“A la Nació
[ ) Consumat en el terreny de la força el moviment revolucionari iniciat a Cadis contra un poder que lentament havia anat afluixant i trencant tots els vincles de l'obediència i el respecte, fins al punt d'haver fet possible el seu afonament en l'espai de pocs dies; acabada la missió de les juntes i nomenades les autoritats, convenient i necessari és ja que El Govern provisional, constituït en virtut dels successos que han transformat fonamentalment l'estat polític d'Espanya, arreplegue i concrete les diverses manifestacions de l'opinió pública, lliure i diversament exposades durant el solemne període de lluita material per que ha passat la nostra revolució salvadora.

[ ] Com a punt de partida per a la promulgació dels seus principis generals, la revolució ha començat per assentar un fet que és la base robusta sobre la qual han de descansar les seues reconquistades llibertats. Este fet és el destronament i expulsió d'una dinastia, que la seua oberta oposició amb l'esperit del segle ha sigut rèmora a tot progrés, i sobre la qual El Govern provisional, per respecte a si mateix, creuoportú tendir la commiseració del seu silenci. Però ha de consignar el fet, reconéixer-li com a emanació ostensible de la sobirania nacional i acceptar-li com a arrel i fonament de la nova era que la revolució ha inaugurat. (…)
Destruït l'obstacle i expedit el camí, la revolució hi ha establit el sufragi universal, com la demostració més evident i palpable de la sobirania del poble. (…)
Proclamats els principis sobre els quals ha de fonamentar-se el nostre futur règim governamental; basat en la llibertat més àmplia i reconeguts per totes les juntes, nascudes a la calor del programa de Cadis, : (…)
La més important de totes, per l'alteració essencial que introduïx en l'organització secular d'Espanya, és la relativa al plantejament de la llibertat religiosa.
(…)La llibertat d'ensenyança és una altra de les reformes cardinals que la revolució ha reclamat i que el Govern provisional s'ha precipitat a satisfer sense pèrdua de temps. Els excessos comesos en estos últims anys per la reacció desenfrenada i cega contra les espontànies manifestacions de l'enteniment humà, intrèpid de la càtedra sense respecte alsdrets legal i legítimament adquirits
(…)Madrid, 25 d'octubre de 1868.-El president del Govern provisional i del Consell de Ministres, Francisco Serrano.-El ministre de la Guerra, Juan Prim.-El ministre d'Estat, Juan Alvarez de Lorenzana-El ministre de Gràcia i justícia, Antonio Romero Ortiz.-El ministre de Marina, Juan Bautista Topete.-El ministre d'Hisenda, Laureano Figueroa-El ministre de la Governació, Praxedes Mateo Sagasta.-El ministre de Foment, Manuel Ruiz Zorrilla.-El ministre d'Ultramar, Adelardo López d'Ayala.”
Gaseta de Madrid, 26 d'octubre de 1868.




Idees principals

- Victória del moviment revolucionari per posar fí a la monarquia d’Isabel II.
- Dissolució de les Juntes.
- Formació d’un Govern Provisional que dona solució a algunes demandes populars.
- Expulsió de la dinastia dels Borbó, a la que declara contraria al progrés.
- Accepta als Borbó com a iniciadors d’alguns dels fonaments de la nova etapa
- El Govern Provisional es reconegut per les juntes.
- Establiment del sufragi universal, la llibertat de religió, i la llibertat d’ensenyament.