Esquema
1) Introducción
2) Reciclaje de vidrio
3) Conclusión
4) Anexos

Introducción
El reciclaje de vidrio es un proceso mecanico que se le da al mismo para darle una vida infinita y no desperdiciarlo

Reciclaje de vidrio

1)Que es vidrio y el reciclado: El vidrio es un material inorganico duro, fragil, transparente y amorfo que se usa para hacer ventanas, lentes, botellas y una gran variedad de productos. El vidrio es un tipo de material ceramico amorfo.
El vidrio se obtiene por fusión a unos 1.500 °C de arena de sílice (SiO2), carbonato de sodio (Na2CO3) y caliza (CaCO3).
El término “cristal” es utilizado muy frecuentemente como sinónimo de vidrio, aunque es incorrecto en el ambito científico debido a que el vidrio es un sólido amorfo (sin forma regular o bien determinada) y no un sólido cristalino.

El reciclaje es un proceso fisicoquímico o mecanico que consiste en someter a una materia o un producto ya utilizado a un ciclo de tratamiento total o parcial para obtener una materia prima o un nuevo producto. También se podría definir como la obtención de materias primas a partir de desechos, introduciéndolos de nuevo en el ciclo de vida y se produce ante la perspectiva del agotamiento de recursos naturales, macro económico y para eliminar de forma eficazlos desecho

2) Por que se recicla: por el simple motivo de ahorrar energía es el principal también se ahora materias primas como el petróleo, el volumen de la basura urbana en el proceso de reciclado de vidrio se ahora Un aproximado de 30% de energía con respecto al vidrio nuevo y el vidrio se le puede dar todas las vidas que se quiera darle al mismo.

3) Como se recicla el vidrio:
Crear nuevos productos El proceso de reciclaje consiste en tres etapas:
* Recogida: Consiste en juntar la materia prima de los distintos puntos donde esta se encuentra (basureros, vertederos especializados, recogida selectiva, contendores especiales)
* Preparación: tiene por objeto seleccionar y clasificar los envases por colores; una vez separados se lavan para descontaminarlos, se eliminan las tapas, aros metalicos, cristal, porcelana, loza, metales, etc. Para evitar la contaminación del vidrio con otros elementos.
* Reciclado propiamente dicho: Se lleva la materia prima reciclada a los hornos de fundición (en muchos casos primero pasa por un proceso de trituración),en los cuales el vidrio se calienta hasta que se funde a unos 1.500 ºC y puede ser reutilizado para.
• Nècton. Està format per animals que poden nedar i que es desplacen amb facilitat. Per exemple, peixos, balenes, calamars, etc. Mostrar imatge
• Bentos. Són els organismes que viuen sobre el fons, fixos o desplaçant-s'hi. Per exemple, les estrelles de mar, els musclos, els coralls, etc. Mostrar imatge
•
Els ecosistemes marins
Els ecosistemes marins (mars i oceans) es poden classificar segons laprofunditat i segons la distància a la costa.
Segons la profunditat, es distingeixen tres zones:
• Zona pelàgica. És la més superficial, arriba fins a uns 200 m. És una zona il•luminada, amb plàncton i organismes nedadors.
• Zona batial. Comprèn dels 200 als 2.000 m de profunditat. Hi abunden els animals nedadors adaptats a la manca de llum.
• Zona abissal. Per sota dels 2.000 m. Es caracteritza per l'absència de llum i les altes pressions. Hi ha organismes bentònics i peixos abissals, amb adaptacions especials a les altes pressions i a la foscor, com ara la forma plana o els òrgans productors de llum.


Segons la distància a la costa, es diferencien dues zones:
• Zona nerítica. És la propera a la costa, situada sobre la plataforma continental. Es caracteritza pel moviment continu de l'aigua a causa de l'onatge, les marees i els corrents costaners.
• Zona d'alta mar. És la més allunyada de la costa, situada més enllà de la plataforma continental.
•
Els ecosistemes d’aigua dolça
Corresponen a les aigües continentals. Hi ha menys diversitat d'espècies que als marins. Se'n poden distingir dos tipus:
• Aigües corrents. Són els rius i els torrents. Als trams alts es produeixen forts corrents. Els organismes estan adaptats perquè aquests corrents no els arrosseguin. A les zones baixes,l'aigua va a menys velocitat, abunden les plantes aquàtiques i els animals filtradors.
• Aigües estancades. Són els llacs, lesbasses i els pantans. Hi distingim:
• Zona litoral. Pròxima a la riba i poc profunda. És la zona més habitada, hi predominen algues, ocells, amfibis, insectes i plantes aquàtiques, com els joncs.
• Zona d'aigües lliures. Allunyada de la riba i il•luminada. Hi predomina el fitoplàncton, diversos peixos i petits crustacis.
•
• Zona profunda. Allunyada de la riba, amb poca llum i baixa concentració d'oxigen. No
• conté vida vegetal. Els ocupants principals són bacteris i animals bentònics, com bivalves, anèl•lids, peixos i larves d'insectes.




• Zona intermareal


Ecosistema de zona intermareal

El biòtop es caracteritza per quedar submergit i sotmès a l'onatge durant la marea alta, i quedar al descobert durant la marea baixa; molts animals s'enterren llavors a la sorra o ocupen els tolls que hi queden; alguns ocells hi van en cerca d'aliment.


Biocenosi de zona intermareal

• Pujar
Els fons sorrencs poc profunds


Ecosistema de fons sorrencs poc profunds

És un biòtop permanentment submergit, al qual hi arriba força llum i que conté oxigen en abundància, ja que està sotmès a l'onatge. Sobre el sediment sorrenc solt creixen algues i plantes, entre les quals viuen molts animals.


Biocenosi de fons sorrencs poc profunds
• Rius i rierols


Ecosistema de rius i rierols

Els cursos d'aigua són biòtops que, si no estan contaminats, es caracteritzen per tenir llum abundant i moltoxigen dissolt en l'aigua, a causa de l'agitació. Quan l'aigua queda estancada, és freqüent que n'augmenti la temperatura i hi disminueixi la quantitat d'oxigen dissolt.


Biocenosi de rius i rierols

• Pujar
Llacs i aiguamolls


Ecosistema de llacs i aiguamolls

Aquestes masses d'aigua, que en alguns casos són salades si estan prop de la costa, es caracteritzen per la poca profunditat, fins i tot algunes vegades arriben a assecar-se. En no haver-hi agitació a l'aigua, la quantitat d'oxigen dissolt pot ser escassa, per la qual cosa són molt sensibles a la contaminació. La presència dels contaminants redueix encara més l'oxigen disponible.


Biocenosi de llacs i aiguamolls
























1. Els e * Materiales reciclables: envases de refrescos y cervezas no retornables, frascos de alimentos, vinos y licores en general.
* Materiales no reciclables: ceramica, cristal, arcilla, espejos y vidrios planos, bombillas y porcelana.

Para su adecuado reciclaje el vidrio es separado y clasificado según su tipo el cual porlo común esta asociado a su color, una clasificación general es la que divide a los vidrios en tres grupos: verde, ambar o café y transparente. El proceso de reciclado luego de la clasificación del vidrio requiere que todo material ajeno sea separado como son tapas metalicas y etiquetas, luego el vidrio es triturado y fundido junto con arena, hidróxido de sodio y caliza para fabricar nuevos productos que tendran idénticas propiedades con respecto al vidrio fabricado directamente de los recursos naturales. En algunas ciudades del mundo se han implementado programas de reciclaje de vidrio, en ellas pueden encontrarse contenedores especiales para vidrio en lugares públicos.
En ciertos casos el vidrio es reutilizado, antes que reciclado. No se funde, sino que se vuelve a utilizar únicamente lavandolo (en el caso de los recipientes). En acristalamientos, también se puede aprovechar el vidrio cortandolo nuevamente (siempre que se necesite una unidad mas pequeña).

Conclusión
Es que el reciclado de vidrio es muy importante por que ayuda en muchos aspectos importantes de un país como la economía, ahorro de energía, petróleo entre otros y es un ciclo infinito de vida del vidrio.

Anexos

Bibliografía
* Ackerman, Frank. (1997). Why Do We Recycle?: Markets, Values, and Public Policy. Island Press. ISBN 1-55963-504-5, 9781559635042
* Porter, Richard C. (2002). The economics of waste. Resources for the Future. ISBN 1-891853-42-2, 9781891853425
* Pg:Wikipedia, la enciclopedia libre