L’AFECTE
L'afecte és el sentiment positiu d'estimació i lligam cap a altres, propi de les necessitats de pertinença de l'ésser humà. Es pot sentir afecte cap a persones, animals o fins i tot objectes.
En psicologia és sinònim d'impuls emotiu, tot i que l'ús comú el reserva per a una emoció similar a l'amor però amb intensitat variable. En general es sol identificar l’afecte amb l’emoció, però, en realitat, són fenòmens molt diferents tot i que, sens dubte, estan relacionats entre sí. Mentre que l’emoció és una resposta individual interna que informa de les probabilitats de supervivència que ofereix cada situació, l’afecte és un procés d’interacció entre dos o més organismes.
Segons Freud, l'ésser humà està controlat per dos passions o instints essencials: l'afecte i l'agressivitat. L'afecte és responsable de conductes com l'altruisme, l'amistat o la sexualitat, tots aquells actes que uneixen la persona amb els altres, en canvi els instints agressius la separen o trenquen el vincle.

L'afecte és el conjunt de reaccions del subjecte amb els altres, que inclouen
- Les emocions
- Les respostes no racionals als estímuls
- La codificació intel·lectual del que s'experimenta amb una valoració de si és algu positiu o negatiu.
Les formes d'expressar afecte estanculturalment regulades com, per exemple, els petons són permesos en segons quines parts del cos i amb determinades persones en públic, però no d'altra forma, per tant, part de la socialització entén que ensenyar els infants a expressar-los és convenient, comunicant el que és necessari i afavoreix la interacció social i reprimint conductes no aprovades per la comunitat.
L'afecte es localitza al sistema límbic del cervell, hi actuen les següents parts d’aquest òrgan:
-Amígdala: produeix emocions com a resposta a estímuls
-Còrtex prefrontal: anticipa conseqüències de la conducta i regula la manifestació de l'afecte
-Còrtex anterior: regula l'atenció
- Nucli estriat: regula els objectius i intencions
-Còrtex insular: connecta l'afecte amb el cos
La neurobiologia estudia la relació entre l'afecte i l'organisme i com afecta altres processos del pensament o del comportament humà.
Tipus d’afecte
Henry Murray considera que la personalitat de l'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte.
Aquestes es poden classificar en cinc grans tipus:
-D'afiliació: sentir-se part d'un grup
-De cria: poder cuidar algú altre
-De joc: poder passar-ho bé amb altres, necessitat d'entreteniment social
-De rebuig: poder apartar lespersones capaces d'amenaçar el propi jo
-De seguretat
Els afectes constitueixen una de les dimensions essencials de la ment, juntament amb la cognició i la voluntat o el conjunt de desitjos, aspiracions i intencions.
Patologies produïdes per l’afecte
Moltes malalties mentals es relacionen amb l'afecte, sigui perquè se sent en excés, perquè no es manifesta determinada emoció o perquè es canalitza malament un sentiment, al propi interior o en la relació amb els altres.
Les més comunes són:
-Depressió: És una malaltia mental caracteritzada per una alteració de l'estat d'ànim del pacient amb la tristesa com a símptoma principal.
-Distímia: És un tipus de trastorn mental del camp de la depressió. El sentiment de tristor és més lleu que en aquesta però més perllongat.
-Trastorn bipolar: És una malaltia psíquica. Es caracteritza per passar d'un estat hipertímic (eufòria) a un de distímic (depressió).
-TDAH: El Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat és una síndrome conductual. Les persones que ho pateixen solen presentar les següents característiques: a nivell conductual (hiperactivitat, dèficit d’atenció i control, impulsivitat), emocional (irritabilitat) i escolar (dificultats en l'aprenentatge).
-Dismòrfia corporal: És una malaltia caracteritzadaper la presencia d’una preocupació pel físic i una distorsió de l’esquema corporal.
-Fibromiàlgia: Algunes de les característiques psicològiques de pacients amb Fibromiàlgia són personalitat sobre activada, obsessiva i neuròtica, així com freqüents trastorns mentals comòrbids
-Trastorn d'ansietat: Es caracteritza per un patró de preocupació i ansietat freqüent i persistent respecte d'una varietat d'esdeveniments o activitats. Els símptomes han d'estendre's almenys per 6 mesos per a poder efectuar el diagnòstic.
-Fòbia social: És un trastorn psicològic de l’espectre dels trastorns d’ansietat. Com qualsevol fòbia es centra en la por major o menor davant de varis tipus de situacions, entre les que destaquen: parlar en públic, relacions social en les que s’haurà de relacionar i trobades inesperades amb familiars, amics, etc.
En resum, el nostre coneixement de l’afecte ens permet assenyalar algunes característiques clares:
-L’afecte es algu que flueix entre les persones, algu que es dóna i es rep.
-Proporcionar afecte es algu que requereix esforç.
-L’afecte es algu essencial per a l’espècie humana, en especial en la infantesa i en la malaltia.
Però ara ens queda per dir què és aquest algu al que diem afecte i que té, entre altres, les propietats que hem vist.