BIOQUÍMICA

Biomolècules orgàniques

2.2 Lípids

Els lípids són coneguts comunament com greixos o grasses i es caracteritzen per ser insolubles en dissolvents polars com l'aigua. En canvi la seva solubilitat es marcada en el cas de dissolvents apolars, com ho són molts líquids orgànics (cetona, benzè..). Les molècules dels lípids contenen sempre C,H,O i en alguns casos P i N. Els lípids es classifiquen en dos grans grups: hololípids i heterolípids; segons si contenen o no àcids grassos respectivament. Els hololípids sí. Els heterlolípids no.

2.2.1 Àcids grassos

La molècula d'un àcid gras està formada per una cadena hidrocarbonada i un grup àcid o carboxil. La cadena hidrocarbonada és llarga de manera que en total l'àcid gras conté 16, 18, 20 o fins i tot 22 carbonis. Entre carbonis els enllaços són senzills però hi ha casos amb un o dos enllaços dobles. Si només presenten senzills es parla d'àcid gras saturat mentre que si conté algun doble es parla d'àcid gras insaturat.

Els àcids grassos es caracteritzen per presentar un comportament dual respecte de l'aigua ja que la cadena hidrocarbonada és apolar, és a dir, rebutja l'aigua, es diu que actua com a pont hidròfug, mentre que el grup àcid és polar i per tant té afinitat per l'aigua aleshores es diu que actua com a pont hidròfil. Així doncs, un àcid gras presenta dos comportaments oposats respecte a l'aigua, fet que es qualifica com amfipàtic. Aquesta característica amfipàtica té com a conseqüència la distribució regular dels àcids grassos situats damunt del'aigua, de manera que es formen una mena de gotes anomenades micel·les perquè el grup àcid o pont hidròfil sempre es distingeix cap a l'aigua; ocupen l'exterior de la micel·la. Mentre que el pol hidròfug en no quedar amb contacte amb l'aigua ocupa l'interior de la micel·la.

Els àcids grassos a temperatura ambient es troben normalment en estat líquid i comunament es parla d'olis. Pel que fa a la funció depèn de les unions amb altres substàncies ja que normalment els àcids grassos no es troben lliures sinó combinats amb altres molècules orgàniques. Així, poden ser estructurals quan es troben en forma de fosfolípid de les membranes cel·lulars i dels orgànuls o pot ser reservori d'energia o regulador tèrmic quan es troba dins del teixit adipós (greix).

2.2.2 Hololípids

Un hololípid resulta de la unió d'un o més d'un àcid gras, amb altres compostos orgànics. Els més coneguts són : les ceres, aciglicèrids (triglicèrids) i els fosfolípids.


2.2.2.1 Ceres

Una cera és el resultat de la unió d'un alcohol de cadena llarga i saturada (no caben més hidrògens) mitjançant enllaç èster on, com succeeix habitualment, s'allibera una molècula d'aigua.

En els animals les ceres tenen funció d'aïllant hídric tot i impedint l'entrada d'humitat per tal d'evitar infeccions, sobretot de fongs de la cera de les orelles i a la cera d'abelles. En les plantes la funció és contrària, és a dir, evitar la pèrdua d'aigua per evapotranspiració sobretot a les fulles, per això moltes d'elles presenten una capa brillant cerosaanomenada cutícules.

2.2.2.2 Acilglicèrids (Triglicèrids

Resulta de la unió mitjançant enllaços èster entre una molècula de 3 carbonis, cadascun amb un grup alcohol [glicerol + (1, 2 o 3) àcids grassos] que poden ser iguals o diferents entre si. Els més importants són els triglicèrids, és a dir, el cas d'esterificació màxima.

En els animals els triglicèrids s'acumulen en el teixit adipós i tenen funció de reserva d'energia però també en alguns casos esdevé un aïllant tèrmic o amortidor corporal. Per poder obtenir energia d'un triglicèrid cal hidrolitzar-lo de manera que glicerol i àcids grassos quedin separats, aquests són degradats i a demés perden energia mitjançant un procés metabòlic anomenat B-oxidació (beta). Trenca l'enllaç entre B i ᮕ.

2.2.2.3 Fosfolípids

Resulta de la substitució d'un àcid gras de l'extrem d'un triglicèrid per un grup fosfat. Entre els diferents fosfolípids destaca la lecitina que afegeix un compost nitrogenat anomenat acetilcolina al grup fosfat.

Els fosfolípids son amfipàtics ja que el grup fosfat és hidròfil mentre que les cadenes hidrocarbonades són hidròfugues. Aquesta característica és fonamental ja que a promès que els éssers vius mantinguin cèl·lules estables, gràcies a la membrana perquè aquesta té com a estructura bàsica una doble d'aquestes molècules, el que es coneix com bicapa fosfolípida de manera que els pols hidròfils estan dirigits cap al medi aquós tant l'extracel·lular com l'intercel·lular. Els pols hidròfugs se situen cap a l'interior de la pròpia membrana.2.2.3 Heterolípids

Els heterolípids no contenen àcids grassos i es caracteritzen per estar formats per cadenes lineals o per molècules mixtes lineals i cícliques o bé són policícliques. En tots els casos abunden els enllaços dobles en canvi l'oxigen hi és poc present. Es classifiquen en dos grups: Terpens i Esteroides.

2.2.3.1 Terpens

Les molècules dels terpens resulten de la unió repetida d'una estructura anomenada isoprè que conté 5 carbonis; quatre en línia i un lateral i dos enllaços alterns.

Són D'origen vegetal els més petits i lineals corresponen a les anomenades essències vegetals com la de la llimona o la de la menta. Els de tamany mitjà de molècula mixta formada per una cadena lineal i dos cicles hexagonals tots dos en un extrem de la cadena donen dues de les vitamines liposolubles i la E o antioxidant i la K o antihemorràgica. Els terpens de cadena allarga amb un cicle hexagonal a cada extrem donen pigments vegetals com els carotens que donen colors grocs, carbasses, vermells
El més conegut és el B-caroté que en trencar-se justament per la meitat dóna dues molècules de vitamina A (retinol).

2.2.3.2 Esteroides

Els esteroides són aquell conjunt de substàncies les molècules de les quals són derivats d'una estructura policíclica concretament formada per tres cicles hexagonals i un pentagonal (ciclopentàperhidrofenantrè).

Entre els diferents esteroides, destaca el colesterol però també són importants: la vitamina D, els àcids i sals biliars i les hormones sexuals ovàriques i testiculars.2.2.3.2.1 Colesterol

És una substància exclusivament animal. La seva molècula conté varies ramificacions, un enllaç doble i un grup alcohol.

És amfipàtic ja que el grup alcohol és hidròfil, mentre que la resta de la molècula és hidròfuga, així que en una molècula hi ha el pol hidròfil (OH) i la resta és el pol hidròfug. Aquesta propietat és aprofitada per les cèl·lules animals, per estabilitzar la seva membrana, fet que l'aconsegueix intercalant el colesterol entre els fosfolípids de la capa externa.

2.2.3.2.2 Vitamina D

És la única vitamina capaç de ser sintetitzada per l'espècie humana, procés que es duu a terme a la dermis gràcies a l'energia de la llum ultraviolada. La vitamina D o antiraquítica participa en la fixació del calci en els ossos, per tant és necessària per al creixement, la regeneració i l'enfortiment dels ossos.

2.2.3.2.3 Àcids i sals bilials


Es produeixen en el fetge i s'acumulen a la fel o vesícula bilial, la seva funció és facilitar la digestió dels greixos a l'intestí prim.

2.2.3.2.4 Hormones ovàriques i testiculars

Les hormones sintetitzades a l'ovari, és a dir, els estrògens i la progesterona participen en la regulació del cicle menstrual femení. Mentre que les hormones dels testicles, els andrògens tenen un paper de menor importància no relacionat amb la reproducció i que consisteix amb l'estimulació dels caràcters sexuals secundaris masculins.

2.3 Pròtids

Els pròtids són substàncies que sempre contenen carboni, hidrogen, oxigen i nitrogen.I tot sovint, sofre. Les seves molècules consisteixen en llargues o llarguíssimes cadenes i amés són polimèriques, els monòmers de les quals s'anomenen aminoàcids.

2.3.1 Aminoàcid (Aa

Com el seu nom indica qualsevol aminoàcid ha de presentar un grup amino i un grup àcid. Sempre units a un carboni que actua com a central, que a més a més està unit a un hidrogen i al grup diferencial o radical que es propi de cada aminoàcid. Hi ha 20 radicals diferents, per tant existeixen 20 aminoàcids diferents.

Els aminoàcids són molt solubles en aigua, per això és possible que la seva fórmula general es representi tal com existeix naturalment de manera que l'hidrogen (protó) salta del grup àcid al grup amino, de manera que tots dos queden carregats elèctricament i amb diferent signe, és a dir, l'aminoàcid queda ionitzat.

Els aminoàcids s'uneixen entre si mitjançant l'anomenat enllaç peptídic que consisteix en enllaçar el grup amino d'un aminoàcid amb el grup àcid d'un altre Aa. En el procés d'unió, es desprèn una molècula d'aigua.

Segons el nombre d'aminoàcids que constitueixen la cadena, els pròtids es classifiquen en: pèptids i en proteïnes. Cal dir però, que tot sovint no es diferencia i es confon el terme proteïna amb el terme pròtid de manera que tots són proteïnes. I els pèptids tan sols proteïnes petites.
2.3.2 Pèptids

Els pèptids són els protons petits de fins a 100 aminoàcids. Se solen diferenciar dos grups que són els oligopèptids i els polipèptids. Un oligopèptid conté entre dos i deu aminoàcids i s'identifiquenamb un prefix numeral, així un dipèptid presenta dos aminoàcids, un tetrapèptid quatre, un octapèptid vuit Per altre banda els pèptids més importants, reconeguts són els polipèptids formats per una cinquantena d'aminoàcids i són hormones, amb funció hormonal (substància que regula i coordina diferents òrgans del cos i que és sintetitzada i secretada per un teixit especial anomenat glandular) i destaquen les hormones hipofisiàries (que són sintetitzades per la hipòfisi que està al mig del crani) i les hormones pancreàtiques.

2.3.2.1 H. Hipofisiàries

Hi ha dos pèptids que tenen el seu orígen en la hipòfisi, la FSH (hormona estimulant del fol·licle) cadascuna de les parts que conformen l'ovari i que entrarà en activitat cada 28 dies. I també LH (hormona luteinitzant) responsable de la producció de la progesterona.
Totes dues hormones participen en el cicle menstrual femení.

2.3.2.2 H. Pancreàtiques

El pàncrees produeix dues hormones: la insulina i el glucagó. Les dues participen en la regulació dels nivells de glucosa a la sang. Després de menjar la concentració de glucosa sanguínia augmenta sobtadament, aleshores el pàncrees respon alliberant insulina que a traves de la sang es reparteix per tot el cos. La seva funció és doble; per una banda estimula els diferents teixits i òrgans corporals perquè utilitzin glucosa com a font d'energia i deixin d'utilitzar lípids. I per l'altra banda provoca que el fetge capturi glucosa i la transformi en glicogen. En canvi quan fa molt de temps que no es menja, la concentració deglucosa és baixa aleshores el pàncrees allibera glucagó que provoca tot el contrari que la insulina, és a dir, estimula el consum de lípids per obtenir energia de manera que l'estalviï glucosa i provoca que el fetge hidrolitzi el glicogen, alliberant glucosa a la sang. Així doncs, gràcies a l'actuació coordinada de les dues hormones els nivells de glucosa a la sang es mantenen estables.La manca o disfuncionalitat de la hormona glucagó, provoca hipoglucèmia, que és responsable de feblesa corporal i del mareig, però aquesta malaltia és poc corrent, en canvi, la manca de producció d'insulina o la seva incapacitat d'actuació és força habitual i implica hiperglucèmia, que si es manté en el temps provoca insuficiència renal, ceguera i finalment fins i tot la mort.Les persones amb hiperglucèmia permanent es diu que pateixen de diabetis i han d'injectar-se insulina.

2.3.3 Proteïnes

Són les biomolècules per excel·lència , de fet es pot afirmar que són les molècules amb vida. No hi ha cap característica, cap activitat biològica on no intervinguin les proteïnes, elles són les responsables del funcionament de la cèl·lula dels teixits i de l'organisme en el seu conjunt, es tracta de macromolècules. Grans polímers de centenars i tot sovint milers d'aminoàcids. Per tant la seva massa molecular es extraordinària i per això tot i sent solubles en aigua arriben a fer-se visibles en dissolució. Les proteïnes es classifiquen en homoproteïnes i heteroproteïnes. Es parla d'homoproteïnes quan la molècula només conté aminoàcids, en són exemples:col·lagen, immunoglobulines, ovoalbúmina.. Mentre que es parla d'heteroproteïnes quan a més a més de la cadena d'aminoàcids o cadena proteica, la molècula també conté un altre grup orgànic i/o inorgànic, que es coneix com grup prostètic. L'exemple més conegut d'heteroproteïnes és l'hemoglobina on el terme globina fa referència a la cadena d'aminoàcids i el terme hemo es refereix al grup prostètic, el qual conté ferro. Un exemple és la rodopsina.

2.3.3.1 Estructura

L'estructura és la disposició de la cadena proteica, s'anomena estructura tota proteïna que presenta tres estructures, anomenades respectivament: primaria, secundaria i terciària (nativa). Les diferents estructures són responsables de les característiques de la proteïna.

2.3.3.1.1 Primaria

Es refereix als aminoàcids que formen la cadena i sobretot a la seqüència d'aquests aminoàcids, de manera que el que és important, només només quins aminoàcids la constitueixen sinó l'ordre en que aquests es distribueixen. Si dues proteïnes presenten seqüències diferents és que són diferents entre si.

Així doncs el que defineix una proteïna concreta és la seqüència completa dels aminoàcids que la formen o el que és el mateix, l'estructura primaria és pròpia i única per a cada tipus de proteïna.








2.3.3.1.2 Secundaria

Fa referència a la forma de la cadena protèica. Tota proteïna presenta una de les dues possiblitats següents: Hèlix α o configuració ß. L'estructurasecundaria en hèlix α consisteix en el gir periòdic de la cadena sobres sí mateixa com si fos un espiral. L'estructura secundaria en configuració ß també s'anomena de full plegat i consisteix en la disposició angulosa i regular de la cadena en ziga-zaga.

2.3.3.1.3 Terciària (nativa

Es refereix a la disposició en l'espai de la cadena proteica en el seu conjunt. És responsable de la funcionalitat en la proteïna i hi ha només dues possibilitats: fibrosa o globular. L'estructura nativa fibrosa es dóna quan la cadena és bàsicament longitudinal, és a dir, que predomina una de les tres dimensions de l'espai. Mentre que l'estructura nativa globular implica que cap dimensió de l'espai predomina. La cadena proteica es disposa com un capdell. L'estructura nativa és molt sensible als canvis ambientals del medi, sobre tot de la temperatura i el pH que poden provocar la pèrdua de l'estructura, fet que es coneix com desnaturalització que comporta la inactivació funcional de la proteïna. En el cas de la temperatura s'ha de diferenciar entre l'escalfament i el refredament així les temperatures molt altes provoquen una desnaturalització irreversible, de manera que encara que la temperatura torni a ser adient la proteïna mai torna a ser funcional. Mentre que les temperatures baixes impliquen desnaturalitzacions reversibles, la qual cosa vol dir, que en recuperar-se la temperatura també es recupera l'estructura nativa i per tant la funcionalitat. Pel que fa al pH les variacions extremes tan per molt àcid o per molt bàsic, provoquen ladesnaturalització irreversible. Cada proteïna presenta un pH òptim on la seva activitat és màxima de manera que quan més s'allunya el pH d'aquest valor propi, més fàcil és la desnaturalització.

2.3.3.2 Funcions

Les proteïnes participen en tots els processos vitals així que no hi ha funció biològica on una o varies proteïnes en siguin protagonistes. Entre la multiplicitat funcional destaca: biocatalitzadora (enzimàtica), defensiva, energètica, estructural, coaguladora i motriu.

2.3.3.2.1 Biocatalitzadora (enzimàtica

La gran majoria de les proteïnes tenen funció biocatalitzadora, que vol dir que dirigeixen i acceleren les reaccions bioquímiques necessàries per a la vida. Aquestes proteïnes s'anomenen enzims i aconsegueixen augmentar la velocitat de reacció tot i estalviant energia ja que disminueixen l'energia d'activació de la reacció. La substància sobre la que actua l'enzim s'anomena substrat i el resultat de la seva transformació és el producte.

Els enzims són molt específics, que vol dir que només actuen sobre un substrat determinat al qual provoquen una modificació concreta això implica que a l'organisme i concretament dins de les seves cèl·lules hi ha tants enzims com substrats diferents i reaccions diferents. Un mateix enzim no pot dirigir dues reaccions diferents, només la pròpia. Per anomenar un enzim es sol utilitzar el nom de substrat i/o el nom del producte, i/o el tipus de reacció sempre acabant amb la terminació -asa. Així per exemple l'enzim que transforma la glucosa en glucosa-6P es dirigeix perl'hexoquinasa.

2.3.3.2.1.1 Coenzims

La majoria d'enzims necessiten la intervenció d'altres biomolècules anomenades coenzims que els subministrin l'energia i els grups orgànics o inorgànics necessaris per transformar el substrat. Un cop utilitzats els coenzims son inactius però molts d'ells poden ser recuperats, recarregats i per tant reutilitzats il·limitadament. El coenzim més important i universal dels éssers vius és l'adonesiontrifosfat (ATP) que subministra energia o grups fosfat.

Altres coenzims importants són els que subministren hidrogen fet que es coneix com “poder reductor”.

Les vitamines són coenzims que es necessiten en poca quantitat però que són imprescindibles i cal obtenir-los periòdicament perquè no són renovables.

2.3.3.2.1.2 Activitat enzimàtica

L'eficiència i la velocitat d'acció d'un enzim depèn de diferents factors ambientals concretament de la concentració del substrat, de la temperatura, del pH i dels inhibidors.

Concentració del substrat

La velocitat enzimàtica, és a dir, el ritme en que l'enzim transforma el substrat en producte és directament proporcional a la concentració del substrat, així a concentracions baixes la velocitat és molt lenta, però en augmentar, la concentració s'accelera de cop, ara bé, no és il·limitada de manera que concentracions molt altes ja no modifiquen la velocitat de transformació. L'enzim aleshores no pot transformar més substrat, ha arribat al seu límit d'acció. Es diu que l'enzim està saturat i que la reacció ha assolit la saturació.Temperatura

Cada enzim presenta un valor de temperatura òptim en el qual la seva activitat és màxima. Conforme la temperatura s'allunya d'aquest valor, l'enzim disminueix el seu rendiment fins que es perd completament en desnaturalitzar-se.

pH

El pH influeix de la mateixa manera que ho fa la temperatura, és a dir, cada enzim funciona al màxim rendiment a un determinat pH o pH òptim. De manera que a mesura que s'allunya d'aquesta situació, disminueix l'activitat fins a la inactivitat per desnaturalització.





Inhibidor

Un inhibidor és una biomolècula molt semblant al substrat que la converteix en competidora per l'enzim. Com l'enzim no pot transformar l'inhibidor la transformació de substrat disminueix. En definitiva l'inhibidor provoca una disminució del rendiment enzimàtic.

Sistemes multienzimàtics

A l'organisme és difícil trobar reaccions bioquímiques aïllades, el fet més freqüent és que varies reaccions s'encadenin successivament donant lloc a les anomenades rutes o vies metabòliques on el producte d'una reacció esdevé el substrat de la següent i tot sovint el producte final inhibeix l'enzim inicial per tal d'estalviar recursos.
AMPLIACIONS

Àcids grassos saturats..Apartat àcids grassos.

Els àcids grassos saturats tenen tots els enllaços de la cadena de carbonis simples. Formen greixos sòlids a temperaturaambient, els quals reben el nom de saturats. Aquests greixos es troben principalment en els animals encara que algunes plantes també són partidàries com el coco i la palma. Encara que alguns d'aquests productes es puguin desnatar com la llet, el formatge, iogurt el poc greix present continua tenint la funció d'àcid gras saturat. Aquests greixos si s'ingereixen en altres quantitats produeixen colesterol i malalties com coronàries. Dintre dels àcids grassos saturats hi ha dos grups destacats: Àcids palmític i esteàric.
Àcid palmític: és uns dels àcids grassos saturats més comuns en animals i plantes i és el major component de l'oli de palmera. La mantega, el formatge, la llet i la carn també contenen aquest àcid gras.
Àcid esteàric: saturat provinent de l'oli i les grasses animals i vegetals. És semblant a la cera i té una cadena formada per carboni i hidrogen. S'obté tractant la grassa amb aigua en unes condicions altes de temperatura i pressió, i també de la hidrogenació d'olis vegetals. És molt utilitzat en la fabricació d'espelmes, sabons i cosmètics.

Àcids grassos insaturats..Apartat àcids grassos.

Els àcids grassos són aquells els quals les cadenes de carbonis es formen per doble enllaç. Si nomès tenen un doble enllaç es dieuen monoinsaturats mentre que si en tenen més són poliinsaturats. Els àcids grassos insaturats acostumen a ser líquids a temperatura ambient i formen greixos que també ho són, els coneguts com insaturats. Cap dels greixos d'orígen animal que coneixem ésinsaturat, exepte el dels peixos i vegetals. Dintre dels àcids grassos saturats hi ha dos grups destacats: Àcids olèics i linolèic.

Àcid olèic: present en animals i vegetals, com ara l'oli d'oliva, l'alvocat, el cacau, l'oli de llavors de raïm, l'oli de gira-sol etc. És un àcid gras essencial que genera un efecte beneficiós als vasos sanguinis. D'aquesta manera es redueixen les possibilitats de contraure malalties de tipus cardiovascular i hepàtiques.

Àcid linolèic: és un àcid essencial per al nostre organisme. És un àcig omega 6 insaturat que es troba en estat líquid i sense color. Consta de 18 carbonis i dos dobles enllaços.









Hololípids Apartat fosfolípids (model de mosaic fluid

És un model de l'estructura de la membrana plasmàtica que es va proposar al 1972 per Singer i Garth Nicolson mitjançant observacions microscòpiques, estudis dels enllaços i noves tècniques com les de contrast negatiu. El model presenta la membrana plasmàtica com una estructura dinàmica en la qual els seus components poden fluir en major o menor mesura pel pla de membrana. D'acord amb el model del mosaic fluid les membranes biològiques poden ser considerades com un fluid que dissol les proteïnes de la membrana hidrofòbica on tots els lípids i proteïnes es mouen per difusió. No obstant les proteïnes acostumen a ser més grans que la membrana sobresurten per fora d'un o dels dos costats. De la mateixa manera que els lípids, les proteïnes també podendifondre's de manera que les membranes biològiques ofereixen una superfície que va variant. Aleshores parlem de mosaic fluid. Aquesta combinació permet reaccions ràpides davant d'impulsos externs. Aquesta idea no s'aplica de manera total en la membrana ja que contenen estructures diferents.

Pròtids Aminoàcids

Existeixen 20 aminoàcids diferents
Histidina
És l'aminoàcid que es troba de manera abundant en l'hemoglobina i el seu ús és per el tractament de malalties com alegries, úlceres, anèmies.. És un aminoàcid molt important i essencial per al creixement i reparació de teixits. També manté les vaines de mielina que protegeixen les cèl·lules. És important per produir glòbuls blancs i vermells. Redueix la pressió arterial, elimina metalls pesats i ajuda a L'excitació sexual.
Isoleucina
És necessita per formar hemoglobina, estabilitzar i regular el sucre de la sang i els nivells d'energia. És valuós per els esportistes perquè ajuda a la circulació i reparació muscular, de la pell i dels óssos. Qui té trastorns mentals i físics pateix d'insuficiència.
LeucinaInteractua amb d'isoleucina i valina per promoure la cicatrització del teixit muscular, la pell i els óssos. Es recomana per a després d'una cirurgia. Redueix els nivells de sucre de la sang i augmenta les hormones de creixement.
LisinaGaranteix l'absorció del calci i manté l'equilibri de nitrogen en els adults. Ajuda a formar col·lagen als cartílags i al teixit connectiu. També ajuda ala producció d'anticossos per lluitar contra herpes dels llavis i redueix els nivells de triglicèrids en suro.
MetioninaÉs un antioxidant amb grans quantitats de sofre això fa que hi hagi trastorns al cabell, a la pell i a les ungles. Ajuda a la descomposició de grasses i prevé l'acumulació D'aquestes al fetge i les arteries les quals poden obstruir el flux sanguini. Ajuda a desintoxicar els agents nocius com el plom i altres metalls. Disminueix la debilitat muscular, protegeix contra els efectes de les radiacions i és beneficiós per les dones que prenen anticonceptius. També útil per les persones esquizofrèniques.
FenilalaninaS'utilitzen pel cervell i produeix noradrenalina que transmet senyals entre les cèl·lules nervioses i promou l'estat d'alerta i vitalitat. Eleva l'estat d'ànim, disminueix el dolor, ajuda a la memòria i l'aprenentatge. S'utilitza en malalties com el Parkinson, L'esquizofrènia, l'obesitat
TreoninaÉs un aminoàcid que ajuda a mantenir la quantitat de proteïnes del cos. És important per la formació de col·lagen, elastina i esmalt dels dents. Ajuda a la funció lipotròpica del fetge quan es combina amb l'àcid aspàrtic i la metionina. Prevé L'acumulació de grassa al fetge, el seu metabolisme i ajuda a l'assimilació.
TriptofàAquest aminoàcid és un relaxant, calma l'insomni, redueix l'ansietat, la depressió, estabilitza l'estat d'ànim, ajuda contra la migranya i que el sistema immunològic funcioni correctament. També ajuda al control de pes mitjançant la reducció de la gana, la alliberació d'hormones de creixement i ajuda acontrolar d'hiperactivitat.
ValinaNecessària per al metabolisme muscular i la coordinació, la reparació de teixits, i per al manteniment del equilibri de nitrogen al cos. És útil en el tractament de malalties del fetge i a la vesícula biliar. Promou les emocions tranquil·les i l'estabilitat mental.
AlaninaImportant en la transferència de nitrogen als teixits perifèrics del fetge. Ajuda al metabolisme de la glucosa, que s'utilitza com energia. Protegeix contra l'acumulació de substàncies tòxiques que s'alliberen en les cèl·lules musculars, enforteix el sistema immunològic mitjançant la producció d'anticossos.

ArgininaAugmenta el flux sanguini del penis, retarda els tumors i el càncer. Augmenta el tamany i l'activitat de la glàndula del timo i fabrica cèl·lules T. Ajuda a la desintoxicació del fetge, redueix els efectes d'intoxicació crònica de l'alcohol, ajuda a las pèrdues de pes, a la alliberació d'hormones de creixement i a la reparació de teixits. També a estimular el pàncrees perquè alliberi insulina.
Àcid aspàrticAugmenta la resistència i és bo per a la fatiga crònica i depressió. Rejoveneix l'activitat cel·lular, la formació de cèl·lules i el metabolisme. Protegeix el fetge ajudant-lo a expulsar amoníac i es combina amb altres aminoàcids per formar molècules que absorbeixen toxines. Facilita la circulació de minerals i ajuda a la funció de l'ADN i de l'ARN.
CisteínaFunciona com un antioxidant en la desintoxicació de toxines perjudicials. Protegeix el cos contra res radiacions, protegeix el fetge i el cervell de l'alcohol, drogues icompostos tòxics. Promou la recuperació de cremades greus i la cirurgia promou la crema de grasses i la formació de músculs. Retarda el procés d'envelliment.
Àcid glutàmicActua com a neurotransmissor excita-tori del sistema nerviós central, el cervell i la medul·la espinal. És un aminoàcid important en el metabolisme de sucres i greixos, ajuda al transport de Na, actua com a combustible per el cervell, a corregir trastorns i s'utilitza en tractaments D'epilèpsia, retràs mental, distròfia muscular i úlceres.
GlicinaRetarda la degeneració muscular, millora l'emmagatzematge de glucogen, promou una pròstata sana. És útil per reparar teixits danyats, ajudant a la seva curació.
OrnitinaAjuda a l'alliberació d'hormones del creixement, és necessari per un sistema immunològic saludable, desintoxica l'amoníac, ajuda a la regeneració del fetge i estimula la secreció d'insulina. També ajuda a que la insulina funcioni com a hormona anabòlica ajudant a contraure el múscul.
ProlinaMillora la textura de la pell, redueix la pèrdua de col·lagen i en produeix de més. Ajuda a la cicatrització del cartílag i el enfortiment de les articulacions, els tendons i els músculs del cor. Treballa com a vitamina C per ajudar a mantenir sans els teixits connectius.
SerinaÉs necessari per a un metabolisme correcte de les grasses i àcids grassos, el creixement dels músculs i el manteniment d'un sistema immunològic saludable. Forma part de les vaines de mielina protectora que cobreixen les fibres nervioses. Important per al funcionament de l'ARN i l'ADN, i la formació decèl·lules i producció D'immunoglobulines i anticossos.
TaurinaEnforteix el múscul cardíac, millora la visió, ajuda a prevenir la degeneració macular, compon la bilis, és útil per a les persones amb arteriosclerosis, edema, trastorns del cor, hipertensió o hipoglucèmia. És vital per a la utilització de sodi, potassi, calci i magnes. Ajuda a prevenir arítmies cardíaques.
TirosinaImportant per al metabolisme general. És un precursor de l'adrenalina i la dopamina que regulen l'estat d'ànim. Estimula el metabolisme i el sistema nerviós, actua com elevador d'humor, suprimeix la gana i ajuda a reduir la grassa corporal. Ajuda a produir melanina i en les funcions de les glàndules suprarenals, tiroides i pituïtària ajuda a la fatiga crònica, la narcolèpsia, l'ansietat, la depressió, el baix impuls sexual, al·lèrgies i mals de cap.
Proteïnes ..Concentració del substrat
Michaelis i Menten van descriure la velocitat de reacció dels enzims, es coneix com a la cinètica de Michaelis-Menten. Aquest model només és vàlid quan la concentració del substrat és més gran que la concentració de la enzima i per condicions d'estat estacionari, és a dir, la concentració d'un complex enzima-substrat és constant.

MILLORES

Cadena d'àcids grassos

Cadena de triglicèrid

3 àcids grassos

glicerol

Fosfolípids

Bicapa fosfolípida

Terpens

Esteroides

Colesterol

20 aminoàcids

Estructura secundaria

Corba de Michaelis-Menten

Sistema multienzimàtic