Pérdida del cabello * Dolor articular * Mareos * Cambio de apetito * Trastornos mentales * Ictericia *Dolores musculares * Dolores de cabeza * Nausea * Problemas para evacuar el vientre * Sudor nocturno * Escalofríos * Dolor de la garganta * Tos * Glandulas hinchadas * Diarrea * Vaginitis * Piel descolorada * Pérdida de la vista * Cansancio * Vómitos * Agotamiento - fiebre * Debilidad Las Infecciones Mas Comunes por Transmisión Sexual # Vaginitis Bacteria # Clamidia # Cytomegalovirus (CMV) # Verrugas Genitales # Gonorrea # Hepatitis # Herpes # Virus de la Inmunodeficiencia Humana (VIH) # Virus de Papiloma Humano # Molusco Contagioso # Enfermedad Pélvica Inflamatoria (EPI) # Piojos Púbicos o Ladillas # Sarna # Sífilis # Tricomoniasis # Infecciones de las Vías Urinarias Perea E. (1993). Enfermedades de transmisión sexual. García A. (1992). Enfermedades de transmisión sexual. Sevilla: Eudema Vilata J. (1993). Enfermedades de transmisión sexual. De Wikipedia, La Enciclopedia Libre. Enfermedades de transmisión sexual. https://es.wikipedia.org/wiki/infecciones_de_transmisión_sexual. Consultado (05-Noviembre-2010 De Monografias.com. Enfermedades de transmisión sexual. https://www.monografias.com/trabajos47/enfermedades-sexuales/enfermedades-sexuales2.shtml. Consultado (06-Noviembre-2010) Política de privacidad |
|