ÓRGANS VESTIGIALS DELS HUMANS

- El coxis és un os situat sota l'os sacre al final de la columna vertebral. Encara que actualment ajuda a l'hora d'esmorteir caigudes, asseure's, mantenir l'equilibri i és lloc d'inserció d'alguns músculs, no exerceix un paper important i és molt susceptible a lesionar-se per caigudes. És un vestigi de la cua que els embrions humans posseeixen fins a començaments de la 8ª setmana.
- Apèndix és una prolongació de l'intestí gruixut. Abans seria molt útil en els nostres avantpassats herbívors ja que proporcionaria la capacitat de digerir amb major eficàcia la cel·lulosa de la dieta. Actualment se sap que té una mínima funció immunitària completament prescindible. Alguns metges consideren que l'apèndix no té cap funció en el cos humà. 
- Les amígdales són suposadament la nostra primera línia de defensa contra els bacteris, però de vegades fa equip amb elles i els obre les portes al nostre cos. Per això moltes persones les consideren órgans vestigials.

- Els queixals del judici representen el tercer molar. Es diuen queixals del judici atès que a l'edat en què apareixen se suposa que la persona té un judici més desenvolupat i complet que quan apareix la resta de dents. Els queixals del judici solen afectar a altres dents en desenvolupar-se, empenyent-los o sortint 'tortes'. Quan això ocorre se solen extreure. Com a prova definitiva de l'evolució actual, els humans estem perdentaquests queixals a poc a poc, per la qual cosa hi ha algunes persones que no arriben a desenvolupar-les de manera congènita. Ja no són necessàries per al tipus d'aliments que ingerim. 
- L’òrgan Vomeronasal és un diminut clot a cada costat de l'envà nasal que es considera lligat als quimioreceptors no funcionals, es localitza en l'os vómer, entre el nas i la boca. Si som capços de captar feromones, cosa que encara no és segura, probablement ho fem gràcies a aquest òrgan. Les serps ho usen per fer olor preses, traient la llengua i atraient partícules a l'obertura de l'òrgan en el paladar. Alguns mamífers utilitzen un moviment facial característic anomenat reflex de flehmen per enviar compostos a aquest òrgan, mentre que en altres mamífers el mateix òrgan es contreu i bomba per atreure els compostos. Podrien ser tot el que queda de la nostra otrora gran habilitat per detectar feromones.  
-Sins paranasals, els sins nasals dels nostres primers ancestres podrien haver estat lligats als receptors d'olor, que els aportaven un elevat sentit de l'olfacte que els ajudava a sobreviure. Ningú sap per què retenim aquestes cavitats associades a la mucositat, excepte potser per alleugerir el pes del cap i escalfar i humitejar l'aire que respirem. 
-El replegament semilunar és un engrosament de la conjuntiva en l'angle intern de l'ull i ocult en gran part per les parpelles. L'interior del replegament pot posseir una làminacartilaginosa i fibres musculars. Vestigis de la membrana nictitant o també anomenat tercera parpella present en animals inferiors. En tancar-ho, durant la immersió, actua com membrana protectora de la còrnia en els amfibis. 
-La tercera parpella és un ancestre comú a les aus i els mamífers que podia haver comptat amb una membrana per protegir l'ull i escombrar els residus cap a l'exterior. D'ella els humans conserven solament un petit plec a la cantonada interior de l'ull. També es diu membrana nictitant. 
-Punt de Darwin (o tubercle), es tracta d'una punta situada a la vora de l'orella, més exactament en el terç superior de l’hélix, i es diu així perquè Charles Darwin ho va descriure per primera vegada en “L'Origen de l'Home”.
-Mugrons masculins, els conductes lactífers es formen abans que la testosterona provoqui la diferenciació de sexes en el fetus. Els homes tenen teixit mamari que pot ser estimulat per produir llet. Durant les primeres setmanes, l'embrió en desenvolupament segueix un “avantprojecte femení”, tant en els òrgans reproductors com en els mugrons. La testosterona no apareix en escena fins al cap de 60 dies canviant l'activitat genèrica de les cèl·lules de genitals i cervell. Però tot i així, aquestes papil·les mamàries ja no es mouran d'aquí. 
-Borrissol corporal. Les celles, eviten que la suor caigui als ulls, i el borrissol facial masculí podria jugar algun paper en la selecció sexual, peròaparentment, la major part del pèl restant en el cos humà no té cap funció. 
-Les costelles cervicals són vestigis de l'evolució, possiblement restes de l'edat dels rèptils. Poden aparèixer en el coll, són vestigis d'altres costelles. Les costelles cervicals apareixen en menys del 1% de la població i, sovint, solen ser causa de problemes de tipus nerviós i arterial. El normal és que desapareguin en el desenvolupament embrionari. 
-Tretzena costella, encara que la majoria dels humans posseïm 12 parells de costelles, uns quants (1 adult de cada 10 aproximadament) posseeixen 13 parells de costelles. Alguna cosa tan inusual en els humans és molt usual en espècies molt emparentades amb nosaltres com els goril·les. 
-Dits del peu (menys el dit gros), si ben el dit gros del peu ens permet mantenir l'equilibri amb eficàcia, els altres dits amb prou feines intervenen en aquesta tasca pel que són prescindibles. De fet, els nostres peus serien més eficaços si tinguessin forma de “manopla” en lloc de “guant”.
-Got deferente femení, el que podria haver-se convertit en conductes seminals en els mascles, es converteixen en paraovaris en les femelles, un grup de tubs que acaben en via morta propers als ovari.
-Úter masculí, les restes d'un òrgan sexual femení no desenvolupat pengen de l'òrgan de la pròstata masculina. 
-Prepuci. La pell que recobreix el gland es denomina prepuci i també s'inclou en els òrgans vestigials. Antany eranecessària per 2 raons: permetia tenir relativament humida aquesta zona del penis i facilitava molt la penetració que podria ser ràpida i sense massa preàmbuls i d'altra banda protegia al penis de les herbes altes de les prades en les quals l'ésser humà habitava sense roba. Actualment, i amb una mica de sort, no ho necessitem en cap dels 2 casos. 
-Múscul peroni anterior. Aquest múscul va des del peroné al dit menovell del peu. Participa en la rotació exterior del peu i molta gent manca d'ell. La seva importància és tal que només s'adonen que no ho tenen després d'un examen médic per altres raons. 
-Múscul piramidal, és un diminut múscul triangular semblat a un marsupi que s'uneix a l'os púbic. Surt de la pelvis pel forat sacrociàtic major i des d'aquí es dirigeix cap avall per sota del glutis. Més del 20% de nosaltres manquem d'ell. És bastant inútil, encara que és cert que protegeix el nervi ciàtic. També és important en esportistes d'alt rendiment, sobretot en esports de resistència.
-Músculs extrínsecs del pavelló auricular: Molts animals són capaços de moure a voluntat el pavelló auricular cap a l'adreça de la qual procedeix el so gràcies a aquest conjunt de músculs vestigials evolutius. En canvi, el pavelló auricular humà és molt menys mòbil, doncs no posseïm aquest control voluntari sobre la seva orientació.
-Múscul plantar, aquest múscul va ser útil per a altres primats, que ho usaven per agarrar objectes ambels peus. Ja ha desaparegut en el 9% de la població humana. Situat en la planta del peu és el responsable de les famoses “rampes” o contraccions doloroses involuntàries d'aquesta zona. També seria molt útil si tinguéssim la planta del peu articulada, ja que ens permetria tancar-la com una mà per poder, per exemple, grimpar més eficaçment. 
-Múscul erector del pèl, es troba unit als fol·licles pilosos i s'encarrega de produir la pell de gallina. Aquesta funció era realment útil quan posseíem molt pèl ja que ens permetia crear una borsa d'aire calent entre el nostre cos i l'exterior. Ara hem perdut aquesta quantitat de pèl però no hem perdut aquests músculs. Certs feixos de fibres musculars llises permeten als animals estarrufar el seu pelatge per millorar la seva capacitat d'aïllament o per intimidar a altres animals. 
-Múscul subclavic, enllaça la primera costella amb la clavícula i en els animals quadrúpedes permet la marxa a 4 potes. Els humans fa ja algun temps que som bípedes, però tot i així hi ha persones que neixen amb 1 o 2 d'aquests músculs. 
-Múscul palmar, uneix el colze amb la nina i ens proporcionaria una força extra si caminéssim penjats d'alguna branca. Encara que ja no és el cas, el múscul contínua en el seu lloc i almenys 1 persona de cada 10 àdhuc ho presenta. La seva importància és tan mínima que els cirurgians ho aprofiten com a matèria primera si s'ha de reconstruir algun altre múscul.