QUE ÉS L’ARQUITECTURA ROMANA?



 L'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana. Es caracteritza per la diversificació de les seves construccions i la grandiositat dels espais interiors. La seva solidesa ha permès que moltes d'elles perdurin fins als nostres dies. L'organització de l'imperi romà va normalitzar les tècniques constructives de manera que es poden veure construccions molt semblants a milers de quilòmetres enllaçades, sovint, perles vies romanes.


arquitectura romànica



 L'arquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic. Majoritàriament s'accepta que es desenvolupà durant els segles XI i XII, malgrat que es troben exemples del segle X i que l'ús de l'estil subsisteix durant el XIII i que alguns autors han datat el seu inici en el segle VIII incloenthi les construccions preromàniques. Artísticament, és normal dividir el període medieval en prerromantic fins al segle X, durant l‘ata edat mitjana, romànic durant la primera meitat de la baixa edat mitjana igòtic el posterior.

CONSTRUCCIONS ROMANES


 Construccions romanes
 Els diferents tipus de construccions es poden classificar
en:
 Arquitectura civil pública: basíliques, fòrums,urbanisme,
edificis comercials
 Arquitectura religiosa: temples
 Construccions funeràries: ediculs i cipos, túmuls i
mausoleus
 Monuments commemoratius: arcs de triomf, columnes
commemoratives, columnes rostrals, trofeus
 Edificis per a espectacles: amfiteatres, circs, teatres i
termes
 Arquitectura civil privada: domus, insula
 Obres d'enginyeria: ponts
 Obres hidràuliques: termes, aqüeductes, fonts públiques
 Obres militars: campament (castrum), fossat, muralla,
pretori
 Vies públiques o calçades.


MARC HISTÒRIC


 A Europa, una certa millora econòmica, i també la manca d'estabilitat política, propiciarà la proliferació arreu de construccions en pedra. Donada la potent embranzida del cristianisme durant aquest període, i la seva voluntat d'expansió i consolidació en el territori, aquest estil arquitectònic és majoritàriament conservat en edificacions religioses, però també el trobem en distintes construccions civils


VISIGOTS


 A la segona dècada del segle V els gots arriben a Hispània; el 455, Teodoric II s'hi instal·la encara en nom de Roma i el 472 els visigots acaben amb el domini imperial de la península ibèrica. Dins el territori que, a partir de mitjans del segle XI, serà conegut com a Catalunya aquests pobles germànics no representen un nombre prou important d'individus, nigaudeixen d'un nivell cultural destacat per a modificar l'essència hispanoromana de la població existent, que habita poblacions vingudes a menys: no s'observen canvis notables en la vida política ni econòmica, ni en la seva cultura material ni espiritual.


ESCULTURARES



És en l'escultura on es mostra més clarament la capacitat 'innovadora' de l'artista romànic, tant pel que fa a l'estil com per la utilització de nous suports, capitells, arquivoltes i timpans principalment. Normalment es presenta en elements estructurals però també ho fa deforma arbitrària, encastant pedres esculpides en murs o esculpint una imatge, símbol o escena en un o en diversos carreus de la construcció.


ELS PRIMERS MONUMENTS

 Des dels primers moments, entre els segles III i IV, en que grups de cristians i cristianes decidiren fer vida en comú, posteriorment sovint de manera mixta n. 17] devia sorgir la necessitat de establir normes que ordenessin determinats aspectes sobre la actitud dels diferents membres I sobre el seu quefer diari. Cadascuna de les comunitats es regida per un abat, i fa necessaris, demés de l'església, dormitoris, refectoris, hostatgeries, cuines, scriptorium, campanars



ÁRABS


 Caldari amb arcuacions sota cúpula. Hammam de Mayurka, Palma (Mallorca).  El 707 els magribins jacontrolen les autoritats bizantines de les Balears; el 712 Mús·sà conquereix Saragossa, Osca, Lleida i Tarragona; Barcelona cau el 716 i els exèrcits àrabs continuaran cap el nord. La proposta de garantia de les propietats a les classes dirigents hispanoromanes visigòtiques a canvi de tributs oferida pels sarraïns no és acceptada per algunes ciutats; les destrosses que infligeixen els invasors a Tarragona, Terrassa o Empúries, entre d'altres, decanten els autòctons a demanar la pau I acceptar el pacte. Els musulmans assetgen i saquegen Tolosa l'any 721 i Autun el 724, fent ràtzies pel territori. Els francs de Carles Martell detenen l'avançada àrab prop de Poitiers, tot i que aquests continuaran fent campanyes per Occitània, ara més moderades, fins el 739.

PRIMERS ESTUDIS


 Capitells del cor de l'Abadia de les Dames, Caen. John Sell Cotman, Architectural Antiquities of Normandy, J. and A. Arch (London), 1822.  Charles Duhérissier de Gerville, destacat erudit, és l'inventor de l'expressió architecture romane ('arquitectura romànica'). Malgrat que el seu interès principal es decantava vers la botànica, la seva col·lecció numismàtica, i també a la disciplina emergent de la geologia i a la recerca de documents escrits antics, va formar part del petit grup d'historiadors de l'arquitectura a França. A partir de 1814.