ESTRUCTURA MOLECULAR DEL AGUA
En 1781 el químico britanico Henry Cavendish sintetizó agua detonando una mezcla de hidrógeno y aire. Sin embargo, los resultados de este experimento no fueron interpretadosclaramente hasta dos años mas tarde, cuando el químico francés Antoine Laurent deLavoisier propuso que el agua no era un elemento sino un compuesto de oxígeno ehidrógeno.

.La molécula de agua esta formada por dos atomos de H unidos a un atomo de O por medio de dos
Enlaces covalentes
. La disposición tetraédrica de los orbitales

sp3
del oxígeno determina un angulo entre los enlaces H-O-H aproximadamente de 104'5 ademas el oxígeno es mas
Electronegativo
que el hidrógeno y atrae con mas fuerza a los electrones decada enlace.
,

PROPIEDADES FÍSICAS Y QUÍMICAS DEL AGUA

El agua pura es un líquido inodoro e insípido. Tiene un matiz azul, que sólo puede detectarse en capas de gran profundidad. A la presión atmosférica (760 mm de mercurio), el punto descongelación del agua es de 0 °C y Como muchos otros líquidos, el agua puede existir en estado sobre enfriado, es decir, que puede permanecer en estado líquido aunque su temperatura esté por debajo de su punto de congelación; se puede enfriar facilmente a unos-25 °C sin que se congele. El agua sobre enfriado se puede congelar agitandola,descendiendo mas su temperatura o añadiéndole un cristal u otra partícula de hielo. Sus propiedades físicas se utilizan como patrones para definir, por ejemplo, escalas de temperatura. El agua es uno de los agentes ionizantes mas conocidos. Puesto que todas las sustancias sonde alguna manera soluble en agua, se le conoce frecuentemente como el disolventeuniversal. El agua combina con ciertas sales para formar hidratos, reacciona con los óxidosde los metales formando acidos y actúa como catalizador en muchas reacciones químicasimportantes.


2.2.2.1 Ceres

Una cera és el resultat de la unió d'un alcohol de cadena llarga i saturada (no caben més hidrògens) mitjançant enllaç èster on, com succeeix habitualment, s'allibera una molècula d'aigua.

En els animals les ceres tenen funció d'aïllant hídric tot i impedint l'entrada d'humitat per tal d'evitar infeccions, sobretot de fongs de la cera de les orelles i a la cera d'abelles. En les plantes la funció és contrària, és a dir, evitar la pèrdua d'aigua per evapotranspiració sobretot a les fulles, per això moltes d'elles presenten una capa brillant cerosaanomenada cutícules.

2.2.2.2 Acilglicèrids (Triglicèrids

Resulta de la unió mitjançant enllaços èster entre una molècula de 3 carbonis, cadascun amb un grup alcohol [glicerol + (1, 2 o 3) àcids grassos] que poden ser iguals o diferents entre si. Els més importants són els triglicèrids, és a dir, el cas d'esterificació màxima.

En els animals els triglicèrids s'acumulen en el teixit adipós i tenen funció de reserva d'energia però també en alguns casos esdevé un aïllant tèrmic o amortidor corporal. Per poder obtenir energia d'un triglicèrid cal hidrolitzar-lo de manera que glicerol i àcids grassos quedin separats, aquests són degradats i a demés perden energia mitjançant un procés metabòlic anomenat B-oxidació (beta). Trenca l'enllaç entre B i ᮕ.

2.2.2.3 Fosfolípids

Resulta de la substitució d'un àcid gras de l'extrem d'un triglicèrid per un grup fosfat. Entre els diferents fosfolípids destaca la lecitina que afegeix un compost nitrogenat anomenat acetilcolina al grup fosfat.

Els fosfolípids son amfipàtics ja que el grup fosfat és hidròfil mentre que les cadenes hidrocarbonades són hidròfugues. Aquesta característica és fonamental ja que a promès que els éssers vius mantinguin cèl·lules estables, gràcies a la membrana perquè aquesta té com a estructura bàsica una doble d'aquestes molècules, el que es coneix com bicapa fosfolípida de manera que els pols hidròfils estan dirigits cap al medi aquós tant l'extracel·lular com l'intercel·lular. Els pols hidròfugs se situen cap a l'interior de la pròpia membrana.2.2.3 Heterolípids

Els heterolípids no contenen àcids grassos i es caracteritzen per estar formats per cadenes lineals o per molècules mixtes lineals i cícliques o bé són policícliques. En tots els casos abunden els enllaços dobles en canvi l'oxigen hi és poc present. Es classifiquen en dos grups: Terpens i Esteroides.

2.2.3.1 Terpens

Les molècules dels terpens resulten de la unió repetida d'una estructura anomenada isoprè que conté 5 carbonis; quatre en línia i un lateral i dos enllaços alterns.

Són D'origen vegetal els més petits i lineals corresponen a les anomenades essències vegetals com la de la llimona o la de la menta. Els de tamany mitjà de molècula mixta formada per una cadena lineal i dos cicles hexagonals tots dos en un extrem de la cadena donen dues de les vitamines liposolubles i la E o antioxidant i la K o antihemorràgica. Els terpens de cadena allarga amb un cicle hexagonal a cada extrem donen pigments vegetals com els carotens que donen colors grocs, carbasses, vermells
El més conegut és el B-caroté que en trencar-se justament per la meitat dóna dues molècules de vitamina A (retinol).

2.2.3.2 Esteroides

Els esteroides són aquell conjunt de substàncies les molècules de les quals són derivats d'una estructura policíclica concretament formada per tres cicles hexagonals i un pentagonal (ciclopentàperhidrofenantrè).

Entre els diferents esteroides, destaca el colesterol però també són importants: la vitamina D, els àcids i sals biliars i les hormones sexuals ovàriques i testiculars.2.2.3.2.1 Colesterol

És una substància exclusivament animal. La seva molècula conté varies ramificacions, un enllaç doble i un grup alcohol.

És amfipàtic ja que el grup alcohol és hidròfil, mentre que la resta de la molècula és hidròfuga, així que en una molècula hi ha el pol hidròfil (OH) i la resta és el pol hidròfug. Aquesta propietat és aprofitada per les cèl·lules animals, per estabilitzar la seva membrana, fet que l'aconsegueix intercalant el colesterol entre els fosfolípids de la capa externa.

2.2.3.2.2 Vitamina D

És la única vitamina capaç de ser sintetitzada per l'espècie humana, procés que es duu a terme a la der EL HIELO
A la presión atmosférica (760 mm de mercurio), el punto de congelación del agua es de 0 °Cy Como muchos otros líquidos, el agua puede existir en estado sobre enfriado, es decir, que puede permanecer en estado líquido aunque su temperatura esté por debajo de su punto decongelación; se puede enfriar facilmente a unos -25 °C sin que se congele.En la figura se muestra la disposición de las moléculas de agua y un cristal de hielo destacade inmediato el protón hexagonal distal propiamente dicho.Otro caracter evidentemente de la estructura del hielo y la gran cantidad de espacio vacióque queda en el cristal lo que explica su baja densidad.La estabilidad de la estructura abierta en el hielo pueda aplicarse en función de geometría entodo un atomo individual de oxigeno.