1800-1830

1826 
JOSEPH Nicéphore Niépce (1765-1833) 
Amb una placa de peltre que va sensibilitzar amb el betum de Judea, Niépce va entrar en la història com el productor de la primera imatge que es 'fixa' de manera permanent. En la nostra història de la història del descobriment de la fotografia, alguns noms mereixen el reconeixement Niepce fa. Clarament, tot un sens fi de recursos, històries, comentaris i documentació de, Niepce ha de ser reconegut com el que davant dels altres, va ser capaç d'assegurar una imatge de més acció de la llum. El Heliògraf com ell la cridava, o 'dibuix del sol' , es va realitzar en una cambra fosca i va prendre una exposició de vuit hores .

Llenguatges audiovisuals I

Hi ha un seguit de recursos que existeixen i que d'alguna manera estan estandarditzats (tenen un estereotip). El cinema que veurem no es salta aquest estereotip, sinó que encara no existeixen.

Poc a poc van anar construint un sistema de representació, q el públic al llarg dels anys ha fet seu.
Quan aquest recurs (cinema) no era “popular”, la gent no l'entenia, feia falta la presencia d'un home que explicava les pel·lícules (les el·lipsis, l'aparició de només el rostre, diferents tipus d'enquadrament) Com ha anat progressant el cinema.
Tal i com estem avui en dia, 2010, els audiovisuals es divideixen en:
• Seqüències (si es molt curt pot tenir 1 única seqüència: un spot). No hi ha un numero estàndard de seqüències Muntatge: consisteix en agafar diversos trossos de allòq has filmat i donar-li forma:
• Els plans: divisions de les seqüències. Hem de diferenciar terminologia, alguns termes que s'utilitzen en el llenguatge audiovisual no tenen un consens internacional; diferenciarem:
a—Š Pla = Pla de Muntatge
a—Š Presa [Toma: la podem repetir fins que tinguem la que ens agrada. Solament hi ha una que acabarà sent un pla de la seqüència] = Pla de Rodatge
(Rodem una cosa, un Pla, q no surt bé, es fa la Presa 2 del Pla 1, q no surt bé? Es fa la Presa 3 del Pla 1 i així fins que surti bé. La resta són descartes, “tomas falsas”, rebuig..)
Hi ha un espai, un lloc, un temps (anem a la uni)fins que canvia la seqüència (estem al aula). Una seqüència rere d'altre per crear una filmació.
Hem de triar el que és el contingut i el que és la forma, el cinema no té una mètrica, un plànol i una seqüència no han de tenir un temps regular, ningú ho ha establert mai

Sempre hi ha una part que s'ha de tallar, es manipula el material físicament (Muntatge), en canvi el vídeo es manipula per el PC (Editatge). La part que es talla és:
a la Claqueta: és un indicador de la pressa, de la pel·lícula que es fa, etc. El so que fa indica que es el moment en que es comença a gravar.

Normalment, es filma amb una sola càmera, la mateixa escena per parts dels actors, per poder obtenir les diferents presses per a construir les seqüències.

Indiana Jones, en Busca del Arca Perdida, principi.
És una seqüència “prova”, q no te res a veure amb la pel·lícula (es trobadintre d'un context molt + ampli): si fos un corto es podria dividir en 3: abans de q arriba a la cova/ la cova/ quan surt, es podria acabar aquí, però no, el q fa es enllaçar amb una altra seqüència. Q fa aquesta seqüència prova? Ens presenta els personatges, el protagonista i l'antagonista (enemic).

Que varia d'un pla a un altre? L'Enquadrament: Al principi del teatre només hi havia un únic (frontal i de cos sencer) enquadrament, però poc a poc va anar evolucionant i variant.
Els diferents tipus d'Enquadrament: estan estandarditzats però canvien molt, per tant es difícil de diferenciar l'enquadrament (és “flexible”). Tipus:
a Pla General: Agafa més camp de visió, tot es pantalla. El que importa és l'entorn, no la figura humana (a la qual minimitza).
a Pla de Conjunt: en el qual ja tenim al personatge més a prop, encara el veiem de cos sencer. Segueix important l'entorn, però ja no es menja al personatge, sinó que el descriu, el defineix, aporta característiques del personatge.
a Pla americà: Es talla al personatge a l'alçada dels genolls (Van donar el nom els francesos, veient les pel·lícules americanes sobretot els Western)
a Pla mig llarg: es talla al personatge per la cintura.
a Pla mig curt: si es talla a l'altura del bust
a Primer pla: només es veu el rostre (cada vegada més importància a l'expressió dl personatge)

Les Angulacions: el q fan es emfatitzar i minimitzar les altres coses. Qüestió jeràrquica.
a Tal i com estas (a terra)
a Picat: Filmar de dalt capabaix.
a Contrapicat: Filmar de abaix cap dalt.

Moviments de càmera. Bàsicament en trobem dos.
a Panoràmica: un moviment de rotació de la càmera sobre el seu propi eix (l'eix no canvia, no es desplaça). La imatge q aporta es diferent: la panoràmica es més estàtica, + contemplativa.
a Travelling: l'eix es desplaça, el que filma pot ser el mateix. La visió que aporta dóna sensació “d'estar a dins”

El Muntatge: quan ja es va assolir una tècnica de muntatge acurada es va poder fer una història, una associació de idees. Muntant dues imatges podem canviar el significar d'una sola imatge.
El Muntatge es molt important: al principi no hi havia muntatges, a l'escola de Brayton es quan començà a donar-li importància i assolir el muntatge.


L'estudi del “fet cinematogràfic”: aspectes a tenir en compte.

Fet cinematogràfic: Tot un conjunt de coses, no només la pel·lícula acabada. El cinema és el setè art, però la majoria de vegades és indústria. Anar al cinema és un acte social, cultural, industrial.
• Aspectes sociològics
• Aspectes tècnics
• Aspectes econòmics
• Aspectes estètics
• Individualitats

Aspectes sociològics.
Com ha fet sociològic. Té quatre grans blocs: el cinema pot ser utilitzat com a font documental, es pot abordar el tema de cinema i política, podem abocar també com es consumeix el cinema (no es igual ara que fa 100 anys). I després estan els estudis de recepció/percepció (veure com afecta al consumidor).
• Font documental: El cinema d'unabanda podem trobar-lo:
a—Š documental (filmar esdeveniments d'una època),
a—Š però també des de l'antropològic, amb la reflexió d'Hàbits socials: Quotidians / Rituals.
a–s El cinema reflecteix la societat i pot ser utilitzat com a font documental (directa o indirecta) contemporània.

• Cinema i política: El cinema és una indústria, un art, però també sovint és una eina de propaganda (des de les primeres sessions dels Lumiere). Com a eina q pot carregar amb una temàtica ideològica s'ha tingut que afrontar a:
a—Š la Censura [els informes es troben en Alcalà de Nares], controlada per l'Administració.
a—Š Aquesta censura es troba relacionada amb el Proteccionisme:
a–S Ideològic (suprimir allò q creu el govern q no es moralment vàlid o allò prohibit)
a–S Econòmic.
a—Š El cinema també te molta relació amb el Nacionalisme . Ex: política de subvencions de la generalitat: subvencionava les pel·lícules q fossin en català.
a–s Les intervencions dels poders fàctics al cinema, sovint han estat determinants fins i tot per a l'estètica del films.

• Consum: El cinema necessita espectadors.
a—Š L'exhibició ha anat variant segons el consum:
a–S Hàbits d'oci
a–S Sales
a–S Emissió TV.
a—Š Va lligat a factors d'àmbit social: a més pobresa més cinema: per entretindre a la gent, per oblidar-se de la misèria. Més tard es van generar Sales. Van fer una legislació de les condicions que havia de tindre un edifici de cinema: els edificis han anat canviant a partir del so, del so digital, del 3Dperò també es pot fer història dels edificis.
a—Š Com a Subproducte: Es un producte derivat del cinema. Són tots aquells productes q neixen a partir d'una pel·lícula. Molts cops formen part de la pel·lícula (càrtels, pòsters..) i altres no tenen res a veure:
a–S Col·leccionisme / Productes / Associacionisme / Revistes Avui en dia hi ha una globalització i ja no tenim diverses versions dels cartells de les pelis: s'ha perdut iconografia.
a–s El cinema esdevé 1 producte de consum que necessita d l'exhibició pública i/o privada: en podem estudiar hàbits, sales, cineclubisme.., i el consum “enllaunat” (vídeo, DVD, TV).
a–s Però també el cinema, per la seva popularitat, ha servit de font d'inspiració per a la creació de nous productes, manifestacions artístiques, etc, que en són derivats indirectes.

• Recepció / Percepció:
a—Š L'espectador cinematogràfic (públic): Com arribava a conèixer la peli (estudis de recepció, q són molt recents). Mem. Col·lectiva.
a–s El públic no és un, sinó diversos; com diversos són els seus punts de vista, segons les ideologies, l'època, la classe social o la nació a la qual pertanyen.
a—Š D'altra banda estan els Professionals, q donen la seva opinió:
a–S Crítics / Cineastes / Festivals.
a–s I subjecte als mateixos criteris trobem als professionals (crítics i cineastes) l'opinió i el judici dels quals no està exempt d'influències externes.

Aspectes tècnics.
Hi ha dues grans branques: la Tecnologia (els aparells) i les Tècniques (mètodes, formes..).• Tecnologia, q a més a més es imprescindible pq existís el cinema. El cinema depèn d'una maquina que filmi.
a—Š Època de Precinema Joguines / Experiments / Instal·lacions
a–s El precinema i els primers pioners creen les bases tècniques q han permès el desenvolupament posterior. No s'ha d'oblidar q també van contribuir als fonaments de l'espectacle i la indústria.
La tecnologia és inherent al cinema: hi intervé al rodatge, a la postproducció i a l'exhibició. Sense tecnologia audiovisual no existiria.
a—Š Rodatge Aparells / Instal·lacions
a—Š Postproducció. Es la més desconeguda, es la fase privada (no pública): tallar escenes, ajuntar Aparells / Instal·lacions.
a—Š Exhibició Aparells / Instal·lacions
a–s Aquesta tecnologia q sovint ha condicionat aspectes econòmics i estètics, ha tingut algunes “revolucions” importants. Avui en dia seria el 3D, algo q no pot veure's des de casa i x tant consumeixes cine.

• Tècniques. De les tècniques s'ha escrit molt poc, tenim molt poca informació.
a—Š Rodatge.
a–S Guió - storyboard / Fotografia / Vestuari / Maquillatge: utilitzaven cotó, goma aràbiga, ./ Il·luminació / Decorats / FX / Música: No hi ha molta informació (no s'ha treballat gaire). Terreny molt verge. / etc.
a–s L'ús d'aquestes tecnologies ha generat, alhora, tècniques canviants al llarg del temps. Els diferents professionals han utilitzat sempre tècniques pròpies.
a—Š Postproducció.
a–S Sonorització: Enregistraments de música han canviat molt al llarg delsanys. Abans tenia música en directe (als anys 30): eren unes 60 persones amb un sol micròfon al mig.
a–S Muntatge / FX
a—Š Interpretació
a–S Mètodes.
a–s Algunes d'aquestes tècniques s'han considerat erròniament un gènere Per exemple, la Animació no es un gènere, és una Tècnica cinematogràfica. Els generes son els: westerns, romàntiques, terror, etc La Animació ha variat molt al llarg del temps (a partir d'un paper en blanc es crea tot, es creat de 0, per tant és molt creatiu) Abans dels anys 30 ja en trobem, sobre paper d'arròs, escaiola, plastilina, ordinador

• Materials: Conèixer els materials t'ajuda a identificar-los: segons les pelis els fotogrames son diferents, les perforacions i les llaunes també eren diferents: no hi havia un sistema estàndard fins mes endavant.
a—Š Conservació : S'han de fer uns procediments per tractar el material: Ex: guants de cotó per tocar/agafar les pelis per no ratllar-la, .Es fa servir el Nitrat durant el cine mud fins els anys 40 més o menys, després es va deixar a causa dels grans accidents i es crea un altre material de seguretat. Tècniques / Museística
a—Š Els formats Professionals / Subestàndar / Digitals
a—Š Restauració
a–s El cinema forma part del patrimoni, malgrat no hi estigui reconegut oficialment en alguns llocs.
a–s Els aparells i els materials es deterioren, i cal conservar-los i restaurar-los.

Aspectes econòmics
• Organització: El cinema com tot és una industria, això esta legislat, hi ha unes jerarquies, etc..Els Lumiere, com van tenir una organització i una estructura són els més coneguts del cine, però abans d'ells ja van existir projeccions, no van ser els inventors, però si els més reconeguts.
a—Š Relacions laborals
a–S Legislació: Jerarquies amb una legislació, els q manen i els q no Canvien d'uns anys a altres, d'un país a un altre, etc.
a–S Sindicats / Sistemes producció
a—Š Distribució del treball Legislació / Sindicats / Especialització / Estudis
a–s El cinema necessita unes infraestructures de producció i explotació per poder sobreviure.

• Finançament
a—Š Estat / Indústria / Autor / Propaganda
a–s La indústria es finança de múltiples maneres (subvencions, esponsor, taquilla, etc). I també existeixen vehicles de difusió i de reconeixement, com els festivals i les revistes professionals.

• Formació
a—Š Estatal / Privada
ttQueden encara molts temes verges, per tocar, que encara ningú ha fet perquè estem condicionats per una comercialitat editorial.!!

Aspectes tècnics

Autoria
Anàlisis Fílmic

Directors
Guionistes
Compositors
Contextual
No contextual

Relació amb altres arts
Estètica de la filmació
Pensament (teoria)



a Col·laboradors: l cine a vegades es art, xo sempre es industria. Molts cops trobem col·laboradors d'excepció (Ex: Dalí amb Disney)

La autoria no és el director, sinó que és el conjunt de director, guionista y compositors, d'aquí el dilema de : treballa el director o l'equip?. Solament hi ha uns casos en els quals el directorrealment és el que dirigeix tota la pel·lícula.



EL PRECINEMA
A la recerca del moviment

Quan comença el precinema?
El cinema es diu que va començar: a les coves de la prehistòria (on es narra una història), en els llibres de Platon i fins i tot en la columna trajana perquè es diu que es narra una història com si fos un còmic.
Aquest neix d'una manera reconeguda per unes confluències d'inquietuds en el s.XX. Aquestes van sorgir a causa de voler realitzar una recerca de la captació de la realitat a conseqüència d'això sorgeix la invenció de la fotografia. D'aquesta manera volien aconseguir una immortalitat fictícia de la persona o el paisatge que mor o canvia..
Després d'aquests invent també va sorgir una inquietud per aconseguir una recerca de la captació del moviment, d'aquestes investigacions va sorgir: la fotografia seriada.
L' esperit científic també té un interes fa investigacions per captar la realitat que es troben.
L'esperit mecanicista de la revolució industrial i l'aplicació a l'espectacle visual, va ser una dels temes que poc a poc va proporcionar al cinema una sèrie de invencions d'aparells cinematogràfics.
La invenció de la fotografia

Aquesta no apareix al segle XX, ja Leonardo da Vinci parla d'un mecanisme similar a la caixa fosca i després també Giovanni della Porta parla del mateix tema denominat: Magiae Naturalis.
• Joseph Nicephore NIEPCE
És considerat l'autor de la primera fotografia a les quals va denominar: Heliografs (en 1816) Aquesta lava realitzar amb una placa d'estany i betum de Judea. Perquè aquesta imatge es realitzés va ser necessari que l'artista tingués la imatge exposada durant 10 hores. La primera fotografia va ser l'any 1826.

• Louis mande Daguerre
Va ser el que va aconseguir reduir el temps d'exposició a 15 min, aconseguint un cert tipus de qualitat en la imatge , això no va succeir fins a gener de 1839, amb el Daguerrotip. Aquest mecanisme va aconseguir una gran importància i s'expandí al llarg de tota Europa. Al febrer d'aquest mateix any es va realitzar la primera imatge treta amb dagerrotipo a Barcelona. Altres invents del moment van ser el daguerrotipo en 3D.
Malgrat haver-se solucionat el problema de temps en 1843, la reducció als 3 minuts no va ser fins 30 anys després a la dècada dels 70’ del segle XIX quan s'aconsegueix passar a la instantaneïtat de la captació de la fotografia. Aquest fet ho van aconseguir:
a MADOX ,amb plaques de bromur; i un altre va ser
a JAUME FERRAN I CUA en 1879, va aconseguir la instantaneïtat en la fotografia, però això ho va aplicar per treure fotos de els bacteris en la investigació.
Els retrats d'aquesta època gairebé sempre es feien asseguts perquè era la millor manera de que estesin totalment quiets sense moure's.

La fotografia seriada

• Eadweard Muybridge
a—Š 1872 – 1878. Inicis singulars
Va ser l'inventor de la fotografia seriada, aquest va fer fama en Amèrica traient fotos de tribus indígenes americanes i de la construcció dels ferrocarrils aPerú. Però la major fama la va aconseguir realitzant una serie de fotos d'un cavall en moviment amb un carro. (Va aconseguir descomposar el moviment d'un ésser viu). Es va dedicar a l'estudi de la locomoció animal. Va publicar diversos llibres, destacant Studies in Animal Locomotion (1887).
a—Š El zoopraxiscopi.

• Leland Standford
Un alt càrrec de Califòrnia molt aficionat a les apostes, creia que els cavalls hi havia un moment en el qual no tocaven el sòl, i una altra teoria era que volia aconseguir una fotografia seriada per veure el moviment dels cavalls i així, millorar els entrenaments.
Per a això va muntar una sèrie de càmeres seguides que disparaven per una corda quan el cavall passava i així aconseguia una seriació de la imatge.

• Pierre-Jules-César JANSEN
a—Š 1873 – 1874. Revòlver astronòmic
• Es basava en el famós Colt (revòlver) però amb un objectiu diferent, per disparar fotografies. Volia fotografiar les fases de Venus sobre el sol. Va aconseguir una fotografia cada 70 seg. (Venus passant pel sol, 1874 animada a posterior)
•
A partir d'aquest revòlver:
• Etienne Jules Marey
a—Š Fusell Fotogràfic (1882)
• Amb un canó llarg per la lent, amb una única placa fotogràfica amb la q obtenia 12 imatges en 1 segon. Li permetia fotografiar o descomposar el q era la fotografia.
• L'any 1888 la placa metàl·lica la va substituir x una pel·lícula de paper, i mes tard, el va substituir per pel·lícula Kodak. [G.Eastman inicia el seus experiments amb rotlles depel·lícula > 1889 cel·luloide Kodak Moment en q la fotografia obté gran fama]
a—Š Chronofotografia: superposa les 12 fotografies en una > per tant es veu perfectament la descomposició del moviment. Podríem veure-hi perfectament “op art”. > Capta els moviments del personatge: tècnica utilitzada en els efectes de avui en dia (Ex: gollum)

Neix el suport idoni:
• Hannibal GODWIN
a—Š 1886, film de nitrat de cel·lulosa
a—Š Pel·lícula forta, prima i transparent però es altament inflamable.
•
• George EASTMAN
a—Š 1889, comercialitza el cel·luloide
a—Š Inspirat per Godwin.
a—Š 1892, Neix Kodak

S'assoleix la velocitat idònia.
• Lucien BULL
• Necessitem els 24 fotogrames per segon: bastant complicat. Bull ho va aconseguit (descomposar moviments molt ràpids. Ex: vol d'un espiadimonis)
a—Š 1904: 1.200 ips
a—Š 1918: 20.000 ips.


Cientifisme

• Precedents: la persistència de la visió (Nollet, Newton, Roget)
Newton crea el que es una de les primeres joguines òptiques: el disc de Newton quan gira molt ràpid, tota la barreja dels colors dona com a resultat el color blanc.
Nollet, “Lliçons de física experimental” fa també una joguina: una baldufa on a la part de dalt té els colors del prisma i en el moment q es llença, reconstrueix el color blanc)
s. 19 va ser molt estudiat aquest fenomen de la persistència per científics europeus (Faraday, Plateau..) Però qui va sistematitzar-ho va ser Roger, q al 1824 va escriure una obra “Persistència de la visió en allò q afecta alsobjectes en moviment” i va exposar la seva tesis a Londres. Segons ell: “La persistència de la visió és la capacitat de la retina per retenir la imatge d'un objecte entre la vigèsima part i la meitat d'un segon després de retirar-la del camp de visió”

• L'estroboscòpia (Plateau)
“Si un moviment d'un segon de durada es presenta en 16 imatges aïllades, i aquestes es projecten desprès en aquest temps d'un segon, l'ull reconstrueix el moviment original.”
Plateau estableix q la creença d'imatges per segon mínima q es pot obtindre es la de 16 imatges per segon: Estàndard cinematogràfic durant el cinema mud (amb el cine habitual: 25 imatges x segon). Per sota de 12 imatges per segon, els intervals obscurs els veiem, per tant no hi ha il·lusió de moviment. La carència del cine mud esq les imatges eren de 16-18 per segon > Arriba un moment en q es fa una copia del cine mud i no poden fer-ho a 16 imatges (no hi ha material pq esta obsolet) i les fan a 24 > Alteren la pel·lícula.
•
• Efecte Phi (Wertheimer, 1912)
• Intenta explicar els processos de la percepció humana basant-se en.. i en processos mentals. Pensament complementari. La percepció humana reconstrueix el moviment.


Esperit mecanicista: les joguines òptiques

Trobem dos tipus de joguines
a de visió individual:
a de visió col·lectiva:

VISIÓ INDIVIDUAL

• 1825. John Ayrton Paris:
a—Š Taumàtrop
Molt senzilla de fer. Son dos dibuixos complementaris (un es troba invertit) amb gomes als laterals, algirar-ho molt ràpid, les dues imatges les veus mes o menys solapades i es completa el dibuix.

• 1832. Joseph Antoine Ferdinand Plateau:
a—Š Fenaquitiscop.
La importància de Plateau recau en lo de 16 dibuixos per segon per poder aconseguir la il·lusió òptica de moviment (per sota no s'aconsegueix) i per altra, la necessitat que hi ha un espai en negre entre dues imatges. Fenaquitiscop Es veu les fases d'un moviment descompost. Va ser la 1era joguina òptica d'èxit comercial. Els resultats eren “espectaculars”.

• Simon Stampfer idea coetàniament un aparell idèntic al fenaquitiscop de Plateau, a Viena.
Era una mica mes elaborada, ja portava el mirall, una manivela, etc..

• William George Horner:
a—Š 1834 va crear el Zootrop, al 1860 es va comercialitzar.
La seva comercialització va superar amb escreix la del fenaquitiscop. En principi la va anomenar Dedal, però desprès el va canviar. El públic infantil era el més propens a la utilització del zootrop, i les animacions q s'hi trobaven hi anaven especialment adreçades.



VISIO COL·LECTIVA

• Athanasius Kircher
a—Š Llanterna màgica (1era descripció de 1646: Ars Magna Lucis et Umbrae)
Espectacle q implica un espectacle fins a cert punt pre-cinematogràfic. Aquest es l'aparell més important a Europa. Projector de diapositives (vidres pintats) amb llum d'oli.
Es fa servir durant gairebé 3 segles. A partir del segle XVIII es feia servir com a espectacle.
a–s Projecció de narracions. Ex: La caputxeta vermella /El descobriment d'Amèrica (vidres d llanterna). Feien efectes especials amb llanternes de doble canó (combinació de vidres)
a–s Il·lusió de moviment precedent del cinema animat. Sofisticació dels mecanismes per provocar la il·lusió de moviment.


• Etienne Gaspard Robert “Robertson”:
a—Š Fantasmagories, 1790.

• Emile Reynaud:
a—Š Praxinoscop e à projections
Els dibuixos es reflectien als miralls, on ha de mirar l'espectador.
Al 1887 fa el Praxinoscopi i el Teatre Praxinoscòpic Va pensar en combina això d'una altre manera 1892 – 1907 va elaborar el Thêatre Optique, les “Pantomimes Lumineuses”
a—Š Precedent directe del cinema d'animació primer espectacle amb dibuixos animats. Va tindre molt d'èxit.


Espectacle visual

• 1781: Philippe-Jacques de Loutherbourg i l'Eidophusikon

• 1788: Robert Barker i el Panorama
Es nou però s'assembla a coses que ja ha vist l'espectador. Era una tela pintada q reproduïa una vista de 360s, això es muntava en un edifici. La gent pujava dalt del edifici, i veia amb 360s un paisatge, una imatge, etc. En alguns panorames es feien jocs de llum. Va tindre molt d'èxit.

• 1822: Louis Daguerre i el Diorama
Un diorama és un tipus de maqueta que presenta figures humanes, vehicles, animals o fins i tot éssers imaginaris com a punt focal de la seva composició. En ocasions es situa davant d'un fons pintat de manera que simuli un entorn real, podent completar-se l'escena amb efectes d'il·luminació. Es poden representar imatges dela naturalesa, ciutats, esdeveniments històrics, batalles, etc. ben sigui amb finalitats educatives o d'entreteniment

• Cyclorama
Va evolucionar el panorama fins ha arribar aquí (el clímax dl panorama). Ja estem parlant del segle XX, per tant es més modern. Edifici circular, 360s

• Mareorama
Vaixell muntat sobre un suport, als dos laterals del vaixell hi han dos rotlles amb panorames, q el q feien es produir el mar, vaixells, gavines(el q veuries des del vaixell). Els espectadors es pujaven al vaixell i mentre es movia veient “el paisatge”.



EL NAIXEMENT DEL CINEMA

Alguns factors importants
• Cultura avesada al món visual.
a—Š Espectacles de llanterna, joguines òptiques, panorames i diorames, etc.
Hi ha una predisposició per part de l'espectador de allò q neix, pot créixer. Fa q l'espectador pugui acceptar allò q li presenten. Cinema es un espectacle continuista, aconseguit per un seguit d'avenços “tecnològics”
• Avenços tecnologics importants.
a—Š 1885. Eastman: pel·lícula fotogràfica
a—Š 1886. Louis Le Prince: pel·lícules en rotlles, perforacions. Aquest senyor va perfeccionar aquesta càmera. Va arribar a filmar imatges en moviment.
a—Š 1889. William Friese Greene: llanterna seqüencial.
a—Š 1895. Paul, Skladanowsky (inventors del cinema a Alemanya “Cinematògraf”, anterior als Lumiere), Lumiere
a–s Hi ha un gran debat/dilema de qui va ser el creador del cine.

“Hi ha diversos pares”, gent q va aconseguir filmar imatge en moviment. William Friese Greeneva inventar la “llanterna seqüencial”, porta ell el cinema tal i com el coneixem avui amb el nom d'animatògraf. (1889). Va arribar a Madrid uns dies abans q els germans Lumiere.

Les primeres explotacions comercials de la imatge en moviment, amb un visionat individual:

Thomas Alva Edison:
Ja havia aconseguit la captació del so (cilindres de cera, després de estany). Es un personatge amb moltes patents, molts invents.
• A l'Agost de 1889, Edison viatja a Paris i coneix a Jules Marey, q estava intentant gravar el moviment, fer el fusell fotogràfic: captació de la imatge, es a dir la descomposició de la imatge en 12 fotografies per segon, emprant una sola placa fotogràfica circular.
• Al 1888. Eastmann crea el rotlle del pel·lícula flexible per a la càmera Kodak; i Marey l'aplica al seu Cronofotògraf Al 1889 Edison veu el Cronofotògraf
•
• Edison al 24 d'agost de 1891. Edison patenta als EUA el seu “aparell per a l'exhibició d'objectes en moviment” q anomenaria Kinetoscopi; i la càmera q li permetia filmar pel·lícules per a aquest aparell, el kinetògraph.
Aquest instrument no funcionava amb una manivela, sinó amb un petit motor elèctric. Per tant aquest aparell no es podia moure, pq estava fixada a la corrent, als laboratoris de Edison: es filmava allà: filmació d'interiors, sense canvis de plans, etc.. Té el primer estudi de cinema q es coneix.
a Va acabar instaurant l'estàndard del cinema.

a—Š 1890. Primeres pel·lícules: proves
a—Š 1893. Primeres pel·lículesper a exhibició. Presentació del kinetoscopi (1 de maig) al Zoopraxographical Hall de la Fira Mundial de Chicago.
a—Š 1894. Fred Ott's Sneeze: per molt manuals, la més antiga que es conserva.
a—Š 1891. Salutacions de William Kennedy Laurie Dickson es possible q es perdés una part També es diu q potser va ser la primera
a–s Les primeres pel·lícules de Edison cercaven sempre la plasmació del moviment!!
A partir d'aquí veurem desfilar figures més i menys conegudes del Music Hall: ballarines, acròbates, etc.. Espectacle de varietats. El cinema va lligat al Music Hall. Arriba a ser el cinema considerat com un espectacle més.
• 1894, Carmencita

a Això es visionava amb el Kinetoscopi: visionat individual
Amb 14 metres de pel·lícula q duraven uns 20-30 segons. Mai acabava amb el mateix lloc. El mecanisme no era gaire perfecte, Valia 5 centaus. Instrument format per una sèrie de engranatges i politges i entre la llampara i la pel·lícula hi ha un disc. Feia 40 – 46 imatges per segon. La pel·lícula li costava entre 15 i 20 dòlars (qui tenia un Kinetoscopi).
[Aparells de Edison / Patents Campus Virtual]
a Nous models de Kinetoscopi
a Es va fer el primer Saló Kinetoscope a New York.
Cap a finals del 94 i tenint en compte q ja trobem salons Kinetoscopi a Paris i a Londres, Edison va aconseguir vendre més de 1000 maquines en els EUA i a Europa. Totes les pel·lícules havien sigut filmades en un estudi creat per Edison, inaugurat al 1892 Primerestudi cinematogràfic de la història del cinema. Li falta la projecció (per a ser el cinema com avui)
Diuen q al juny del 1896 quan Edison encara no s'havia plantejat la projecció pública (ja q creia q ja guanyava molts diners), però els Lumiere ja havien projectat a Paris i s'estaven escampant les seves projeccions i els seus operadors. I un dels operadors (Felix Mesguich) va fer unes projeccions a Nova York q van ser un èxit acaparador i q el van treure a braços cantant “la Marsellesa”. El q es real esq fou un gran èxit. A Edison se li va encendre la llum i al veure q tenia èxit, va començar a fer projeccions amb el Vitascopi de T.Armat q li va comprar la patent, la va fer seva. I mica en mica es va fer amb el monopoli de la projecció cinematogràfica.
a–s Algunes pel·lícules estaven acolorides a mà! Perquè fos una mica més espectacular.
a Black Maria: el primer estudi de filmació.
El nom procedia de la semblança del estudi amb els furgons policials del moment. Era de fusta de pi forrat amb cartró pintat de negre (poca seguretat. Tenia una base circular pq així podia girar sobre si mateix per tant d'aprofitar 100% la llum del sol, ja q el sostre era de vidre (en aquells moments no es pot filmar amb llum artificial). Va costar 637 dòlars, i la càmera no es podia moure perq era fixa, per tant només hi havia un punt de vista i els intèrprets tenien una àrea determinada.
a Expansió del Kinetoscopi. (Molta expansió, associacions: Kinetoscopi + Fonògraf, etc
a–s 1910 Edison vafer un catàleg de les seves pel·lícules pels distribuïdors.

Primera projecció als EUA.
• Maig de 1895. Eidoloscop de Latham (o Panoptikon) a New York (cobrant entrada)
L'havien fet amb Edison i havien estat amb contacte amb Dickson, el qual els va ajudar a fer una variant del Kinetoscop El Eidoloscop. Van fer doblar l'amplada d'Edison, per tant la qualitat era millor. No van crear una industria, sinó feien projeccions per guanyar diners
• 23 d'abril de 1896. Vitascopi de Thomas Armat al Koster & Bial's Music Hall, de New York.
Edison va fer la seva primera projecció destinada a un públic q tenia q pagar una entrada. Amb la patent del Vitascopi de Tohmas Armat (se la va vendre a Edison) però amb un afegit: una peça del Eidoloscop dels Latham.
Gran Bretanya

• Birt ACRES i Robert William PAUL.
Fabricant d'instrument i fotògraf, q van fer una càmera similar en funcionament al “fusell fotogràfic” la van acabar el 16 de Març 1985. Va ser batejada amb el nom de “Paul Acres”.
Birt Acres va fer una jugada perquè al Maig del mateix any, ell va patentar una càmera “Kinetic Landle” amb un disseny igual a la càmera anterior Ruptura entre ells dos. Les pel·lícules filmades amb aquest sistema no van tindre gaires èxits.

Alemanya

• Max i Emil SKLADANOWSKI
Fills d'un llinternista (anava pels pobles amb la llanterna fent espectacles). Feien de llanternistes, com el seu pare, però amb una nova tecnologia, el Bioskop (q la fan ells, al 1892), q son exhibides al jardí d'Hivern deBerlín (1a sessió: 1 de nov del 1895). Aquests germans el programa q oferien: 10 minuts de pel·lícules molt curtes, on es tenia q pagar una entrada. Van recórrer tota Europa, per diversos pobles tenint una difusió relatiu (en un principi no es sabia res d'ells).
L'any 1897 la seva llicencia mercantil, per exportar els materials, va caducar i no la van renovar. Van deixar de fer servir el Bioskop, ja que des de feia 2 anys competien contra el Cinematògraf dels Lumiere. (quan ja han aparegut els Lumiere, comencen a filmar com ells: el carrer, successos, el q passa, etc.. “no ficció”)
a–sSempre es filmen coses amb molt moviment, i tracten buscar els temes de l'Espectacle de Varietats

França

• Els germans LUMIÉRE (Auguste i Louis)
a—Š Primera sessió pública i de pagament: 28 de desembre de 1895 al Saló Indien del Gran Cafè de París (Boulevard des Capucines).
a—Š Fou considerada la 1era publica i de pag de la historia del cinema mes ben, va ser quan es va inventar la taquilla La recaptació fou de 35 francs (Cobraven 1 franc x persona)
A l'estiu de 1894 el pare dels germans Lumiere, va quedar meravellat pel Kinetoscopi de Edison i en va compar un, juntament amb 8 pel·lícules. A partir d'allò els Lumiere es van posar a aconseguir una càmera versàtil i lleugera per aconseguir els mateixos resultat q Edison Diferencia amb aquells q no van tenir èxits o transcendència i alhora similitud amb Edison: Els Lumiere quan es van dedicar al cinema, ja tenien una industria (fabrica familiar)q els permet la recerca, innovar i difondre el seu invent pel món.
a—Š La càmara Lumiere, patentada el 13/02/1895 Patentada com a una càmera Kinetografica (procedent pel q coneixien de Edison)
Destaca la seva senzillesa i versatilitat, q pesa relativament poc i és fàcil de fer servir. Funciona amb una manivela, amb una carència de 16 imatges per segon.
El q té de bo a part de la lleugeresa (permet moure-la, i filmar al carrer i a qualsevol lloc) es q té una triple funció:
a Serveix per filmar,
a Per projectar
a Per tirar copies [Per tirar copies: es posa x contacte la pel·lícula ja positivada amb pel·lícula verge, es deixa entrar la quantitat de llum suficient i simplement se li va donant a la manivela per tant de no filmar l'exterior (q hi ha una llum blanca) sinó copiar la peli]
S'expandeixen pel món, ja q tenen una fàbrica q produeix diverses càmeres.


• Projeccions prèvies:
a—Š 22/03/1895 a la Societé d'Encouragement à l'industrie Nationale: Sortida dels obrers de la fàbrica Lumiére a Lyon.
a—Š 17/04/1895 al Congrés de Societats d'Instrucció de França i les seves províncies, a la Sorbona.
a—Š 10/06/1895 al Congrés de les Societats Fotogràfiques Franceses, a Lyon (es seus membres van ser, alhora, filmats).

a–s Finalment van fer la Primera Filmació Oficial al Gran Cafè de Paris Al saló Indien (q abans era un “antro de perdicion” i el van tancar llavors van ficar allà als germans Lumiere, els quals van oferir un 20% de les recaptacions. El amo del local no vavoler, volia 30 francs diaris. Més tard, al Gener de 1896 els Lumiere arribaven a recaptacions de 2000 francs diaris

• L'expansió
Es van veure obligats a fer un cartell per les primeres projeccions, on ficaven les pel·lícules q projectaven i on explicaven q era el Cinematògraf.


Operadors dels Lumiere
El primer fou Miesguich Félix. Altres operadors importants foren: Frances Doublier y Alexandre Promio (fou el q va vindre i filmar a Espanya, tb va fer el “travelling” per Viena)
Els hi posen totes les facilitats possibles perquè fossin operadors.
Els llocs als quals els germans Lumiere van arribar van ser molt amplis des d'Europa, Amèrica, Xina, i fins i tot Austràlia.
Alguns pares de “l'invent”

1889
Kinematograph
William Friese Greene
Mortimer Evans
Càmara
1891
Kinetograph
Kinetoscope
Thomas Alva Edison
William K.L Dickson
Càmara
Aparell visió individual
1892
Phonoscope
Phonophone
George Demeny
Càmara
Projector
1984?
Panoptikon
Woodville Latham
Projector
1895
Eidoloscope
Woodville Latham
Projector
1895
Kinetic Lantern (Kineopticon, cinematoscope)
Birt Acres
Robert William Paul
Càmara
Projector
1895
Teatrograph
Robert William Paul
Projector
1895
Bioscop
George Demeny
León Gaumont
Càmara
Projector
1895
Mutoscope
Herbert Cassler
Visió individual
1895
Vitascope
Thomas Amat
Projector
1895
Bioskop
Max i Emil Skladanowsky
Càmara
Projector
1895
Cinématographe
Auguste i Louis Lumiére
Càmara
Projector
Copiadora