LOS TRES PRINCIPALES TIPOS DE VESTIDOS DENTRO DE LA TRADICIÓN CHINA SON EL PIEN-FU, EL CH'ANG-P'AO, O TRAJE LARGO Y EL SHEN-I.

EL PIEN-FU:
es un antiguo traje de ceremonia compuesto por dos piezas: la parte superior es una especie de túnica que llega hasta las rodillas, y la inferior es una falda hasta los tobillos. En determinadas ocasiones, era necesario llevar falda para vestir adecuadamente. El pien es una especie de birrete de ceremonia. Pien-fu pasó mas tarde a ser el nombre asignado a todo el conjunto de vestimenta ceremonial.
El traje largo es una prenda talar de una sola pieza utilizada tanto por hombres como por mujeres.

PIEN –FU

EL SHEN-I
Es, por su hechura, una prenda intermedia entre el pien-fu y el traje largo. El shen-i, a semejanza del pien-fu, consta de dos partes, túnica y falda, pero cosidas en una, lo que le da un aspecto similar al del traje largo. Sin embargo, un examen mas detenido nos revela que se encuentra mas cercano al pien-fu por su amplio corte y sus profundos pliegues, que cubrían generosamente el cuerpo. De ahí viene precisamente su nombre, ya que el significado literal de pien-fu es 'traje profundo'. El shen-i fue el mas usado de los tres.Era el 'traje de los domingos' de las personas normales. También era empleado como vestidura mas bien formal por los funcionarios del Gobierno y eruditos. Era una prenda adecuada tanto para los hombres de letras como para los guerreros.

EL SHEN-I

EL CH'I-P'AO:
es un diseño tradicional al moderno, En la sociedad china moderna, las Mujeres a menudo lleva el ch'i-p'ao, una forma modificada de una manera de Dinastía tradicional Ch'ing, sobre ocasiones formales. Hay variaciones infinitas de altura, longitud, anchura, y la ornamentación en el cuello, las mangas bordean la longitud.
El corte basico de esta prenda es elegante y muy femenino Oriental. De estos ejemplos, puede ser visto como el vestido tradicional chino es la primavera de manera moderna.
La estructura de esta prenda no es la seda, si bien es lo mas ideal ( casi que único) , en el ch'i-p'ao moderno puede variar la tela eso si debe tener una similitud con la seda, este vestido se utiliza mucho en fiestas o celebraciones no ceremoniales.

CH'ANG-P'AO

COMIDA TIPICA Y PLATILLO DE CHINA
Algo que caracteriza a la comida china, especialmente en sus platos mas conocidos en el mundo es la utilización de 2 productos clasicos ensu región: por un lado el arroz en varias de sus formas, desde masas hasta el arroz clasico como acompañamiento, y las verduras, un elemento energético que aporta muchas vitaminas al cuerpo humano.

ENTRE LOS PLATOS MAS CONOCIDOS DE LA COCINA CHINA PODEMOS MENCIONAR
Los dim sum: Muy populares en las tiendas de comida rapida tradicionales de la China. Los dim sum no son otra cosa que bocadillos de media tarde que pueden comerse acompañados de té verde. Los hay de diversas variedades y contenidos: carne, pollo, tofu, camarones, huevo, algas, vegetales y mas, siendo lo único que les une la cocción al vapor de los mismos.
-La República(509-30 a.C) Desprès de l’experiència amb la monarquia els romans es van donar conte que no volien un govern autoritàri sino que preferien un govern públic i per tant van crear el que s’anomena República (cosa/bé públic). Duran taquest periòde Roma va crèixer tant territorialment com culturalment. L’ecolució social de Roma estaría en tres grups: patricis, pleveus i esclaus. Patricis eran les decendents dels fundadors de Roma i eran els que tenien el control absolut de la República, eran superiors als altres grups socials, gaudien de tots el drets posibles, poseíen terres i formàven part de la èlit de l’excèrcit romà(la legión).
Els pleveus no podien participar en política, no podien posseïr terres i eran la majoria dels ciutadans de Roma, eran considerats extrangers i anava augmentant el nombre degut a la inmigració.
Els esclaus, la principal característica és que no eran considerats persones, sino una propietat més de l’amo. Per tant no tenien drets, propietats ni familia perquè només es podien casar si l’amo els hi donava permís. Si tenienfills, el fills continuàven sent esclaus. Cada vegada eran més esclaus conforme Roma ampliava els territoris conquerits. Espartaco va encapçalar la revelió d’esclaus més gran de l’Imperi Romà.

Desde punt de vista polític recordem que es cre la República. La República Romana tenia dos cònsuls i un senat(principals òrgans de govern). El senat estava format en principi només per patricis, eran 300 però van arribar a ser 900 i aquests membre no s’escollien sino que estàven dins del senat mitjançant els seus mèrits familiars, polítics o militars. El senat era l’òrgan de més poder dins la política, impostos, declaració de guerra i encarregats de signar la pau.
Eran escollits per un any i també eran els patricis, distingits per toga púrpura. La funció d’aquests dos cònsuls era dirigir l’exèrcit i gobernar la ciutat.

Aquest sistema polític on els pleveus quedàven fora provocarà moltes revoltes degut al descontentament social. Aquest descontentament provocarà el fi de la República quan Juli Cèsar guanya la Guerra Civil de Roma(44-46 a.C). Jlui Cèsar es va anomenar cónsul i dictador vitalisi i va iniciar tota una sèrie de reformes econòmiques i administratives que va ser vist pels seus enemics com un tirà que volia reestablir la monarquia i nomenar-se rei absolut. Això acaba amb un complot amb l’objectiu d’eliminar a Juli Cèsar. Aquesta conspiració acaba amb l’assessinat de Juli Cèsar al senat. Aquesta Guerra Civil es va produirentre els partidaris de Juli Cèsar i els que van matar-lo. La guanyen els partidaris que estàven liderats per Octavi. Al 27 a.C. L’etapa de la República s’acaba i começa l’Imperi quan Octavi és escolllit com a emperador i també se li otorga el títol d’August(escollit pels Déus), per tant Octavi August va ser el primer emperador de Roma.

-L’Imperi Romà (30 a.C-476 d.C)
Del 27 a.C al 39 a.C es una època de transició entre la republica i l’imperi, per tant van conviure les estrucutres polítiques existents a la república però Octavi August va aanar agafant cada cop més poder fisn arribar a obtener el poder absolut. Aquesta etapa es divideix en dos; una pax romana, un periòde on no hi ha guerres, l’imperi romà deixa de conquerir i per tant és una época d’esplendor i prosperitat. La segona etapa és l’epoca de crisi, enfonsament i caiguda de l’Impero Romà que es correspon al Baix Imperi.
ALT IMPERI(30 a.C-235 d.C) Pax romana(esplendor), Roma es converteix en la capital del món. Es fan les últimes conquestes i l’Imperi es fortifica mitjançant les “limes”, fronteres emmurellades vigilades per un exèrcit. Prosperitat econòmica, cultural, per tant es comencen a enbellir les ciutats i és el periòde de l’art on hi ha un màxim desenvolupament de lart. L’art es converteix en un instrument de propaganda política en mans dels emperadors. La successió dels emperadors durant l’Imperi era a dit (l’emperador dessignava el se successor, el pobleno l’escollia; podía ser un familiar de sang o una mena de fill adoptiu(com Octavi August de Juli Cèsar)). Durant aqeusta primera etapa hi ha 5 emperadors començant per Octavi August que va gobernar fins el 14 d.C, després Neró del 54 al 68, va ser un emeprador polémica, sota el seu regnat es va incendiar la ciutat de Roma de la qual es va responsabilitzar als cristians. El següent va ser Trejà, del 98-117 d.C, qui va inaugurar la dinastía dels antonins. Va ser un gran militar, es va enfrontar amb els pobles bàrbars i per celebrar les victories sobre els pobles bàrbars es va realitzar la columna de Trejà. El següent és Adrià (117-138), nebot de Trejà, gran amant de la cultura, també època on es veuen els problemes amb les limes i és qui va construir el mur d’Adrià , al nord d’Anglaterra.

BAIX IMPERI(235-476 d.C) Finalment l’Imperi Romà cau per 3 causes principals:
-la corrupción interna, com
La sopa de aleta de tiburón: Aunque el nombre pueda resultar poco atrayente, esta delicia de la China, sin duda es uno de los platos mas famosos de la región.
Abalon en lecho de lechuga: Este pescado al vapor se humecta con salsa de soja.
Siew Yhok: Cerdo asado cocinado al vapor.
Youtiao: Pan frito típico de los desayunos chinos.
El Zong: Muy conocido en el mundo. Este plato se elabora con hojas de bambú que son rellenas de arroz glutinoso.
Shahe Fen: Fideos típicos glutinosos de la región de Cantón. Su versión de la China sur es la que se conoce en todo el mundo.